Kílian Jornet i Burgada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kílian Jornet

Kílian Jornet corrent la Diagonale des Fous de 2010
Naixement Kílian Jornet i Burgada
27 d'octubre de 1987 (1987-10-27) (27 anys)
Sabadell (Vallès Occidental)
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Alçada 1,71 m
Pes 55 kg[1]
Conegut per Corredor i esquiador de muntanya
Pares Eduard Jornet i Núria Burgada
Lloc web oficial
www.kilianjornet.cat

Kílian Jornet i Burgada (Sabadell, Vallès Occidental, 27 d'octubre de 1987)[2] és un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català. Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntaya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010[3] i també del 2012 al 2014.[4] És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i 2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008,[5] 2010[6] i 2011).[7] Jornet també s'ha proclamat vencedor en dues ocasions del Grand raid de l'illa de la Reunió, la Diagonale des Fous (2010[8] i 2012),[9] ha guanyat en 7 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014.[10] A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100,[11] el del GR20 (2009),[nota 1] el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro[3] o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life.[13] És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina,[14] i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any.[15]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jornet és fill d'Eduard Jornet i Núria Burgada. El seu pare és guia de muntanya i guarda del refugi de Cap de Rec, a la Cerdanya, i la seva mare és professora d'esports de muntanya, estant actualment a càrrec de les joves promeses del Centre de Tecnificació d'Esquí de Catalunya. En Kílian té una germana dos anys més petita, la Naila Jornet, integrant de l'equip estatal d'esquí de muntanya i que practica curses de muntanya.[16]

El seu primer aniversari ja el va celebrar al refugi del seu pare, a 1.986 metres d'altitud, on va viure gran part de la seva infantesa. Amb tres anys ja va coronar el primer tres mil, el cim de Mulleres. Amb cinc anys va fer l'Aneto, i amb sis el Breithorn. Als deu anys va finalitzar completament la travessa dels Pirineus, combinant l'alta muntanya que ofereix el GR 10 i el GR 11.[16]

Amb disset anys va decidir no realitzar els seus estudis universitaris a Catalunya i optà per quedar-se a la Cerdanya, a la Facultat de Ciències i Tècniques d'Activitats Físiques i Esportives que la Universitat de Perpinyà té a Font-romeu. Fou al Centre Nacional d'Entrenament en Altitud (CNEA), a més de 1.800 metres d'altitud, on coincidí amb altres esportistes catalans de l'especialitat com ara Daniel Solà, Mireia Miró, Marc Pinsach o Ignasi Andrés.[17] Des del 2004 és considerat Esportista d'Alt Nivell pel Consell Català de l'Esport[18] i pel Consejo Superior de Deportes[18] en la categoria de Muntanya i Escalada (núm. 40.563.172).[19] El 2010 va ser nomenat Cerdà de l'Any. El 7 de setembre de 2012 es publicà a internet una fotografia seva al cim del Mont Blanc (4.800 m.), completament nu i envoltat de neu, com a mostra d'esbarjo.[20][21]

Esquiador de muntanya[modifica | modifica el codi]

Medaller
Esquí de muntanya
Copa del Món
Or Copa del Món 2009
Or Copa del Món 2010
Or Copa del Món 2011
Or Copa del Món 2012
Bronze Ahrntal 2013[22] cursa individual
Or Pelvós 2013[23] cursa vertical
Bronze Pelvós 2013[24] cursa individual
Or Alpinski 2013[25] cursa individual
Or Verbier 2014[26] cursa individual
Bronze Verbier 2014[26] cursa vertical
Or Pitturina 2014[27] cursa individual
Or Diablerets 2014[28] cursa individual
Plata Dolomiti di Brenta[29] cursa individual
Campionat del Món
Bronze Portes du Soleil 2008 llarga distància
Bronze Portes du Soleil 2008 relleus
Or Gran Valira 2010 cursa vertical
Plata Gran Valira 2010 cursa individual
Or Claut 2011 cursa vertical
Or Claut 2011 cursa individual
Bronze Claut 2011 llarga distància
Campionat d'Europa
Or Alpago 2009 cursa vertical
Plata Alpago 2009 relleus
Or Pelvós 2012 cursa vertical
Plata Pelvós 2012 cursa individual
Campionat d'Espanya de Cronoescalada
Or 2012[30]
Pierra Menta
Or Pierra Menta 2011 cursa per parelles[7]
Or Pierra Menta 2010 cursa per parelles[6]
Or Pierra Menta 2008 cursa per parelles[5]
Trofeo Mezzalama
Or Trofeo Mezzalama 2011 cursa per equips de 3[31]
Patrouille des Glaciers
Or Patrouille des Glaciers 2012 cursa per equips de 3[32]

Iniciat en la pràctica de l'esquí de muntanya l'any 1999, participà per primera vegada en competició a la cursa de La Molina de la Copa espanyola de l'any 2000.[2] Tres anys més tard, ingressà a les files de la selecció espanyola d'esquí de muntanya competint en categoria absoluta fins al 2007.

Pel que fa a la seva afiliació a clubs, ha format part del Grup Excursionista Cerdanya (GEC)[33] i del Club Poliesportiu Puigcerdà-SE,[34] tot i que recentment competeix per Atomic.

El seu primer triomf a escala mundial arribà al Campionat del Món d'esquí de muntanya de 2004 realitzat a la Val d'Aran (Occitània) on es penjà la medalla d'or de la cursa vertical, en la categoria de cadet.[33] Ja en categoria sènior, es penjà dos bronzes al Campionat del Món de 2008. Dos anys després, a l'edició de 2010, revalidà l'or en l'ascens vertical i obtingué la d'argent en la cursa individual.[35][36]

Ha guanyat, des de 2009, quatre edicions consecutives de la Copa del món d'esquí de muntanya.[37]

A escala continental, obtingué l'or en la cursa vertical i l'argent en els relleus durant el Campionat d'Europa d'esquí de muntanya de 2009 celebrat a Alpago (Itàlia). En els següents campionats europeus, celebrats del 4 a l'11 de febrer de 2012 a Pelvós (Occitània),[38] va revalidar la medalla d'or a la cursa vertical.[39][40] En la cursa individual, va obtenir la medalla d'argent.[41][42]

Gràcies als seus mèrits esportius en categoria júnior d'esquí de muntanya, va guanyar el Premi d'Honor d'EsportCatalà.cat els anys 2004, 2005 i 2006.[43]

Corredor de muntanya[modifica | modifica el codi]

Medaller
Cursa de muntanya
Copa del Món
Or 2007
Or 2008
Or 2009
Or Copa del Món 2012
Or Copa del Món 2013[44]
Or Copa del Món 2014[45]
Or 2014[nota 2]
Campionat d'Europa
Or Campionat d'Europa 2013[48]
Ultra-Trail du Mont-Blanc
Or 2011
Or 2009
Or 2008
Diagonale des Fous
Or 2012
Or 2010
Zegama-Aizkorri
Or 2014[49]
Or 2013[50]
Or 2012
Or 2011
Or 2010
Or 2008
Or 2007
Giir di Mont
Or 2014[10]
Or 2011
Or 2010
Or 2009
Or 2008
Sierre Zinal
Or 2010
Or 2009
Or 2014[51]
Western States 100
Or 2011
Sentiero delle Grigne
Or 2008
Or 2007
Mount Kinabalu Climbathon
Or 2012
Or 2011
Or 2009
Or 2007
Trofeo Kima
Or 2014[52]
Or 2012[53]
Or 2010[54]
Transvulcania
Plata 2014
Or 2013
Bronze 2012[55]

Ha estat sis voltes campió del món de curses en alçada (Skyrunner World Series), els anys 2007,[56] 2008[57] 2009[58] 2012, 2013 i 2014.[4] D'aquesta forma supera en nombre de victòries al capità del seu equip, el Salomon Santiveri Outdoor Team, Agustí Roc (2002, 2003 i 2004)[59] i esdevé el corredor de muntanya amb més campionats del món.[4]

L'any 2008, amb vint anys, es presentà per primera vegada a la Ultra-Trail du Mont-Blanc, considerada una de les proves més dures d'Europa amb 166 quilòmetres i 9.400 metres de desnivell positiu. Sent un novell de la prova, no només la va guanyar amb comoditat (va treure quasi una hora al segon)[60] sinó que va rebaixar el rècord de la prova a 20 hores, 56 minuts i 59 segons.[60] L'any següent, setena edició de l'UTMB, va tornar a guanyar la cursa però no va ser capaç de rebaixar la marca del 2008, en part degut a les males condicions climàtiques (vent, boira i fred).[61] En l'edició del 2011, també va guanyar la cursa amb un temps de 20 hores, 36 minuts i 43 segons.[62]

L'1 de juny de 2008, els ajuntaments de Bellver de Cerdanya i Prullans li dedicaren un homenatge al corredor local amb l'organització de la Cursa de Muntanya Bellver Prullans - Espai Kilian, una mitja marató de muntanya que recorre els dos municipis, amb la presència del corredor com a protagonista de l'esdeveniment.[63]

De la mateixa manera que en esquí de muntanya, els seus èxits en les curses de muntanya no han passat per alt. És per això que ha estat premiat en nombroses ocasions per entitats catalanes i espanyoles. Un dels mèrits més destacats és l'obtenció del Premi d'Honor d'EsportCatalà.cat els anys 2008[64] i 2009[65] en categoria skyrunning.

Kilian's Quest[modifica | modifica el codi]

Per tal de mostrar el màxim potencial del corredor, l'empresa patrocinadora Salomon organitzà el projecte Kilian's Quest, per tal que Jornet batés els reptes més importants en curses de muntanya.

El 17 de juny de 2009 va batre el rècord de la ruta de muntanya GR 20, a l'illa de Còrsega, en 32 hores, 54 minuts i 24 segons, rebaixant en quasi quatre hores l'anterior rècord en mans de l'italià Pierrot Santucci. El GR 20 està considerada la ruta de llarga distància més dura d'Europa, amb 190 quilòmetres i 21.000 metres de desnivell acumulat.[66]

L'1 d'octubre de 2009 va batre una nova marca, en aquella ocasió a Sierra Nevada (Estats Units). Aconseguí finalitzar el Tahoe Rim Trail, una prova que recorre al voltant del llac Tahoe, passant pels estats de Califòrnia i Nevada, donant inici i final a Sunnyside-Tahoe City, en 38 hores i 32 minuts.[67] L'antic rècord del sender, de 265 quilòmetres de distància i 8.000 metres de desnivell positiu, estava en mans de Tim Twietmeyer quan l'any 1995 el fixà en 45 hores i 58 minuts.[68]

Del 31 de maig al 7 de juny de 2010 corregué la Transpirinenca, una travessa que creua el massís dels Pirineus des del cap Higuer (Hondarribia), al Mar Cantàbric, fins al cap de Creus (Llançà), al Mar Mediterrani.[69] Finalitzà el recorregut, comprès de 700 quilòmetres i 35.717 metres de desnivell acumulat, en 8 dies.[69] Si bé és cert que tardà un dia més del previst, rebaixà igualment l'antic rècord fixat en 12 dies.[70]

Durant la tardor del 2010, va pujar i baixar el cim més alt del continent africà, el Kilimanjaro, en un temps rècord, 7 hores i 14 minuts.[71]

Tanmateix, el projecte tenia previst rebaixar les marques del John Muir Trail, 340 quilòmetres creuant tres parcs naturals de Califòrnia (setembre 2009); o del quilòmetre vertical, ja en mans de Jornet, però s'hagueren d'anul·lar per molèsties físiques o obstacles administratius.[72]

Summits of my life[modifica | modifica el codi]

El 29 de maig de 2012 presentà en públic el nou projecte anomenat Summits of my life (Cims de la meva vida). El propòsit de l'aventura consisteix a coronar en solitari, sense assistència i amb el menor temps possible algunes de les muntanyes més emblemàtiques del planeta. El 2012 té per objectiu completar dues travessies integrals pel Massís del Mont Blanc, mai realitzades abans. El 2013 intentarà batre el rècord d'ascens de l'Elbrús (5642 m), el Cerví (4478 m) i el Mont Blanc (4808 m). L'any següent ho intentarà als cims de l'Aconcagua (6962 m) i el Mont McKinley (6194 m). I, finalment, l'any 2015 pretén batre el rècord d'ascens al cim de l'Everest (8844 m) - sense guies, ni portadors, ni cordes fixes, ni oxigen suplementari - que en el moment de plantejar el projecte estava en 22 hores i 29 minuts.[73]

El 4 de juny de 2012 es va veure obligat a ajornar la primera de les travessies del Mont Blanc per causes metereològiques adverses, amb l'objectiu d'iniciar-la la setmana següent.[74][75] Durant el segon intent, el diumenge 17 de juny, el seu company de travessa, el també esquiador francès Stéphane Brosse, va perdre la vida en caure accidentalment d'una cornisa de neu de 600 metres d'altitud a l'Agulla d'Argentière.[76][77][78]

El 18 de setembre del mateix any va realitzar la travessa integral del Mont Blanc (des de Courmayeur a Chamonix, coronant el Mont Blanc per la via Innominata i baixant-lo per la via Royale) en 8 hores i 40 minuts, essent aquest un recorregut que s'acostuma a efectuar en tres dies.[79]

L'11 de juliol de 2013, Jornet va acomplir amb èxit el segon dels projectes emmarcats en Summits of my life, tot establint un nou rècord de l'ascensió al Mont Blanc. Parcialment acompanyat pel francès Mathéo Jacquemoud, Jornet va pujar i baixar el cim més alt dels Alps en 4 hores i 57 minuts.[80] La gesta havia estat en mans d'André Gobet des de 1990, quan aquest invertí 5 hores i 10 minuts en completar l'ascens.

El 21 d'agost del mateix any, Jornet culminava en solitari el tercer projecte de Summits of my Life, coronant el Matterhorn i establint un nou rècord de l'ascens i el descens d'aquest cim, un dels més alts i complicats dels Alps, que des de 1995 estava en mans de Bruno Brunod, qui havia parat el cronòmetre en 3 hores i 14 minuts. Per la seva banda, Jornet va completar la jornada en 2 hores i 52 minuts.[81][82] El mes següent, Jornet es va traslladar a Rússia, per intentar batre el rècord d'ascens i descens del mont Elbrús, el cim més alt de l'Europa continental, tot aprofitant la celebració d'una cursa de muntanya al mateix indret. El 21 de setembre, Jornet va dur a terme l'intent de batre el rècord, acompanyat de Vitaly Shkel, però després de 2 hores i 45 minuts d'ascens, quan es trobaven a uns 300 metres del cim, van decidir girar cua en tant que les condicions meteorològiques eren adverses. Per qüestions de calendari, i en saber que el temps no milloraria en els dies següents, es decidí deixar aquest intent de batre el rècord d'ascens i descens de la muntanya més alta d'Europa per una altra ocasió, encara per definir.[83] Aquest fou el darrer projecte de la iniciativa Summits of my Life de l'any 2013.

L'any següent, un cop finalitzada la temporada d'esquí de muntanya, Jornet va combinar la participació en curses de muntanya amb la continuació d'aquest projecte. D'aquesta manera, el juny de 2014 es va desplaçar a Alaska per tal d'intentar batre el rècord d'ascens i descens del Mont McKinley, la muntanya més alta d'Amèrica del Nord. La gesta la va dur a terme el 7 de juny.[84][85] Fins a l'intent de Jornet, el rècord d'ascens i descens del McKinley estava en mans d'Ed Warren, un militar del servei aeri dels Estats Units que coronà el cim després 12 hores i 20 minuts després de la sortida, i va arribar al punt de sortida 4 hores després, aturant el cronòmetre a les 16 hores i 46 minuts.[86] Per la seva banda, Jornet va coronar i descendre del McKinley en 11 hores i 48 minuts, establint també un nou rècord de velocitat en coronar aquesta muntanya en 9 hores i 43 minuts.[87] Les primeres informacions al respecte de la gesta no foren del tot precises, ja que l'atac al cim es féu a través de la via Rescue Gully (que segueix la via tradicional en molts punts però evita uns passos equipats amb cordes fixes) i no a través de la via West Buttress, tal com s'havia comentat.[84]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • Unbreakable: The Western States 100 (2011)
  • Summits of my life I: A fine line (estrena a televisió 03/01/2013)[88]
  • Summits of my life II: Déjame vivir (2014)[89]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Aquest rècord romangué vigent fins al 8 de juliol de 2014, quan Guillaume Peretti realitzà el mateix itinerari en 32 hores i retallà el rècord de Jornet en gairebé una hora.[12]
  2. Quilòmetre vertical[46] i marató de muntanya[47]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jornet, pàg. 63
  2. 2,0 2,1 «View Racer: Kílian Jornet Burgada» (en anglès). Skimountaineering.org. [Consulta: 5/6/2012].
  3. 3,0 3,1 «La meva vida». kilianjornet.cat. [Consulta: 16 setembre 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 Kilian Jornet guanya la Mount Kinabalu Climbathon i es proclama per quarta vegada campió del Món (consulta 14 octubre 2012)
  5. 5,0 5,1 http://www.pierramenta.com/images/2008/gene2008.pdf Classificació Pierra Menta 2008
  6. 6,0 6,1 «Pierra Menta 2010 - Classement général» (pdf) (en francès). http://www.pierramenta.com/. [Consulta: 13 juny 2014].
  7. 7,0 7,1 http://www.pierramenta.com/images/2011/genedimanche.pdf Classificació Pierra Menta 2011
  8. Purerunners. «Diagonale des Fous 2010: Kilian Jornet vainqueur» (en francès), 24 octubre 2010. [Consulta: 20 oct 2012].
  9. 3/24. «Kilian Jornet guanya la Diagonale des Fous a l'illa de la Reunion després de córrer gairebé 27 hores» (en català), 20 octubre 2012. [Consulta: 20 oct 2012].
  10. 10,0 10,1 «Classificació Giir di Mont 2014». [Consulta: 31 juliol 2014].
  11. «Kilian Jornet vence y revienta el récord de la Hardrock 100». Desnivel, 12 juliol 2014 [Consulta: 12 juliol 2014].
  12. «Guillaume Peretti bate el récord de Kilian Jornet en el GR-20 de Córcega». Carreras por montaña, 8 juliol 2014 [Consulta: 8 juliol 2014].
  13. «Summits of my Life. El projecte». [Consulta: 12 juliol 2014].
  14. Roberto Palomar. «Kilian Jornet, una fuerza de la naturaleza» (en castellà). Diari Marca, 9 octubre 2010. [Consulta: 16 setembre 2012].
  15. «Kilian Jornet rep el premi Aventurer de l'Any, que atorga la revista "National Geographic"». 324.cat, 13 febrer 2014 [Consulta: 13 febrer 2014].
  16. 16,0 16,1 (castellà) RODRÍGUEZ, Darío i MENDIETA, José Luis: «Un campeón forjado en la montaña». Revista Desnivel, núm. 276 (juny 2009), p. 30-33.
  17. (castellà) CANALS, Jordi: «El fenómeno Kilian». Revista Desnivel, núm. 276 (juny 2009), p. 34-35.
  18. 18,0 18,1 (castellà) Kilian Jornet, campeón del mundo, Runner's World, 2007 (consulta: 31-08-10).
  19. «Listado de Deportistas de Alto Nivel» (pdf) (en castellà). Boletín Oficial del Estado (BOE), núm. 197, 17 d'agost 2007, pàg. 35123 [Consulta: 31/8/2010].
  20. «Kilian Jornet es fotografia totalment nu i envoltat de neu al cim del Mont Blanc, a 4.800 metres d'altura». 324.cat, 7 de setembre 2012. [Consulta: 9/9/2012].
  21. «Kilian Jornet es despulla al cim del Mont Blanc». ElPeriódico.cat, 7 de setembre 2012. [Consulta: 9/9/2012].
  22. «Classificació cursa individual Ahrntal 2013». International Ski Mountaineering Federation. [Consulta: 8 març 2013].
  23. «Clarrificació cursa vertical Pelvós 2013». International Ski Mountaineering Federation. [Consulta: 8 març 2013].
  24. «Classificació cursa individual Pelvós 2013». International Ski Mountaineering Federation. [Consulta: 8 març 2013].
  25. «Classificació cursa individual Alpinski 2013». International Ski Mountaineering Federation. [Consulta: 8 març 2013].
  26. 26,0 26,1 «Kilian Jornet, victòria i podi en les primeres curses de la Copa del Món de Verbier». Corremonts, 19 gener 2014 [Consulta: 3 febrer 2014].
  27. «Kílian Jornet guanya la Pitturina en el Mundial d'esquí de muntanya». 324.cat, 8 febrer 2014 [Consulta: 8 febrer 2014].
  28. https://twitter.com/FEEC_cat/status/439705067709796353
  29. «Kilian Jornet regresa a la competición con un segundo puesto en la Dolomiti di Brenta». Desnivel, 5 abril 2014 [Consulta: 7 abril 2014].
  30. «Kilian Jornet i Laura Orgué s'imposen a la CronoNiu i aconsegueixen el títol de campions d'Espanya de Cronoescalada». Corremonts, 30 desembre 2012. [Consulta: 30 desembre 2012].
  31. http://www.trofeomezzalama.org/classifiche/Trofeo%20Mezzalama/Mezzalama2011-uomini.pdf Classificació Mezzalama 2011
  32. http://services.datasport.com/2012/winter/pdg/RangZ2over.pdf Classificació Patrouille des Glaciers 2012 (pàg 13)
  33. 33,0 33,1 Entrevista a Aleix Pubill i Kílian Jornet, FEEC.org, 2 de juliol 2004 (consulta: 14-10-09).
  34. Kílian Jornet i Mireia Miró guanyen el Campionat d'Espanya de Cronoescalada, FEEC.org, 12 de gener 2009 (consulta: 14-10-09)
  35. «Kilian Jornet guanya la segona medalla al campionat del món d'esquí de muntanya». Vilaweb, 3 de març 2010. [Consulta: 1/8/2010].
  36. «Kilian Jornet guanya la plata en cursa individual als Mundials d'esquí de muntanya». 324.cat, 4 de març 2010. [Consulta: 2/6/2012].
  37. «Kilian Jornet revalida el títol de la Copa del Món d'Esquí de Muntanya a Noruega». Esport3, 22 de maig 2012. [Consulta: 28/5/2012].
  38. «Campeonato de Europa Esquí de Montaña 2012» (en castellà). FEDME.es, 4 de febrer 2012. [Consulta: 9/2/2012].
  39. «Kilian Jornet es penja l'or en la cursa vertical dels europeus d'esquí de muntanya». diari Ara, 9 de febrer 2012. [Consulta: 9/2/2012].
  40. «Kilian Jornet aconsegueix l'or en la cursa vertical dels Campionats d'Europa d'esquí de muntanya». 324.cat, 9 de febrer 2012. [Consulta: 9/2/2012].
  41. «Kilian Jornet i Mireia Miró, plata al campionat Europeu d'Esquí de Muntanya». diari Ara, 8 de febrer 2012. [Consulta: 9/2/2012].
  42. «Kilian Jornet i Mireia Miró guanyen la medalla de plata als Europeus d'Esquí de Muntanya». Esport3, 16 d'abril 2012. [Consulta: 28/5/2012].
  43. «Kilian Jornet es proclama campió del món a Àustria». Regió7, 29 de març 2009. [Consulta: 13/10/2009].
  44. «Kilian Jornet vence su quinta Copa del Mundo al imponerse en la Matterhorn Ultraks». Carreras por montaña, 24 agost 2013 [Consulta: 23 agost 2014].
  45. «Kilian Jornet vence su sexta Copa del Mundo de Skyrunning». Carreras por montaña, 23 agost 2014 [Consulta: 23 agost 2014].
  46. «Kilian Jornet i Laura Orgué, campions del món del quilòmetre vertical amb rècord». Ara, 17 juny 2014 [Consulta: 29 juny 2014].
  47. «Kilian Jornet es proclama campió del món de Skyrunning». Ara, 29 juny 2014 [Consulta: 8 juliol 2014].
  48. «Kilian Jornet es proclama campió d'Europa de 'skyrunning'». Ara, 21 juliol 2013 [Consulta: 22 juliol 2013].
  49. «Kilian Jornet s'imposa a la Zegama per setena vegada i rebaixa en sis minuts el rècord de la prova». 324.cat, 25 maig 2014 [Consulta: 25 maig 2014].
  50. «Classificació oficial Zegama-Aizkorri 2013». [Consulta: 27 maig 2013].
  51. «Kilian Jornet vence la Sierre Zinal y acaricia su sexta Copa del Mundo». Carreras por montaña, 10 agost 2014 [Consulta: 10 agost 2014].
  52. «Kilian Jornet se lleva la victoria en el Trofeo Kima con record incluido». Carreras por montaña, 31 agost 2014 [Consulta: 31 agost 2014].
  53. http://www.trofeokima.org/classifiche2012/KIMA-class-2012.pdf Classificació Trofeo Kima 2012
  54. http://www.trofeokima.org/classifiche2010/Classifica%20generale.pdf Classificació Trofeo Kima 2010
  55. http://www.irunfar.com/2012/05/2012-transvulcania-ultramarathon-results.html 2012 Transvulcania Ultramarathon results
  56. (anglès) Buff Skyrunner World Series 2007, buffskyrunner.com.
  57. (anglès) Buff Skyrunner World Series 2008, buffskyrunner.com.
  58. (anglès) Skyrunner World Series 2009, International Skyrunning Federation.
  59. La imparable ascensió de Kílian Jornet, Vilaweb.cat, 26 d'octubre 2009 (consulta: 26-10-09).
  60. 60,0 60,1 (francès) UTMB - Classificació 2008
  61. Kílian Jornet repeteix victòria a l'Ultra Trail del Mont Blanc, FEEC.org, 31 d'agost 2009 (consulta: 22-10-09).
  62. «Kilian Jornet guanya per tercera vegada consecutiva al Mont Blanc». AltPirineu.org, 29 d'agost 2011. [Consulta: 29/8/2011].
  63. Espai Kilian, Blogspot.com - Així i tot (consulta: 13-10-09).
  64. Premis d'honor d'EsportCatalà.cat, FEEC.org (consulta: 13-10-09).
  65. VIII Premis d'Honor d'EsportCatalà.cat, Fundació Privada Esport Català (consulta: 13-10-09).
  66. Kilian Jornet bat un altre rècord, el del GR-20, que creua tota l'illa de Còrsega, Vilaweb.cat, 17 de juny 2009 (consulta: 17-6-09).
  67. (castellà) Kilian Jornet consigue un nuevo record en Tahoe Trail, Revista Trail (consulta: 12-10-09).
  68. (anglès) Runner's world article on Kilian's Quest success, SalomonRunning.com, 1 d'octubre 2009 (consulta: 12-10-09).
  69. 69,0 69,1 Kilian Jornet completa la travessada dels Pirineus en tan sols vuit dies, Vilaweb.cat, 7 juny 2010 (consulta: 8-6-10).
  70. Kilian Jornet creua els Pirineus, Traiectus.com, 30 de maig 2010 (consulta: 8-6-10).
  71. «El Kilimanjaro, escenari d'un nou rècord de Kilian Jornet». Ràdio Seu, 29 de setembre 2010. [Consulta: 26/5/2012].
  72. (castellà) ... I Kilian Jornet no intentarà el John Muir Trail, Blogspot.com - Ser13gio, 19 d'agost 2009 (consulta: 13-10-09).
  73. «Kilian Jornet es vol convertir en l'home més ràpid a pujar al cim de l'Everest sense oxigen i a altres muntanyes». Esport3.cat, 29 de maig 2012. [Consulta: 5/6/2012].
  74. «Les condicions meteorològiques obliguen Kilian Jornet a ajornar la travessa del Montblanc». 324.cat, 4 de juny 2012. [Consulta: 5/6/2012].
  75. «Kilian Jornet ajorna la travessa del Mont Blanc». Ara.cat, 4 de juny 2012. [Consulta: 5/6/2012].
  76. «El company d'equip de Kilian Jornet mor mentre tots dos intentaven la travessa del Mont Blanc». Ara.cat, 17 de juny 2012. [Consulta: 18/6/2012].
  77. «Mor el company de Kilian Jornet, Stéphane Brosse, en un l'intent de creuar el Mont Blanc». 324.cat, 17 de juny 2012. [Consulta: 18/6/2012].
  78. «Stéphane Brosse, company de Kilian Jornet, ha perdut la vida en plena travessia del Mont Blanc». Vilaweb, 17 de juny 2012. [Consulta: 18/6/2012].
  79. Notícia a 3/24.cat
  80. «Kilian Jornet bat el rècord de l'ascensió al Mont-Blanc». 324.cat, 2013 007 011 [Consulta: 11 juliol 2013].
  81. https://twitter.com/SummitsofMyLife/status/370230632808714240
  82. «Kilian Jornet bat el rècord d'ascensió al Cerví en 2 hores, 52 minuts i 2 segons». 324.cat, 2013 008 021 [Consulta: 21 agost 2013].
  83. «Kilian Jornet "No tengo claro si volveré al Elbrus"». Desnivel, 25 setembre 2013 [Consulta: 14 juny 2014].
  84. 84,0 84,1 «McKinley record!». Blog del projecte Summits of my Life, 18 juny 2014.
  85. https://twitter.com/SummitsofMyLife/status/477347232824303616 Tweet comunicant la notícia al perfil del projecte Summits of my Life
  86. «Kilian Jornet. Próximo objetivo: el récord en el McKinley». Carreras por Montaña, 26 maig 2014 [Consulta: 14 juny 2014].
  87. «Kilian Jornet pulveriza el récord del Denali (McKinley)». Desnivel, 13 juny 2014 [Consulta: 15 juny 2014].
  88. «TV3 estrena el documental de Kilian Jornet». Actualitat. TV3, 02 gener 2013. [Consulta: 4 gener 2013].
  89. «Nit especial Kilian Jornet». TV3.cat, 16 maig 2014 [Consulta: 21 maig 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kílian Jornet i Burgada Modifica l'enllaç a Wikidata