Yukio Mishima

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Yukio Mishima
Yukio Mishima.jpg
Yukio Mishima el 1956
Naixement 14 de gener de 1925
Tòquio, Japó Japó
Mort 25 de novembre de 1970 (als 45 anys)
Tòquio, Japó Japó
Activitat Escriptor, dramaturg i actor

Kimitake Hiraoka (平岡公威 Hiraoka Kimitake), més conegut pel pseudònim de Yukio Mishima (三島由紀夫 Mishima Yukio), (Tòquio, 14 de gener de 1925 - Tòquio, 25 de novembre de 1970) fou un escriptor i dramaturg japonès. Als ulls de la cultura occidental és un dels anomenats escriptors “maleïts”, per la seva fascinació per la mort, la seva vida "excessiva" (inclòs el seu suïcidi ritual, Harakiri), la seva suposada proximitat al feixisme, i per la seva homosexualitat.

Infantesa[modifica | modifica el codi]

Mishima en la seva infantesa (abril de 1931).

Va néixer com Kimitake Hiraoka a la casa dels seus avis a Tòquio. La família Hiraoka era de classe mitjana-alta; el seu pare, Azusa, era un funcionari del govern, tot i que la seva família, d'origen humil, havia ascendit gràcies a la major mobilitat social que s'havia produït des de la Reforma Meiji; la seva mare, Shizue, era la filla d'un director d'escola i quan va néixer Mishima comptava llavors vint-i-dos anys.[1]

La infantesa de Mishima va estar dominada per l'ombra de la seva àvia, Natsu, que el va educar separadament de la seva família durant anys.[2] L'àvia tenia pretensions aristocràtiques i era propensa a la violència i a la morbositat, de forma ocasional Mishima al·ludeix a aquesta àvia en les seves obres. Alguns biògrafs atribueixen a l'avia Nautsu la fascinació per la mort que sentia Mishuma.[3] Natsu no va permetre que Mishima fes exercicis a l'aire lliure ni que jugués amb altres nois, Mishima va passar molt de temps jugant amb les seves cosines i les seves nines.

Als sis anys Mishima entrà en un col·legi d'elit Gakushuin (学習院).[4] Als 12, Mishima va començar a escriure les seves primeres obres. Li agradaven molt Oscar Wilde, Rainer Maria Rilke i nombrosos autors clàssics japonesos, especialment Tachihara Michizō. A aquesta edat Mishima també tornà amb la seva família nuclear. Al seu pare li agradava la disciplina militar i considerava efeminat l'interés per la literatura que mostrava el seu fill.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser cridat a files però no va arribar a combatre ja que va fer creure al metge militar que un refredat que tenia eren símptomes de tuberculosi.

Ocupacions[modifica | modifica el codi]

Mishima va ser un escriptor disciplinat i versàtil, a més de novel·les i contes també va fer assaigs i obres de teatre (Kabuki) amb versions dels drames tradicionals Noh.

Mishima també va ser un actor a les ordres del director Yasuzo Masumura participà en la pel·lícula, Por a morir. També aparegué als films Yukoku (1966), Llangardaix negre (1968) i Hitokiri (1969).

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Practicava el que actualment s'anomena culte al cos. Tanmateix, deplorava que els intel·lectuals donessin tanta importància a la ment i tan poca al cos. Va contraure amb Yoko, la qual va morir el 1995, i va tenir un fill i una filla, Ichiro i Noriko. No obstant, tot i el seu matrimoni, la seva orientació sexual no és clara. El 1998, l'escriptor Jiro Fukushima va publicar un llibre on descrivia la seva relació sexual amb Mishima des de 1951. Els fills de Mishima van demandar a Fukushima per drets de personalitat, en tant que es publicaven una sèrie de cartes del seu pare.[5]

Cop d'estat i suïcidi[modifica | modifica el codi]

El 25 de novembre de 1970, Mishima i quatre persones més de la seva milicia privada -la Societat de l'Escut- entraven al cuartell de la Divisió Oriental de l'Exèrcit, forces d'autodefensa a les quals Mishima s'havia unit tres anys abans. A dins va donar un discurs als 800 homes del regiment exhortant-los a donar un cop d'Estat, denunciant la decadència del Japó contemporani i expressant la necessitat de restaurar els poders de l'emperador, que no fou secundat i, a causa d'això, Mishima va suicidar-se pel sistema ritual del seppuku, tallant el seu ventre d'esquerra a dreta. Havent preparat meticulosament el seu suicidi, va voler escriure amb la seva pròpia sang el caràcter d'espasa, però no va poder a causa del dolor. Per acabar amb el seppuku, dos dels seus ajudants el van decapitar.[6][7] John Nathan, amic i biògraf de l'escriptor afirma que el cop d'Estat només va ser un pretext per a cometre suicidi.[8]

L'incident i la mort de Mishima va causar gran impacte a nivell mundial. Arran d'això, la seva vida ha cridat l'atenció i, per exemple es va dur a terme la pel·lícula Mishima: una vida en cuatro capítulos del director Paul Schrader l'any 1985.[7]

Política[modifica | modifica el codi]

Mishima era un nacionalista especial. Va ser odiat pels políticament esquerrans , en particular perquè ell mantenia el codi dels samurais.

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • 假面の告白, Kamen no Kokuhaku (1948) - Confessions d'una màscara
  • 禁色, Kinjiki (1953) - Colors prohibits
  • 金閣寺, Kinkaku-ji (1959) - El temple del pavelló d'or (guanyadora del Premi Yomiuri)
  • サド侯爵夫人, Sado Kōshaku Fujin (1965) - Madame de Sade
  • 太陽と鐡, Taiyō to Tetsu (1970) - Sol i acer (tetralogia)

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Stokes 1999, p. 37.
  2. Profile of Yukio Mishima (1925–1970)
  3. Perfil de Yukio Mishima (14 de febrer de 1925 - 25 de novembre de 1970. 2 o 6 febrer del 2007.
  4. «Guide to Yamanakako Forest Park of Literature( Mishima Yukio Literary Museum)». [Consulta: 20 d'octubre del 2009]. «三島由紀夫の年譜». [Consulta: 20 d'octubre del 2009].
  5. Sato, Hiroaki. «Suppressing more than free speech» (en anglès). The Japan Times, 29/12/2008 [Consulta: 16 desembre 2013].
  6. Kakutani, Michiko. «'Mishima': Film examines an affair with death» (en anglès). The New York Times, 15/11/1985.
  7. 7,0 7,1 Belinchón, Gregorio. «La vida de Yukio Mishima, una obra de arte y muerte». El País, 26/06/2009 [Consulta: 16 desembre 2013].
  8. Nathan, John. Mishima: A biography. Boston/Toronto: Little Brown and Company, 1974. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yukio Mishima