Ciutat de la Llum
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Estudi de cinema  | |||
| Construcció | 2000 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alacant | |||
| ||||
| Lloc web | ciudaddelaluz.com | |||
La Ciutat de la Llum i la Ciutat del Cinema (oficialment «Ciudad de la Luz») és un complex audiovisual d'oci que es troba a Alacant (País Valencià), concretament ubicat al paratge de la serra dels Colmenars, dedicat al món cinematogràfic. Els visitants tenen possibilitat de conéixer les seues activitats amb un recorregut.
Descripció[modifica]
Es tracta d'un complex de 300.000 metres quadrats,[1] amb diversos platós, un fossat de agua de 8.000 metres cúbics, magatzems i tallers de construcció de decorats; zones de rodatge en exteriors, camerinos, sales de maquillatge, perruqueria i oficines, i els serveis de suport a la producció, que treballava en la creació d'un teixit industrial a Alacant que faça de suport a totes les necessitats específiques del món de la producció audiovisual, i que impulsa per mitjà del seu Centre d'Estudis Cinematogràfics.
La societat Ciutat de la Llum, SAU es va constituir el 2 de novembre de 2003 per a promoure-lo, amb capital públic, i és dependent de la Generalitat Valenciana.
Ús[modifica]
En octubre de 2005, Manuel Iborra inaugurà els estudis amb la pel·lícula La dama boba, i el van succeir rodatges com Lo que sé de Lola de Javier Rebollo, Teresa: el cuerpo de Cristo, de Ray Loriga, Manolete, de Menno Meyjes, Minor de Jean Jacques Annaud o Astèrix als Jocs Olímpics, el tercer lliurament de la saga, o The Impossible de Juan Antonio Bayona.
Problemes en la gestió econòmica[modifica]
Després de 4 anys d'investigació a un expedient obert per part de la Comissaria de la Competència de la Unió Europea,[2] en maig de 2012 la Comissió Europea dictamina que la Ciutat de la Llum ha de retornar les subvencions públiques de 265 milions d'euros que va rebre del Consell valencià, a través de la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV).[3][4]
En resposta a preguntes parlamentàries al Comissari Europeu de la Competència sobre les negociacions entre Espanya i la Comissió Europea per a resoldre aquest contenciós,[5] aquest ha manifestat que la proposta espanyola ha estat la privatització del complex i que estaven tractant-se els aspectes tècnics del procés de licitació.[6]
Tancament i venda[modifica]
Pràcticament sense activitat des de 2011, foren tancats per ordre de la Unió Europea per competència deslleial en octubre de 2012.[1] El 10 d'abril de 2014, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, anuncia que estan ultimant-se els tràmits per a la venda de la Ciutat de la Llum, que es farà per lots i al major preu possible.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Duelo al sol de Coppola y los chinos por la Ciudad de la Luz» (en castellà). El Mundo, 01-02-2015. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Europa investiga al Consell por las inversiones en la Ciudad de la Luz». El País, 14-02-2008.
- ↑ «Europa obligará a la Ciudad de la Luz a devolver las ayudas públicas». El País, 05-05-2012.
- ↑ «La Ciudad de la Luz, de fábrica de sueños a pesadilla económica». El País, 12-05-2012.
- ↑ «El PSOE preguntará en Bruselas sobre la parálisis en Ciudad de la Luz». El País, 16-05-2013.
- ↑ «Bruselas se reafirma en la decisión sobre las ayudas a la Ciudad de la Luz». El País, 03-01-2014.
- ↑ «Fabra anuncia la venta de la Ciudad de la Luz por lotes». El País, 10-04-2014.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat de la Llum |