Anguciana
| Localització | |
| Municipi de La Rioja | |
| Església de San Martín | |
| Estat • Comunitat • Província • Regió • Comarca |
Espanya La Rioja Província de La Rioja Rioja Alta Comarca d'Haro |
| Predom. ling. | Castellà |
| Superfície | 5,05 km² |
| Altitud | 589 msnm |
| Població (2011[1]) • Densitat |
471 hab. 93,27 hab/km² |
| Coordenades | (i) |
| Distàncies | 48 km de Logronyo |
| Dirigents: • Alcalde: |
Jorge Loyo Mendoza (PP) |
| Codi postal | 26210 |
Anguciana és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
[modifica] Història
En 1121, Tota López d'Haro i Álvarez, filla de Lope Íñiguez, senyora d'Anguciana, donà al Monestir de Santa María la Real de Nájera tota la seva herència a Cihuri i també post mortem nostram, casam nostram quae est in Angunciana sicut tenuimos et habuimus in vita nostra. Subscriu l'escriptura Diego López I d'Haro, germà de Tota. Es va fer aquesta escriptura "regnante rege Aldefonso in Castella, et in Alava, et in Pampilona, et in Aragone, et i Ribacurta". Es tracta del rei Alfons I d'Aragó, anomenat el Batallador.[2]
Des del segle XIV va ser Senyoriu dels Salcedo, qui van habitar la Torre Forta situada prop del pont del riu Estirada i de la qual avui es conserva alguna espitlleraa i l'ingrés sud. El Senyoriu va ser atorgat per Enric III de Castella a Juan Alfonso de Salcedo per privilegi datat el 8 de març de 1394, en consideració i remuneració als molts i bons serveis fets al senyor Joan I de Castella (el seu pare) en la guarda del seu cos. Per altra mercè de 12 de febrer de 1397 li concedeix llicència per a fer en aquest lloc una casa tan forta i tan complerta, com el mateix Rei la podria manar fer per a si mateix.[3] Fins a la creació de la província de Logronyo en 1833 i la seva partició en nou partits judicials (1834), va pertànyer al partit de Santo Domingo de la Calzada, en la província de Burgos.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Llorente publica l'escriptura de donació en l'era 1159 (actualitzada, 1121): "Docum. núm. 96, de l'Ap. á les notic. histor. de les tres P. Vascong.", cita també l'arxiu de Santa María de Nájera
- ↑ Hist. del Col·legi Vell de San Bartolomé, 2ª part, núm. 202