Pistatxer
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pistatxer amb fruit
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Pistacia vera L. |
||||||||||||||
El festuc o pistatxer (Pistacia vera) és un arbre petit de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia Central. És un arbre caducifoli amb fulles compostes i pinnades de 10 a 20 cm de llarg.[1]
Es tracta d'un arbre dioic, és a dir, que hi ha plantes masculines i plantes femenines. Les flors no tenen pètals, són unisexuals i en panícula. Els fruits, que són en forma de drupa ovoide i vermellosa i amb una sola llavor d'una flaire característic, s'anomenen festucs o pistatxos.
És l'arbre fruiter amb més resistència a la secada i supera en aquest aspecte l'ametller. Però és de creixement i fructificació molt lenta.
L'Iran produeix més del 50% dels pistatxos del món i els pistatxos iranians es consideren els de més qualitat.
Els dos noms, festuc i pistatxo, tenen un mateix origen, però han seguit camins diversos fins a arribar al català. L'original és el grec pistákion. Aquest va donar, per una banda, l'àrab fústaq o fústuq, d'on prové festuc, i, per l'altra, l'italià pistacchio, d'on prové pistatxo.
En temps de la dominació musulmana a Espanya, aquest arbre ja es conreava. Sembla que per desconeixement dels conqueridors cristians de la necessitat de conservar peus mascles (que, per tant, no portaven fruit i van ser arrencats) es va perdre aquest conreu, que s'ha recuperat en temps contemporanis.
