N

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z
N

La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants. El seu nom és ena, ene en valencià, antigament fou denominada en. Juntament amb la i grega forma el dígraf que és anomenat enye al País Valencià.[1] Probablement prové de la lletra Nûn de l'alfabet semític que representaria una serp i on ja tindria el valor de /n/ que heredaria el grec, l'etrusc i finalment el llatí.

Taula de continguts

Fonètica [modifica]

En català representa la nasal alveolar sonora de l'alfabet fonètic internacional /n/ en posició inicial (nap) o intervocàlica (cana), i dental, labiodental, alveolar, palatal (enllestir), o velar (cinc) depenent del punt d'articulació de la següent consonant a la qual assimila.

Significats de la N [modifica]

Símbols derivats o relacionats [modifica]

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
Ñ N amb titlla U+00D1 U+00F1 Ñ ñ castellà
Ń N amb accent agut U+0143 U+0144
Ň N amb anticircumflex U+0147 U+0148 txec
Ņ N amb ogonek U+0145 U+0146
Ŋ eng U+014A U+014B lapó, AFI
N amb punt superior U+1E44 U+1E45
N amb punt inferior U+1E46 U+1E47
ʼn n minúscula amb apòstrof davant U+0149 afrikaans

Referències [modifica]

  1. Francesc Ferrer Pastor, Diccionari valencià escolar, Sotaia Llibres s.a., 1987
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: N