Litiasi renal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Litiasi renal
Classificació i recursos externs

Instrument ultrasònic i càlcul renal.
CIM-10 N20.0
CIM-9 592.0
DiseasesDB 11346
MedlinePlus 000458
eMedicine med/1600

La litiasi renal és un trastorn que afecta al sistema urinari on es formen càlculs en el ronyó o en les vies urinàries, deguda a la cristal·lització i precipitació de compostos de l'orina.

El càlcul es pot quedar en el ronyó o pot desprendre's i anar baixant pel tracte urinari. La intensitat de la simptomatologia (dolor) està generalment relacionada amb la grandària del càlcul. A vegades es produeix la seva expulsió sense gairebé símptomes.

Els càlculs poden quedar-se travats en un dels urèters, en la bufeta, o a la uretra, produint la simptomatologia de dolor (còlic nefrític), disúria (coïssor quan s'orina), o signes com hematúria (presència de sang en l'orina). La litiasi renal pot rebre molts noms depenent del lloc on es produeix la deposició dels càlculs: litiasi calicina (calze), pièlica (pelvis renal), ureteral (urèter), vesical (bufeta urinària) i uretral (uretra).

Tipus de càlculs renals[modifica | modifica el codi]

Un càlcul renal, popularment dit pedra en el ronyó, és un fragment de material sòlid que es forma dintre del ronyó a partir de substàncies que estan a l'orina. Hi ha quatre tipus principals de càlculs en els ronyons:

  • Que contenen calci: oxalat de calci (70-80% de tots els càlculs) i fosfat de calci (5% de tots els càlculs). El calci és un mineral que forma part de la nostra dieta normal. El calci que no és necessari per als ossos i els músculs passa als ronyons. En la majoria de les persones, els ronyons eliminen aquest calci que sobra juntament amb la resta de l'orina. Les persones que formen pedres de calci retenen aquest calci en els ronyons. El calci que no s'elimina s'uneix a altres desaprofitaments per a formar una pedra.
  • Cistina: són poc comuns. La cistina és una de les substàncies que formen els músculs, nervis i altres parts del cos. La cistina es pot acumular en l'orina fins a formar una pedra. La cistinúria, la cistinosi i la síndrome de Fanconi causen pedres de cistina. Constitueix l'1% de tots els càlculs.

La superfície de la pedra pot ser llisa o amb becs. En general són de color groc o marró.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Litiasi renal Modifica l'enllaç a Wikidata