Hipercorrecció

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La hipercorrecció o ultracorrecció és la creació d'una forma lingüística incorrecta aplicant criteris que en altres casos originarien formes correctes. Suposa, per tant, la interpretació d'una forma correcta de la llengua com si fos incorrecta i la consegüent deformació de la paraula o expressió per un desig excessiu i equivocat de correcció.

Aquests errors lingüístics han estat analitzats per W. Labov i P. Bourdieu. El sociolingüista William Labov va proposar el terme hipercorrecció per tal d'explicar el desajust que es produeix quan els parlants d'una classe social, en els estils de parla més formals, usen amb més freqüència que els parlants de la classe social superior una variant amb prestigi obert (prestigi conegut per la comunitat lingüística). Es produeix un patró de creuament (crossover effect) perquè interacciona l'estil (formal) amb la classe social. Labov va realitzar un estudi sobre la utilització en anglès de la (-r) en posició postvocàlica a la ciutat de Nova York. Una de les característiques de l'accent del novaiorquès és que deixa de pronunciar aquell fonema mentre que l'estudi de Labov demostrà que la classe mitjana baixa, estranyament, sí que pronunciava la (-r) en els contextos més formals perquè valorava molt positivament l'ús d'aquesta variant de prestigi lingüístic. Per tant, la hipercorrecció, segons el sociolingüista variacionista Labov, explicarà les aspiracions de mobilitat social de les classes mitjanes, en utilitzar unes variants que saben que tenen prestigi, per tal d'ascendir en l'escala social adequant la seua parla de manera més accentuada a la varietat de prestigi, en un grau encara major que les classes altes, que posseeixen aquest prestigi.

Per la seva banda Pierre Bourdieu també s'adonà que les classes mitjanes tenien una dedicació intensiva en l'adquisició de la varietat legítima de la llengua, que és l'establerta per les classes dominants. Aquestes classes tracten de fugir de la "vulgaritat" i de les expressions més "comunes" i s'esforcen en realitzar canvis lingüístics que suposen una clara discordança amb els parlants nadius de la varietat dominant o legítima. La necessitat de distinció, que en l'accepció de Bordieu equival al fet que un element adquireixi valor en virtut de la seva raresa, també es donarà quan els membres de les elits, en haver accedit les classes mitjanes a la competència legítima, tracten de mantenir el seu estatus distingit creant noves formes d'expressió, això és, unes noves competències "rares" que els distingiran de les classes que es troben per sota d'elles. Un exemple és l'anomenada hipocorrecció, això és, l'ús de fórmules lingüístiques populars per part de la burgesia i l'elit intel·lectual, que conscientment realitzen errades per tal de situar-se al mateix nivell social, per exemple, que els seus interlocutors, tot mantenint altres elements que els permeten seguir diferenciant-se de les classes baixes.

Exemples

La hipercorrecció o voluntat per part d'alguns parlants d'imitar la forma lingüística prestigiosa i del fracàs consegüent, per l'ús inadequat de formes lingüístiques, afecta a tots els nivells de la llengua. Pel que fa a la fonètica hi ha un exemple en castellà com és l'ús de la forma incorrecta bacalado en lloc de bacalao, per eludir l'error comú de no usar la "d" intervocàlica als participis. El dequeisme i el queisme constitueixen exemples gramaticals incorrectes, a la llengua catalana. Morfològicament el plural en castellà del mot yogur és yogures i no yogurs (imitació incorrecta del plural anglès). També tenim errors ortogràfics com l'ús de la paraula inflacció, ja que la forma correcta és inflació. Un determinat ús incorrecte dels pronoms febles del català, al nivell morfosintàctic, esdevé exemple d'hipercorrecció, com és el cas de la repetició del pronom (pleonasme) per no voler ometre'l: "Joan en parlarà d'això demà". I trobem hipercorrecció en el nivell semàntic, per exemple, en usar el verb castellà escuchar en lloc de oir, en determinats contexts.

La hipercorrecció també es pot produir a través de la interferència lingüística. Un cas típic el trobem quan en l'aprenentatge d'una llengua estrangera s'apliquen incorrectament regles gramaticals de la llengua nadiua a la llengua estudiada.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bourdieu, P. (2001) ¿Qué significa hablar? Madrid: Ediciones Akal.
  • Bourdieu, P. (2001) Langage et pouvoir symbolique (editor John Brookshire Thompson). París: Editions du Seuil.
  • Labov, W. (1966) The social stratification of English in New York City. Washington D.C.: Center for Applied Lingüistics.
  • Labov, W. (1966). "Hypercorrection by the Lower Middle Class as a Factor in Linguistic Change". In Sociolinguistics: Proceedings of the UCLA Sociolinguistics Conference, 1964. William Bright, ed. Pp. 84–113. The Hague: Mouton.
  • Labov, W. (1972) Sociolinguistic Patterns. Philadelphia: University of Pennsylvania Press (Trad. cast.: (1998) Modelos sociolingüísticos. Madrid: Càtedra.)