Ñ
La lletra Ñ és la quinzena de l'alfabet castellà. El seu nom és eñe i aquesta lletra distintiva es pronuncia /ɲ/, igual que el dígraf català ny, el portuguès i occità nh o el francès i italià gn. Tot i que el seu origen medieval és una n normal amb una de més petita al damunt per abreujar la repetició d'aquesta lletra (ninno –> niño), avui en dia és considerada com una lletra més entre la n i la o.
També s'utilitza en llengües les ortografies de les quals van ser definides amb influència del castellà, com ara l'aimara, el quítxua, el gallec, l'èuscar, l'asturià, el chamorro, el guaraní i el mapudungun. Representa un so nasal palatal talment com la nostra ny. Altres llengües que en fan ús sense pertànyer a aquesta categoria són el tàtar i el tàtar de Crimea, per a representar el so velar nasal ng /ŋ/ (com el so final dels mots catalans sang o vinc). D'altra banda, Ñ també s'utilitza a l'ortografia del bretó per indicar la nasalització de la vocal precedent. Per exemple, Jañ /ʒã/ que correspon al francès Jean i es pronuncia igual.
