Bataus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els bataus (en llatí, batavi) foren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos, esmentat per primer cop per Juli Cèsar. Eren gent alta i de cabells vermells, i eren una part del poble dels Cats, dels que els bataus s'havien separat i tot seguit s'havien establert al Rin on eren súbdits romans exempts d'impostos i que servien a l'exèrcit. Cèsar els va descriure vivint a una illa del Rin (Insula Batavorum) és a dir entre dos braços del riu, però no se sap quant de temps feia que hi vivien. Foren inclosos a la Gàl·lia de Cèsar i després a la província de Bèlgica, car el país on vivien era poblat de gals.

Eren bons genets i van participar en les campanyes del Baix Rin i la Conquesta romana de Britània, durant la qual molts bataus foren estacionats a l'illa.

Revolta de Batàvia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Revolta de Batàvia

En temps de Viteli, l'any 69, el cap dels batavis, Gai Juli Civilis, que tenia ciutadania romana, es va revoltar, aliat amb els frisis i els Canninefats però fou derrotat i el seu poble sotmès, però van aconseguir mantenir l'exempció d'impostos. Més tard es va renovar el títol d'amics i germans del poble romà. Adrià va utilitzar cavalleria del bataus a la seva campanya al Danubi. Una guarnició de Batavis es va establir a Sirmium, a Panònia.

Zosimus parla de l'illa dels Bataus i diu que el 358 l'illa va passar als salis (francs) que estava llavors poblada pels bataus i els Canninefates, un poble d'origen similar als bataus i sotmesos a Roma per August. La ciutat principal era Lugdunum (Leyden).

El nom va passar comparativament als holandesos. Durant la revolució francesa, la república proclamada als Països Baixos va rebre el nom de República Batava.

Ciutats[modifica | modifica el codi]