Nicèfor Gregoràs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nicèfor Gregoràs (Nicephori Gregoræ, Nicephorus Gregoras, Νικηφόρος ὁ Γρηγορᾶς) (Heraclea Pòntica, 1296 - Heraclea Pòntica, 1360). Historiador bizantí.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va rebre educació de l'arquebisbe local, Joan, fins que fou enviat a Constantinoble i llavors el va educar el patriarca Joan Glycas. Va aprendre matemàtiques i astronomia de Teodor Metoquita. Bastant jove va agafar les ordes i es va fer amic de l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg, que li va oferir el càrrec de cartofilax (director dels arxius imperials), tot i que Gregoràs el va declinar. Més tard però va acceptar altres oficis i va ser enviat com ambaixador al kral (sobirà) de Sèrbia el 1326. En aquest temps, amb poc més de 30 anys, ja era conegut pels seus grans coneixements. Una disputa sobre el dia que s'havia de celebrar la Pasqua va donar ocasió a Gregoràs per demostrar que el càlcul que es feia servir fins aleshores era erroni i va proposar un nou mètode, però el clergat ortodox va tenir por d'una reacció del supersticiós poble de la capital davant una reforma del calendari (tres-cents anys després la va adoptar el papa Gregori XIII)

Com amic de l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg, va ser arrossegat en la seva caiguda el 1328, quan l'emperador fou deposat pel seu nét Andrònic III Paleòleg, que va confiscar a Gregoràs les propietats. Durant una anys va viure retirar i sense aparèixer en públic excepte per fer algunes lectures. El 1332 va llegir l'oració fúnebre d'Andrònic II Paleòleg i la del seu mestre Teodor Metoquita.

Política[modifica | modifica el codi]

Es va oposar a la unió de les esglésies llatina i grega proposada pel papa Joan XXII. Fou llavors quan el monjo Barlaam va anar a Constantinoble i les seves idees van xocar amb les de Gregoràs; en les disputes públiques, Gregoràs va vèncer al seu rival que es va retirar a Tessalònica. Però ja tot l'afer va portar seriosos conflictes: Gregori Palames, que després fou arquebisbe de Tessalònica, va abraçar la causa de Barlaam i es va enfrontar amb Gregori Acindí (controvèrsia dels palamites i els acindinites) que va assolir caràcter polític.

Gregores va romandre neutral i llavors els dos partits el van considerar sospitós de ser del contrari. Palames fou condemnat pel sínode del 1345 i els acindinites haurien sacrificat a Gregoràs si no hagués estat defensat per Joan Cantacuzè que després fou emperador; una mica més tard els acindinites foren condemnats al seu torn, i els palamites van accedir al poder; Joan Cantacuzè s'hi va afegir. Els ara victoriosos consideraven a Gregoràs el seu enemic i quan Cantacuzè el va abandonar, fou empresonat (1351) però després fou alliberat, tot i que per la propaganda, s'havia fet odiós al poble. Es retirà al seu monestir de Khóra i va morir el 1359 o poc després i les seves restes foren insultades per les masses del poble.

Obra[modifica | modifica el codi]

Gregoràs va escriure nombroses obres d'història, religió, filosofia, astronomia, panegírics, poemes, i assajos sobre temes variats. La seva obra principal es ωμαικῆς Ἱστορίας Λόγοι, normalment anomenada Historia Byzantina, en 38 llibres, que començava a la captura de Constantinoble pels llatins el 1204 i anava fins al 1359. Se'n van imprimir 24 llibres que va des de l'ocupació llatina dutrant la Quarta Croada (1204) fins al 1359 (a mesura que s'acostava al seu propi temps l'extensió de la història s'incrementava, però perdia claredat). L'obra és poc imparcial quant a l'efecte, i l'estil bombat, difús, ple de repeticions i d'expressions; fets de poca importància són narrats amb elegància artificial, mentre fets importants passen desapercebuts, o són narrats amb pomposes expressions. Tot i així va recopilar una quantitat de fets immensa que s'haurien perdut si no els hagués conservat a la seva obra. La primera edició en llatí es va fer el 1562 (11 llibres).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]