Sàmara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sàmares d'auró

Una sàmara és un tipus de fruit aqueniforme i indehiscent proveït d'una prolongació membranosa, fibrosa i papiràcia, diferent segons cada espècie, que es desenvolupa a partir de la paret de l'ovari i serveix per la dispersió a través del vent (anemocòria).[1] La llavor pot estar al centre o al costat de la sàmara i el seu disseny pot permetre llargs recorreguts (oms) o caure prop de l'arbre emissor (aurons). Els fruits en sàmara són preponderants en diversos arbres de les família de les aceràcies, la dels oms. També en altres famílies com en el gèneres Fraxinus o Tipuana.

En botànica la disàmara és al fruit de certes plantes, com la del gènere Acer, que compten amb dues sàmares.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Sàmara». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Classes de fruits
Fruits simples indehiscents secs: Aqueni - Cariopsi - Cípsela - Loment - Núcula - Sàmara - Esquizocarp
Fruits simples dehiscents secs: Càpsula - Fol·licle - Llegum - Pixidi - Síliqua - Silícula - Elateri
Fruits simples indehiscents carnosos: Baia - Hesperidi - Drupa - Pepònide
Fruits múltiples o col·lectius: Polifol·licle - Poliaqueni - Polidrupa - Tetraqueni - Polinúcula
Fruits complexos: Cinoròdon - Eteri - Pom - Balaüsta