Pistacia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pistacia
Pistacia chinensis en plena tardor
Pistacia chinensis en plena tardor

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Sapindales
Família: Anacardiaceae
Gènere: Pistacia
Espècies

Vegeu el text

Pistacia és un gènere de plantes amb flors amb unes deu espècies dins la família Anacardiaceae.

Llavors comestibles del pistatxer Pistacia vera
Màstic, resina del llentiscle (Pistacia lentiscus)

La seva distribució és a les illes Canàries, nord-oest d'Àfrica, sud d'Europa, Àsia central i occidental i Amèrica del Nord (Mèxic, Texas). Són arbusts o petits arbres de 5 a 15 m d'alt. Les fulles són de disposició alternada compostes de manera pinnada i poden ser espècies caducifòlies o perennifòlies. Totes les espècies són de sexualitat dioica però s'han trobat individus monoics de l'espècie Pistacia atlantica.[1] S'estima que aquest gènere té una antiguitat d'uns 80 milions d'anys.[2] entre les espècies més conegudes hi ha el pistatxer, el llentiscle i la noguerola.

Cultiu i usos[modifica | modifica el codi]

El pistatxer, Pistacia vera, dóna els festucs i ja es consumien, en grans quantitats, en el Neolític. Altres espècies com el terebint Pistacia terebinthus, també donen fruit comestibles però normalment s'aprofiten per la seva resina com també Pistacia palaestina. La resina del terebint mata certs bacteris i a les muntanyes Zagros s'han trobat gerres amb residus d'aquesta resina que es barrejava amb vi, datades de 5400-5000 aC. és una de les evidències de fabricació del vi més antiga que es coneixen.[3]

Flors quan comencen a obrir-se del llentiscle (Pistacia lentiscus)

El llentiscle o mata (Pistacia lentiscus), és un arbust o petit arbre molt comú a les zones càlides de la conca del Mediterrani i proporciona (sobretot a Grècia) una resina, molt apreciada, anomenada màstic.

El pistatxer xinès (Pistacia chinensis) és cultiva com un arbre ornamental apreciat pel color roig de les seves fulles a l'hivern a més de tenir l'avantatge de ser l'espècie més tolerant al fred del gènere Pistacia. Les espècies del gènere Pistacia alimenten diverses espècies de lepidòpters entre elles Pavonia pavonia.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Estava abans classificat dins Pistacia: Bursera simaruba (L.) Sarg. (com P. simaruba L.)[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. İsfendiyaroğlu, M. & E. Özekera. (2009). Inflorescence features of a new exceptional monoecious Pistacia atlantica Desf. (Anacardiaceae) population in the Barbaros Plain of İzmir/Turkey. International Journal of Plant Production 3:3.
  2. Parfitt, Dan E.. «Phylogeny of the genus Pistacia as determined from analysis of the chloroplast genome». Proceedings of the National Academy of Sciences, 94, 15, July 1997, pàg. 7987–92. DOI: 10.1073/pnas.94.15.7987. PMC: 21542. PMID: 9223300.
  3. Rod Phillips, Une courte histoire du vin, 2001
  4. 4,0 4,1 «GRIN Species Records of Pistacia». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. [Consulta: 2010-11-19].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]