Hipercorrecció

La hipercorrecció és un error lingüístic comès precisament per voler respectar la norma lingüística. Hi ha una confusió sobre quan s'ha d'aplicar una norma, que es generalitza a casos on no hauria de ser-hi i llavors el parlant comet l'errada. Un exemple seria dir, en castellà, "Bilbado" en comptes de "Bilbao" per evitar l'error comú de saltar-se la D als participis (dir "acabao" en comptes de "acabado"). En català es poden trobar hipercorreccions en casos com el dels pronoms febles, on es repeteix el pronom (pleonasme) per no voler ometre'l, com a la frase "En va parlar d'això ahir?". També sol passar en les conjugacions dels verbs auxiliars. P.ex.: Jo "Jo vàreig pensar que era millor". Barrejant dues formes personals del mateix verb (varem [1a pl.] i vaig [1a. sg.]).

L'hipercorrecció afecta tots els nivells de la llengua, es pot produir en el pla fonètic, morfosintàctic, lèxic o pragmàtic. Pot sorgir d'un lapsus, que el parlant rectifica o ser una errada inconscient, de manera que la persona creu que empra la llengua de manera adequada. La interferència entre dues llengües pot fet augmentar els fenòmens d'hipercorrecció, sigui perquè es trasllada erròniament una norma d'una llengua a l'altra o perquè en l'afany de distingir les dues llengües el parlant accentua trets que no hauria de diferenciar segons la gramàtica de la llengua que usa.