Geòrgiques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les Geòrgiques és un poema de Virgili de temàtica diversa, compost per quatre llibres i escrit entre el 36 i el 29 aC.

Argument[modifica | modifica el codi]

Primerament es traça un panorama històric des de la creació fins al seu present, alternant-lo amb descripcions poètiques i tècniques sobre treballs d'agricultura. Aquesta apareix com a símbol de l'esforç humà per dominar la natura, el caos, a partir de l'esforç. Posteriorment es lloa la ramaderia i es fa un repàs de diversos productes que fan d'Itàlia la millor terra del món. Per últim introdueix diverses històries de la mitologia clàssica, intercalades amb una al·legoria de la vida en societat a partir de les abelles.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

La font principal és Treballs i Dies, d'Hesíode. Sobre aquest model, Virgili es va documentar en científics i literats de l'època, com Aristòtil, Lucreci, Teofrast i Nicandre de Claros. Aquestes influències es barregen amb els ensenyaments de l'epicureisme, que és la filosofia de base de tota l'obra, ja que insta a gaudir de la vida a la natura, essent el precedent del tòpic del Beatus ille.

L'obra consta de 2500 versos escrits en hexàmetres i un estil arcaic, que imita deliberadament els grecs. Va ser creada gràcies al patrocini de Mecenes. Una de les frases més cèlebres, que resumeix el missatge del poema, és Labor omnia vincit, que col·loca el treball al centre de tot. Aquest missatge per una banda col·loca a l'home al centre de la creació (ja que amb la seva voluntat pot modificar el món i véncer les dificultats del destí) i d'altra s'inclina per la utilitat i allò pràctic per damunt d'allò agradable o simplement bell (una vella polèmica sobre la funció de l'art, on es veu el caràcter pragmàtic romà).


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geòrgiques