Jordi Estadella i Gràcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Jordi Estadella i Gràcia
Naixença: 11 de novembre de 1948
Barcelona, Catalunya
Defunció: 30 d'abril de 2010 (als 61 anys)
Barcelona, Catalunya

Pàgina sobre Jordi Estadella i Gràcia a IMDb

Jordi Estadella i Gràcia (Barcelona, 11 de novembre de 1948Barcelona, 30 d'abril de 2010) va ser un periodista, gastrònom, presentador i actor de doblatge català.

El 30 d'abril de 2010 morí a l'Hospital Clínic de Barcelona a conseqüència d'un càncer de fetge.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ràdio[modifica | modifica el codi]

Va començar la seva carrera periodística a Ràdio Joventut, on va coincidir amb Joan Comellas, Rafael Túria, Josep Maria Pallardó i Víctor Alexandre i on donà a vida a diversos personatges, especialment Tito B. Diagonal (un pijo de la part alta de Barcelona que tenia un amic anomenat Tato Ganduxer). Interpretant Tito B. Diagonal, també va formar part de la tertúlia «El estado de la nación», del programa Protagonistas de Luis del Olmo durant els anys vuitanta.

El seu últim treball fou dirigir i presentar el programa gastronòmic De boca en boca a l'emissora catalana COM Ràdio.

El 25 de març de 2010 va rebre la menció d'honor atorgada per Ràdio Associació de Catalunya, de la mà d'en Josep Maria Bachs, concedida per «la seva llarga i profitosa trajectòria professional, plena d'imaginació i creativitat que validen el seu tarannà de bon comunicador».

Televisió[modifica | modifica el codi]

El 1985 va debutar a la televisió, a TV3, en el programa escrit per Manuel Vázquez Montalbán Piano bar. Posteriorment, a la mateixa cadena, es va posar al capdavant del Filiprim, en substitució de Josep Maria Bachs. El seu primer treball a la televisió espanyola va ser com a presentador del programa No te rías que es peor (1990-1991), on després de la seva marxa seria substituït per Ramón García. La seva màxima popularitat va arribar-li amb el concurs Un, dos, tres... responda otra vez de 1991 a 1993 al costat de Miriam Díaz-Aroca. Era l'encarregat de dirigir la primera part del concurs fent les preguntes, així com la subhasta. La temporada 1994-1995 presenta i dirigeix Esto no es lo que parece a La 2, un programa amb debats i entrevistes.

El 1995, i després de la renúncia d'Àngel Casas, Chicho Ibáñez Serrador el tria per presentar El semáforo, que va ser un nou èxit. Ajudat per Marlène Mourreau i Asunción Embuena, el programa es va emetre durant dues etapes, de 1995 a 1997. El 1998 presenta, juntament amb Inma del Moral, el programa de zapping Perdona nuestros pecados, del qual solament es va emetre el primer programa a causa d'un conflicte entre cadenes pel fet d'usar imatges de la competència. L'any 2000 va presentar per a TVE el concurs Audacia.

Doblatge[modifica | modifica el codi]

També fou actor de doblatge de pel·lícules, sèries i dibuixos animats, en català i en espanyol. En destaca la seva veu com a inspector Clouseau i altres personatges interpretats per Peter Sellers, i també a les sèries de dibuixos Inspector Gadget i L'ós Yogi, entre d'altres.

En teatre, va actuar al muntatge de Dagoll Dagom Boscos endins, de Stephen Sondheim.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La Vanguardia, 30/04/2010, Fallece el locutor, presentador y actor de doblaje Jordi Estadella (castellà)
  2. Vilaweb, Es mor el periodista Jordi Estadella, 30 d'abril de 2010

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]