Haro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Haro (desambiguació)».
Haro
Haro
Escut d'Haro
(En detall)
Localització
Localització d'Haro a La Rioja
Municipi de La Rioja
Església de Sant Tomàs a Haro
Església de Sant Tomàs a Haro
Estat
• Comunitat
• Província
• Regió
• Comarca
Espanya
La Rioja
Província de La Rioja
Rioja Alta
Haro
Predom. ling. Castellà
Superfície 40,53 km²
Altitud 479 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
11.713 hab.
289 hab/km²
Coordenades 42° 35′ N, 2° 51′ O / 42.583°N,2.850°O / 42.583; -2.850Coord.: 42° 35′ N, 2° 51′ O / 42.583°N,2.850°O / 42.583; -2.850
Codi postal 26200
Web

Haro és un municipi de La Rioja a la comarca d'Haro. El 2006 tenia 10.965 habitants. És la població més important de la denominada Rioja Alta. Llinda amb la província de Burgos per les Muntanyes Obarenes al nord i amb la província d'Àlaba per l'Ebre a l'est. La ciutat té al nord al riu Tirón, un afluent de l'Ebre per l'esquerra al que s'aboca poc després de creuar les vies del tren Castejón-Bilbao i la carretera nacional 124.

Llocs de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Prop del riu Ebre hi ha el parc Iturrimurri. Al nord, a la riba del Tirón, a un costat (el més allunyat de la ciutat) hi ha un càmping que porta el nom de la ciutat i al costat interior la zona esportiva; el centre se situa més aviat cap al nord-est, tenint al sud el "Cerro Santa Lucia"; en aquest zona hi ha nombroses tasques que serveixen els pinxos amb una beguda curta, sovint vi "rioja".

Els llocs més destacats són la important església parroquial de Sant Tomás, cap a la via fèrria a l'est de la zona del centre (però a tocar d'aquesta); la basílica de Nostra Senyora de la Vega, a l'oest de la zona centre (prop de l'Avinguda Bretón de los Herreros) i al costat l'estació enològica amb un museu del vi; una plaça de braus; l'Ajuntament; la zona recreativa el Viano i al costat la font del Moro.

Bodegues[modifica | modifica el codi]

Haro destaca per la gran quantitat de bodegues a la població i entorn, centre del vi amb denominació "rioja". Les principals bodegues són:

  • Martínez Lacuesta
  • CVNE
  • Paternina
  • Bilbainas
  • Carlos Serres
  • Ramón Bilbao
  • Gómez Cruzado
  • López de Heredia
  • Roda
  • Berceo
  • La Rioja Alta
  • Rioja Santiago
  • Lecanda
  • Muga
  • Gutiérrez Andrés S.L.
  • Ibaiondo
  • Viña Olábarri

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha diverses teories sobre la fundació d'Haro, prenent-se com la més realista la de Domingo Hergueta, qui argumentava sobre l'existència d'un villorrio que cuidava el far del turó de la Mota que enllumenava la desembocadura del riu Tirón en l'Ebre, ja que aquesta zona era navegable. La vila rebria el nom d'aquest far, que evolucionaria, com el castellà, transformant-se en Haro.

La zona va estar poblada per berons. Durant la Hispània romana en els riscos de Bilibio es va construir un castrum de defensa que era denominat Castrum Bilibium. La primera al·lusió a Haro data del 1040, en un document del rei navarrès Garcia IV Sanxes III de Navarra, el de Nájera, en el qual donava a la seva esposa Estefania de Foix, mitjançant la carta d'arres, Bilibium cum Faro.

De 1063 és el primer document on se cita la presència de jueus a la vila. Pertany a una donació de Sanç IV de Navarra al bisbe d'Àlaba don Nuño, en la qual li lliurava l'hereteu del jueu Marlahim, situada en el terme del Viano.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Francisco Mate Barrio (fins a 1980) / Miguel Rojas Castrillo Independent / PSOE
1983 - 1987 Miguel Rojas Castrillo PSOE
1987 - 1991 Patricio Capellán Hervías Partit Popular
1991 - 1995 Patricio Capellán Hervías Partit Popular
1995 - 1999 Patricio Capellán Hervías Partit Popular
1999 - 2003 Patricio Capellán Hervías Partit Popular
2003 - 2007 Lydia Rojas Aguillo (fins a 2004) / Patricio Capellán Hervías PSOE / Partido Popular
2007 - 2011 Patricio Capellán Hervías Partit Popular
Des del 2011 n/d n/d

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]