Dioclea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dioclea fou una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià. La ciutat es deia Doclea, del nom d'una tribu il·líria, però els romans el va canviar a Dioclea (un nom grec). L'emperador Dioclecià es deia Docles, que va canviar al grec Diocles, i quan fou emperador es va llatinitzar a Diocletianus. Doracium (grec Doràkion) fou una ciutat d'Il·líria que segons Hierocles fou capital de la província Praevalitana. Com que se sap que la capital d'aquesta província fou Scodra (moderna Shkodër) s'ha proposat identificar-la amb Dioclea, si bé el més probable és que fos la primera capital, després canviada a Scodra.

Des del segle VII es van establir a la regió grups eslaus amb la condició imposada per l'emperador Heracli d'acceptar la sobirania bizantina. Vers el 753 va formar part del ducat de Croàcia que es va apoderar de la Croàcia dàlmata. Vers el segle IX s'havia format un estat amb el nom de Dioclea o Diocleia que era al sud de Travúnia (i aquesta al sud de Zahumlje, que era al seu torn al sud de Pagània).

El príncep Petar o Predimir de Dioclea i Travúnia va viure vers el 900 i va dividir els seus dominis entre els seus fills. Dioclea va passar aviat a Ràscia, governada per Vlastimir, al començament del segle IX, però va gaudir d'autonomia. Un descendent de Vlastimir, el príncep Ceslav de Klosmir, es va independitzar de Bizanci i es va fer amb el domini de Dioclea. Kotor, Bar i Ulcinj van romandre enclavaments bizantins que van haver de pagar tribut als governants de Dioclea.

A la mort de Ceslav, Dioclea va recuperar la virtual independència, i els knez (arconts o prínceps) Petrislav (971-990) i Sant Jovan Vladimir (990-1016) van governar la regió i la de Travúnia. Les tribus Arbanes que amenaçaven els territoris de l'est, foren derrotades. Skadar es va convertir en capital de Dioclea (en eslau Duklja).

Això va durar fins que el tsar búlgar Samuel va envair el país i va agafar presoner al príncep. Però Jovan es va casar amb la princesa Kossara i se li va permetre tornar al seu país i agafar altre cop les regnes com a vassall de Bulgària. Va morir el 22 de maig del 1016 en un complot organitzat per Ivan Vladislav tsar de Bulgària. Duklja va esdevenir part del thema bizantí de Sèrbia (Servia) sota un strategos (Constantí Diogenes) i encara que els prínceps van seguir governant el seu poder era quasi nominal.

El 1034 el poble es va revoltar i va matar al príncep Dragomir. El seu fill Dobroslav o Voislav fou proclamat príncep de Travúnia i va iniciar preparatius per dominar Duklja en mans bizantines, mentre assegurava als bizantins que era un fidel aliat. Els bizantins el van anomenar Esteve (per Stephanos que vol dir "coronat"). El 1035 la revolta va esclatar a Duklja però finalment fou dominada pels bizantins i Voislav fou empresonat i portat a Constantinoble. El strategos de Servia, Teòfil Erotikos, va assolir la tasca de l'ocupació de Dioclea i Travúnia. Voislav es va escapar i va iniciar la lluita contra el general bizantí i es va crear un territori alliberat entorn del llac de Shkodër fins a les muntanyes d'Hum. Va ajudar a altres eslaus rebel·lats que es va estendre vers Belgrad i Skopje dirigida per Petar (Pere) Delian, i a la revolta eslava a Durazzo dirigida per Tihomir. Els rebels van arribar a atacar el cor de Grècia fins a Tebes, i els bizantins van deixar estar Dioclea (Duklja).

Una galera que portava un gran carregament d'or d'Itàlia cap a Constantinoble, damnada per una tempestat, va haver d'ancorar a la costa de Duklja i el carregament va quedar en mas de Voislav. L'emperador Miguel, enfurismat, va enviar l'eunuc imperial Jordi Probat contra el rebel però l'exèrcit del eunuc fou sorprès a una de les gorgues del país de la regió de Bar i aniquilat (1042).

Voislav va morir vers la meitat del segle XI i li va succeir el seu fill Mihailo I. Un altre fill, Radoslav, fou famós perquè va matar a un comandant militar bizantí. La revolta eslava de Pere Delian, ara coronat com a tsar Pere II de Bulgària, va impedir altres atacs bizantins. Mihailo va ajudar la revolta de Jordi Voiteh a Macedònia el 1072 (va enviar al seu fill Constantí Bodin amb un exèrcit), va ocupar els enclavaments bizantins de Ragusa (independent de fet), Kotor, Bar i Ulcinj. Constantí Bodin fou acceptat com a tsar de Bulgària però fou fet presoner pels bizantins. Mihailo va prendre el títol de gran príncep de Ràscia a partir del 1077 quan fou coronat pel papa Gregori VII com a rei dels eslaus i es feia dir rei dels tribalis i els serbis. Va rescatar al seu fill el 1078. El bisbat de Bar fou elevat a arquebisbat el 1080. Es va expandir cap a Croàcia i va arribar fins a Knin i llavors portava el títol de rei de Dioclea i Dalmàcia. A la seva mort el 1081 li va succeir el seu fill Constantí Bodin. Aquest era gendre de Robert Guiscard i va governar fins al 1101. A la seva mort el regne de Dioclea va entrar en decadència. Aquell mateix any un exèrcit croat que marxava a Terra Santa va passar per país dirigit per Ramon IV de Tolosa.

Els bizantins van donar molts territoris del gran principat de Ràscia al príncep Stracimir fill del príncep Zavida de Zahumlje (el príncep era vassall del seu germà gran el gran príncep de Ràscia Tihomir des del 1166), i entre els territoris adquirits hi havia el regne de Dioclea. Un altre príncep de Zahumlje, Nemània (Nemanja), va arribar a ser gran príncep de Ràscia el 1168 després de derrotar a Tihomir. Stracimir va donar suport al seu sobirà Tihomir però aviat es va retirar. Un altre germà, Miroslav de Zahumlje va lliurar una guerra contra la república de Ragusa el 1184 i la va perdre, havent de renunciar a les expedicions projectades contra Korcula i Vis a las que Stracimir donava suport. Aquest príncep va intentar la conquesta de les illes Korcula i Vis el 1185 i les va ocupar però no va poder controlar Korcula i la va saquejar igual que Vis. Els habitants de Korcula van demanar ajut a Ragusa, que va apressar a la flota de Stracimir i aquest va haver de signar un tractat amb les dues illes que els hi garantia autonomia i que no formarien part de Zahumlje.

Durant aquest període hi va haver alguns prínceps vassalls a Dioclea, el darrer Mihailo III, nebot d'Esteve Nemània. Quan Stracimir va morir, Mihailo va al·legar regir el regne com a feudatari del emperador i no en nom dels grans prínceps de Ràscia. El 1186 Esteve Nemània, que estava en guerra contra Bizanci, va decidir incorporar Dioclea, vassall bizantí, als seus dominis. Va assetjar Bar on la defensa fou dirigida per l'arquebisbe Grgur. Esteve va demanar un rescat per abandonat el setge, mentre Mihailo III era atacat pels germans de Nemània. Aquest va donar el regne de Dioclea al seu germà Vukàn que va prendre el títol de rei de Dioclea (Duklja) i Dalmàcia. El 1189 Mihailo III va morir i la princesa Desislava, altres nobles i el arquebisbe de Bar van fugir a Ragusa. Desilava va morir a Omis. L'arquebisbat fou abolit.

Vukàn es va casar amb una neboda del Papa i va acusar al ban de Bòsnia Kulín d'heretgia. Quant va morir Esteve I Nemània, Vukàn, que aspirava a la successió, es va veure frustrat pel coronament d'Esteve II Nemània i el 1202 va assolir el tron del gran principat de Sèrbia però el va perdre el 1204 davant Esteve II que va tenir l'ajut búlgar. Vukàn es va retirar a Dioclea on va continuar governant i lluitant contra Esteve II. Des de la seva mort el 1208, el país va agafar el nom de Zeta, del riu Zeta.

Governants de Dioclea[modifica | modifica el codi]

  • Petrislav, 971 - 990
  • San Jovan Vladimir. 990 -1016
  • Dragomir 1016?-1034
  • Dobroslav I Voislav Stephanos 1034 - vers 1050
  • Mihailo I Voislav vers 1050 - 1081 (primer rei)
  • Constantí Bodin 1081 - 1101
  • Dobroslav II i Mihailo II 1101 - 1102 (germans, conjuntament)
  • Dobroslav III 1102
  • Kočopar 1102 - 1103
  • Vladimir 1103 - 1113
  • Jordi 1113 - 1118
  • Grubesha 1118 - 1125
  • Jordi 1125 - 1131 (segona vegada)
  • Vukàn I 1131-?
  • Marko ?
  • Urosh I ?
  • Urosh II ?- vers 1180
  • Mihailo III vers 1180- 1189
  • Esteve I Nemània de Ràscia, duc de Sèrbia 1186
  • Vukàn II Nemània 1186 - 1208 (duc de Sèrbia 1202 - 1204)