Om comú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ulmus minor
Ulmus minor (Ulmus carpinifolia)
Ulmus minor (Ulmus carpinifolia)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Ulmaceae
Gènere: Ulmus
Espècie: U. Minor
Nom binomial
Ulmus minor
Mill.
Sinònims
  • Ulmus campestris var. glabra
  • Ulmus campestris var. laevis
  • Ulmus carpinifolia
  • Ulmus foliaceae
  • Ulmus minor suberosa
  • Ulmus nitens

L'Ulmus minor, anomenat popularment om, aumiser, um, olm o orm, és un arbre caducifoli autòcton dels països catalans d'uns 10-30 metres d'alçada.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Té una capçada densa, feta d'unes branques llargues i molt verticals però amb els branquillons disposats horitzontalment.

Les fulles de l'om són aspres, normalment no sobrepassen els 10 centímetres de llargada, tenen una forma oval acabada en punta, són dentades i un poc asimètriques (respecte el nervi principal de la fulla). La flor és petita, poc vistent i de color vermellós i verd. Floreix a l'hivern de febrer a abril. El fruit és una sàmara que madura a l'abril quan encara les fulles no han brotat, és sec i alat i d'uns 1 o 2 centímetres.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Es una espècie amb requeriments de llum força alts (pionera). La disseminació de la seva llavo pel vent esta d'acord amb aquest caràcter pioner. Vol terrenys profunds i fèrtils, amb cert requeriment d'humitat. La naturalesa química del sol es indiferent. Viu en altituds fins a 1.500 m, i resisteix be el fred.

Els oms estan força afectats per la infermetat de la Grafiosi. No obstant en algunes regions del nostre país, com a certs indrets de la Garrotxa, hi ha una afectació baixa

Localització[modifica | modifica el codi]

És originari de l'Europa del sud, però també habita l'Àsia menor i a la Gran Bretanya. En el clima mediterrani l'om creix a la muntanya mitjana també creix a la terra baixa però sempre vora els rius formant boscos de ribera. L'om forma omedes on generalment és acompanyat pel freixe, l'àlber, el salze i altres arbres característics de les comunitats de ribera.

Als països catalans hi han omedes al País Valencià, a Catalunya i a la Franja. A les Illes Balears només se'l troba de forma natural a la localitat mallorquina de Puigpunyent.

Subspècies i varietats de l'Ulmus minor[modifica | modifica el codi]

  • Ulmus minor angustifolia
  • Ulmus minor minor
  • Ulmus minor sarniensis
  • Ulmus minor var. plotii

Utilització[modifica | modifica el codi]

La fusta d'om te valor, i s'utilitza en fusteria i ebenisteria. És dura i té tenacitat, amb densitat 0.60-0.85, elàstica, difícil de partir, i fàcil de treballar, fina, amb poca albeca groguenca i duramen rogenc, amb anells anuals ben marcats.[1]

Imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ruiz de la Torre, Juan. Arboles y arbustos de la España Peninsular. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes, 1979, p. 273. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Om comú
  • Fonoll, Celdoni. Arbres dels nostres paisatges Valls: Cossetània edicions, 2007. ISBN 978-84-9791-309-6
  • Pasqual, Ramon. Arbres i arbustos del bosc mediterrani Barcelona: editorial Pòrtic, 2002. ISBN 84-7306-799-1
  • Pascual, Ramon Guia dels arbres dels Països Catalans Barcelona: editorial Pòrtic, 1985. ISBN 84-7306-542-5