N

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z
N

La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants. El seu nom és ena, ene en valencià, antigament fou denominada en. Juntament amb la i grega forma el dígraf que és anomenat enye al País Valencià[1]. Probablement prové de la lletra Nûn de l'alfabet semític que representaria una serp i on ja tindria el valor de /n/ que heredaria el grec, l'etrusc i finalment el llatí.

Taula de continguts

[edita] Fonètica

En català representa la nasal alveolar sonora de l'AFI /n/ en posició inicial (nap) o intervocàlica (cana), i dental, labiodental, alveolar, palatal (enllestir), o velar (cinc) depenent del punt d'articulació de la següent consonant a la qual assimila.

[edita] Significats de la N

[edita] Símbols derivats

[edita] Referències

  1. Francesc Ferrer Pastor, Diccionari valencià escolar, Sotaia Llibres s.a., 1987
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
N