Maritsa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El riu Maritsa prop de Khàrmanli (Bulgària)

El Maritsa (en búlgar Марица, Maritsa; en grec Έβρος, Evros; en turc Meriç) és un riu de Bulgària, Grècia i Turquia. Fou el clàssic Hebros. El seu curs és de 480 km.

Neix al nord-oest de les muntanyes Ròdope, al sud de Sofia, i forma una llarga vall que separa les muntanyes dels Balcans, al nord, del Ròdope al sud. Passa per Plòvdiv i arriba a territori turc, a 20 km a l'oest-sud-oest d'Edirne, i forma la frontera grecoturca durant 14 km; entra breument a la província d'Edirne, on rep el Tunca prop de la capital provincial, i gira al sud i 8 km més avall torna a formar la frontera amb Grècia. Rep l'afluent Ergene i desaigua poc després a la mar Egea, on forma un delta a l'est del qual es troba el port d'Enez.

Història[modifica | modifica el codi]

Pel que fa al riu de l'antiguitat clàssica, vegeu Hebros.

Sota domini bizantí, la regió va pertànyer temporalment a búlgars, petxenegs i cumans. A la primera meitat del segle XIV hi feia incursions el cap turcman Aydin, que va remuntar el riu amb els seus vaixells i arribà fins a Demòtica (Didimótikho o Dimetoka) en la seva incursió del 1343. Els otomans hi van arribar per terra sota Murat I. La contraofensiva sèrbia iniciada el 1364 va suposar una greu derrota (26 de setembre de 1371) a la riba esquerra del riu i l'exèrcit serbi va haver de fugir en desbandada creuant el riu; aquesta batalla fou coneguda a Turquia com a Sırp Sındığı ('la derrota sèrbia') i més comunament com la batalla del riu Maritsa (o Meriç) o de Txernomen (pel poble més proper, avui Orménio, a Grècia); els dos prínceps serbis germans, el rei Vlkašin i el dèspota Uglješa, hi van morir; Serres fou annexionat al domini grec de Tesalònica.

Edirne, a la vora del riu, fou la residència principals dels sultans otomans abans (i a vegades després) de la conquesta de Constantinoble. A l'illa del riu anomenada Kirişçiler es van celebrar algunes cerimònies destacades de l'imperi. La vall del riu ja era considerada pels bizantins el graner de Constantinoble, i aquest paper va continuar sota el domini tuc. El cultiu de l'arròs es va introduir el segle XV, i els productes de la zona eren transportats pel mateix riu fins a Enez i després per mar fins a la capital. Aquesta situació es va mantenir fins al 1870.

El riu fou objecte de disputa durant la delimitació de fronteres amb Bulgària i amb Grècia. En el tractat de Lausana del juliol de 1923 els grecs van acceptar retirar-se al darrere del riu, que en part va formar la frontera. El 2005 va causar greus inundacions.

Referència[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maritsa

Coord.: 40° 43′ 50″ N, 26° 2′ 6″ E / 40.73056°N,26.03500°E / 40.73056; 26.03500