Yukio Mishima

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Yukio Mishima
Yukio Mishima.jpg
Yukio Mishima el 1956
Naixement 14 de gener de 1925
Tòquio, Japó Japó
Mort 25 de novembre de 1970 (als 45 anys)
Tòquio, Japó Japó
Activitat Escriptor, dramaturg i actor
Primeres obres Confessions d'una màscara (1948)

Kimitake Hiraoka (平岡公威 Hiraoka Kimitake), més conegut pel pseudònim de Yukio Mishima (三島由紀夫 Mishima Yukio), (Tòquio, 14 de gener de 1925 - Tòquio, 25 de novembre de 1970) fou un escriptor i dramaturg japonès.[1] Als ulls de la cultura occidental és un dels anomenats escriptors «maleïts», per la seva fascinació per la mort, la seva vida excessiva inclòs el seu suïcidi ritual per harakiri, la seva suposada proximitat al feixisme, i per la seva homosexualitat.[2] Va ser proposat tres vegades al Premi Nobel de Literatura, sense èxit.[3] Mishima era un nacionalista especial. Va ser odiat pels políticament esquerrans, en particular perquè ell mantenia el codi dels samurais.

Vida[modifica | modifica el codi]

Infantesa[modifica | modifica el codi]

El jove Mishima l'abril de 1931

Va néixer com Kimitake Hiraoka a la casa dels seus avis a Tòquio. La família Hiraoka era de classe mitjana-alta; el seu pare, Azusa, era un funcionari del govern, tot i que la seva família, d'origen humil, havia ascendit gràcies a la major mobilitat social que s'havia produït des de la Reforma Meiji; la seva mare, Shizue, era la filla d'un director d'escola. Quan va néixer Mishima comptava llavors vint-i-dos anys.[4]

La infantesa de Mishima va ser dominada per l'ombra de la seva àvia, Natsu, que va educar-lo separadament de la seva família durant anys.[5] L'àvia tenia pretensions aristocràtiques i era propensa a la violència i a la morbositat, de forma ocasional Mishima al·ludeix a aquesta àvia en les seves obres. Alguns biògrafs atribueixen a l'avia Nautsu la fascinació per la mort que sentia Mishuma.[6] Natsu no va permetre que Mishima fes exercicis a l'aire lliure ni que jugués amb altres nois, Mishima va passar molt de temps jugant amb les seves cosines i les seves nines.

Als sis anys Mishima entrà en un col·legi d'elit Gakushuin (学習院).[7] Als 12, Mishima va començar a escriure les seves primeres obres. Li agradaven molt Oscar Wilde, Rainer Maria Rilke i nombrosos autors clàssics japonesos, especialment Tachihara Michizō. A aquesta edat Mishima també tornà amb la seva família nuclear. Al seu pare li agradava la disciplina militar i considerava efeminat l'interés per la literatura que mostrava el seu fill.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser cridat a files però no va arribar a combatre ja que va fer creure al metge militar que un refredat que tenia eren símptomes de tuberculosi. Practicava el que actualment s'anomena culte al cos. Tanmateix, deplorava que els intel·lectuals donessin tanta importància a la ment i tan poca al cos. Va contraure amb Yoko, la qual va morir el 1995, i va tenir un fill i una filla, Ichiro i Noriko. No obstant, tot i el seu matrimoni, el mateix relata molts episodis homosexuals al llarg de la seva vida.[8]

Ocupacions[modifica | modifica el codi]

Mishima va ser un escriptor disciplinat i versàtil, a més de novel·les i contes també va fer assaigs i obres de teatre (Kabuki) amb versions dels drames tradicionals Noh. Mishima també va ser un actor a les ordres del director Yasuzo Masumura participà en la pel·lícula, Por a morir. També aparegué als films Yukoku (1966), Llangardaix negre (1968) i Hitokiri (1969).

Cop d'estat i suïcidi[modifica | modifica el codi]

El 25 de novembre de 1970, Mishima i quatre persones més de la seva milicia privada -la Societat de l'Escut- entraven al quarter de la Divisió Oriental de l'Exèrcit, forces d'autodefensa a les quals Mishima s'havia unit tres anys abans. A dins va donar un discurs als huit cents homes del regiment exhortar-los a donar un cop d'estat. Denuncià la decadència del Japó contemporani i expressà la necessitat de restaurar els poders de l'emperador, que no fou secundat i, a causa d'això, Mishima va suïcidar-se pel sistema ritual del seppuku, tallant el seu ventre d'esquerra a dreta. Havent preparat meticulosament el seu suïcidi, va voler escriure amb la seva pròpia sang el caràcter d'espasa, però no va poder a causa del dolor. Per acabar amb el seppuku, dos dels seus ajudants el van decapitar.[9][10] John Nathan, amic i biògraf de l'escriptor afirma que el cop d'Estat només va ser un pretext per a cometre suïcidi.[11]

L'incident i la mort de Mishima van causar gran impacte a nivell mundial. Arran d'això, la seva vida ha cridat l'atenció i, per exemple es va dur a terme la pel·lícula Mishima: A Life in Four Chapters (Mishima: una vida en quatre capítols) del director Paul Schrader l'any 1985.[10]

Una querella pòstuma dels fills: drets d'autor o homofobia?[modifica | modifica el codi]

El 1998, l'escriptor Jiro Fukushima va publicar un llibre on descrivia la seva relació sexual amb Mishima des de 1951 i citava la correspondència personals entre ambdós. El 1998, els fills de Mishima van querellar-se davant els tribunals contra Fukushima per què els sentien perjudicats per infracció als drets d'autor el dret de vida privada de llur pare, en tant que es publicaven les seves lletres sense la seva autorització. Van apel·lar fins a la Cort Suprem que va arxivar el cas el novembre del 2000.[12] Segons l'editor de Fukushima, Bungei Shunju, la querella dels fills era més un cas d'homofòbia que de drets d'autor o de vida privada. No hi havia res de personal al llibre de Fukushima que el mateix Mishima ja no havia explicitat als seus llibres Confessions d'una màscara i Colors prohibits.[13]

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

«El camí del descobriment i la constatació de la seva homosexualitat el porten a jugar a la tragèdia, en unes obres que mostren el seu procés d'erosió mental. Mishima és l'artista inquiet que necessita escriure per encaixar en el món, per esborrar l'escenari que és la vida.»[8] Quatre obres van ser traduïdes en català.

Novel·les
  • 假面の告白, Kamen no Kokuhaku (1948) - Confessions d'una màscara
  • 禁色, Kinjiki (1953) - Colors prohibits
  • 潮騷, Shiosai (1954) - traduït en català: La remor de les onades [14]
  • 金閣寺, Kinkaku-ji (1959), Premi Yomiuri, - traduït en català: El temple del pavelló daurat [15]

午後の曳航 Gogo no Eikō (1963), traduït en català per Josep Maria Fulquet El mariner que va perdre la gràcia del mar (1984)[3]

  • サド侯爵夫人, Sado Kōshaku Fujin (1965) - Madame de Sade
  • 太陽と鐡, Taiyō to Tetsu (1970) - Sol i acer (tetralogia)
Teatre
  • Tres peces de teatre noh moderns: L'armari, Aoi i El ventall d'Hanjo (català)[16] posades en escena pel grup Teatreneu a Barcelona el 1985.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Yukio Mishima». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Carreras i Aubets, Anna. «Yukio Mishima: impostura». El Punt Avui, 24 de desembre de 2013 (2013-12-24), pàg. 29 [Consulta: 21 maig 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 Altimir Losada.
  4. Stokes 1999, p. 37.
  5. Profile of Yukio Mishima (1925–1970)
  6. Perfil de Yukio Mishima (14 de febrer de 1925 - 25 de novembre de 1970. 2 o 6 febrer del 2007.
  7. «Guide to Yamanakako Forest Park of Literature( Mishima Yukio Literary Museum)». [Consulta: 20 d'octubre del 2009]. «三島由紀夫の年譜». [Consulta: 20 d'octubre del 2009].
  8. 8,0 8,1 Carreras i Aubets.
  9. Kakutani, Michiko. «'Mishima': Film examines an affair with death» (en anglès). The New York Times, 15/11/1985.
  10. 10,0 10,1 Belinchón, Gregorio. «La vida de Yukio Mishima, una obra de arte y muerte». El País, 26/06/2009 [Consulta: 16 desembre 2013].
  11. Nathan, John. Mishima: A biography. Boston/Toronto: Little Brown and Company, 1974. 
  12. Sato, Hiroaki. «Suppressing more than free speech» (en anglès). The Japan Times, 29/12/2008 [Consulta: 16 desembre 2013].
  13. Sato.
  14. La remor de les onades, Barcelona, Ara llibres ISBN 9788493905514
  15. El temple del pavelló daurat, Barcelona, Amsterdam Llibres, ISBN 9788492941520
  16. Tres peces de teatre no modern: L'armari, Aoi i El ventall d'Hanjo, Tarragona, Arola Editors, 2007, ISBN 9788496366077

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yukio Mishima