Jordi de Lloria
| Nom original | Jordi de Llúria |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | últim quart del segle xiii ¿? |
| Mort | 1335 (Gregorià)  Barcelona |
| Activitat | |
| Orde religiós | Mercedaris |
| beat i confessor | |
| Celebració | Església Catòlica (culte limitat a l'àmbit de l'orde mercedari) |
| Festivitat | 14 de juliol |
| Iconografia | Amb hàbit mercedari |
Jordi de Lloria, de Llúria o de Lòria (sud d'Itàlia?, últim terç del segle xiii - Barcelona, 1335) fou un frare mercedari, venerat en el si de l'Orde de la Mercè.
Era nebot de l'almirall Roger de Llúria i seguí la carrera militar. Cap als vint-i-tres anys, assabentat que un parent seu, Ramon de Montfort,[1] havia entrat en l'Orde de la Mercè com a novici, va intentar rescatar-lo per la força perquè tornés a la vida cortesana. No obstant això, va sentir ell mateix la crida religiosa i ingressà també en l'orde en el Convent de Santa Eulàlia de Barcelona com a germà llec, prenent el nom de Jordi de la Mare de Déu.
Hi feu grans penitències i portà una vida de gran austeritat, lliurada a la meditació i el silenci. Va morir al convent de Barcelona[2] en 1339.
És venerat com a beat en el si de l'Orde Mercedari, amb festivitat el 14 de juliol.
Notes[modifica]
- ↑ Les fonts mercedàries antigues diuen que era el tercer fill del comte de Montfort; en realitat, cap dels comtes del moment tingué un fill amb aquest nom i podria tractar-se d'un error, i que es tractés d'un noble amb un altre parentiu, o d'una invenció pietosa.
- ↑ Algunes fonts esmenten que fou al de Santa Maria del Puig, però els historiadors antics de la Mercè diuen que fou al de Barcelona.