Tim Berners-Lee

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Timothy Berners-Lee

Tim Berners Lee en la Brasil Campus Party, el 2009
Naixement 8 de juny de 1955 (1955-06-08) (59 anys)
Londres, Regne Unit[1]
Altres noms Tim[1]
Educació The Queen's College, Oxford
Ocupació Informàtic
Conegut/uda per Inventar el World Wide Web
Títol Professor
Religió Universalisme unitarista
Lloc web
Tim Berners-Lee
Notes
Propietari i fundador de 3Com al MIT Computer Science and Artificial Intelligence Laboratory
Aquesta estació NeXT (una NeXTcube) fou utilitzada per Tim Berners-Lee com el primer servidor Web a la World Wide Web. Es guarda al Microcosm, el museu del CERN, a Ginebra. Al costat del teclat hi apareix una còpia del Information Management: A Proposal, què fou la proposta original de Berners-Lee per a la WWW. Al servidor hi diu Aquesta màquina és un servidor. NO L'APAGUEU!!.

Sir Timothy John "Tim" Berners-Lee, OM, KBE, FRS (Londres, 8 de juny de 1955)[1] és un enginyer informàtic britànic i professor del MIT. A partir de 1989 coordinà un grup d'investigadors de l'"Organització Europea de Recerca nuclear" (CERN), amb seu a Ginebra (Suïssa), que desenvolupà el projecte World Wide Web, (el web).[2][3] El 25 de desembre de 1990, amb l'ajuda de Robert Cailliau i personal del CERN, va implementar amb èxit la primera comunicació entre un client i un servidor http a través d'Internet. El 2007, va quedar en primer lloc, al costat d'Albert Hofmann, a la llista dels 100 majors genis vius de The Daily Telegraph.[4] Berners-Lee és el director de la World Wide Web Consortium (W3C), institució que fundà el 1994,[5] i que supervisa el desenvolupament de la web. També és el fundador de la Fundació World Wide Web, i és investigador sènior i titular de la 3Com i Fundador President del MIT Computer Science and Artificial Intelligence Laboratori (CSAIL).[6] És director de la Web Science Research Initiative (WSRI),[7] i membre de la junta consultiva del MIT Centre d'Intel·ligència Col·lectiva.[8][9] L'abril de 2009, va ser elegit com a membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències amb seu a Washington, DC.[10]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tim Berners-Lee va néixer a Londres, Regne Unit, el 8 de juny de 1955. Els seus pares eren Conway Berners-Lee i Mary Lee Woods.[11] L'orientació professional li venia de família, ja que els seus pares s'havien conegut en el projecte de desenvolupament del Ferranti Mark I, el primer ordinador comercial amb programa emmagatzemat desenvolupat per l'empresa Ferranti Ltd. a començament del 1950.[12] El seu pare, Conway Berners-Lee, va ser un matemàtic britànic i especialista en computació; treballà amb l'equip que desenvolupà el Ferranti Mark l.[13][14]

Va assistir a Sheen Mont per als estudis primàris i després va passar a Emanuel Escolar a Londres, de 1969 a 1973. Estudià a Queen's College, Oxford, de 1973 a 1976, on va rebre un títol de primera classe de Física.[1]

Carrera[modifica | modifica el codi]

Tim Berners-Lee el 18 de novembre de 2005

Les seves primeres experiències professionals varen ser com a enginyer de software a Plessey Telecommunications i D.G.Nash Ltd.[15] Posteriorment fou col·laborador independent del CERN on, entre juny i desembre de 1980, Berners-Lee va proposar un projecte basat en el concepte de l'hipertext, per facilitar l'intercanvi i actualització de la informació entre els investigadors.[16] Va construir un prototip de sistema anomenat ENQUIRE. Després de deixar el CERN el 1980, va passar a treballar a John Poole Image Computer Systems, Ltd, a Bournemouth, Anglaterra, però va tornar al CERN l'any 1984 com a becari. El 1989, el CERN era el node d'Internet més gran a Europa i Berners-Lee va veure l'oportunitat d'unir-se l'hipertext amb Internet: "Jo només havia d'agafar la idea de l'hipertext i connectar-la amb el TCP i la idea del sistema de noms de dominis i - ta-da! – ja tenim la World Wide Web ".[17] Va escriure la seva primera proposta el març de 1989, i el 1990, amb l'ajuda de Robert Cailliau, va fer una revisió que va ser acceptada pel seu gerent, Mike Sendall. Va fer servir idees similars a les destacades al sistema ENQUIRE per crear el sistema World Wide Web, mitjançant el qual va dissenyar i construir el primer navegador web, que també funcionava com un editor (WorldWideWeb, funcionant amb el sistema operatiu NeXTSTEP), i el primer servidor web, CERN httpd (abreviatura de dimoni del protocol de transferència d'hipertext, HyperText Transfer Protocol Daemon en anglès).

El primer lloc web va ser construït al CERN i, per primera vegada es va posar en línia el 6 d'agost de 1991. Proporcionar informació sobre que era el World Wide Web, i com es podia utilitzar un navegador i configurar un servidor web.[18] [19] [20] [21]

El 1994, Tim va fundar la World Wide Web Consortium (W3C) al Laboratory for Computer Science (LCS) que en combinació amb l'Artificial Intelligence Lab el 2003 esdevé el Computer Science and Artificial Intelligence Laboratory (CSAIL) al Massachusetts Institute of Technology (MIT). Englobava diverses empreses que estaven disposades a crear normes i recomanacions per millorar la qualitat de la xarxa. Berners-Lee va permetre que la seva idea es fes servir lliurement, sense patent i sense drets d'autor. El Consorci World Wide Web va decidir que les seves normes s'han de basar en la tecnologia lliure de royalties, a fi que puguin ser utilitzat fàcilment per qualsevol persona.[22]

El 2001, Berners-Lee es va convertir en un patró de l'East Dorset Heritage Trust, després d'haver viscut a Colehill a Wimborne, East Dorset, Anglaterra.

El desembre de 2004, va acceptar una càtedra de Ciències de la Computació a la Facultat d'Electrònica i Computació, Universitat de Southampton, Anglaterra, per treballar en el seu nou projecte, la Web semàntica.[23]

El juny del 2009 el primer ministre britànic Gordon Brown va anunciar que Berners-Lee treballaria amb el govern del Regne Unit per ajudar a que les dades foren més obertes i accessibles a la web, sobre la base de treball del Grup de Treball del Poder de la Informació.[24]

També va ser un pioner de les veus a favor de la neutralitat de la xarxa[25] i ha expressat l'opinió que els ISP havien de fer la seva oferta de connectivitat "sense condicions", i no hauria de tenir ni control ni seguiment de les activitats de navegació dels clients sense el seu consentiment exprés.[26] [27]

El WWW[modifica | modifica el codi]

En el procés de creació del Web, Tim Berners va considerar dos aspectes que han acabat sent una part important de la ràpida extensió i adopció generalitzada d'aquesta tecnologia:

  • Adaptabilitat. En aquella època Tim cercava desenvolupar un software de gestió documental que pogués permetre emmagatzemar i recuperar documents amb facilitat. Tots els sistemes presentats al CERN no havien obtingut èxit ja que obligaven a les persones usuaries a reorganitzar la seva forma de treballar per a adaptar-se al sistema. Així doncs, l'objectiu del www havia de ser no tenir regles i ser accessible des de qualsevol lloc sense haver de requerir l'accés a un altre.[28]
  • Gratuitat. Tim era un gran defensor de la llicència lliure i, a més entenia que l'èxit de la propagació del seu sistema com a base per al desenvolupament de solucions, passava per un accés amb poques limitacions. En aquest sentit, Tim Berners descriu al seu llibre Teixint la xarxa,[29] publicat el 1999:
« "Al llarg de l'any anterior havia estat intentant que el CERN posés els drets de propietat intel·lectual del codi web sota la Llicència Pública General (GPL), de manera que tots els altres la poguessin fer servir. La GPL fou desenvolupada per Richard Stallman per a la seva Free Software Foundation i hi havia coses que quedaven lligades, com per exemple que qualsevol modificació havia de pertànyer a la mateixa GPL. Però com a conseqüència del desastre que va afectar el gopher [quan la universitat de Minessota va voler cobrar pel seu ús comercial], es deia que algunes grans empreses com IBM no deixarien mai que el web entrés en les seves instal·lacions si tenia alguna classe de llicència. Per suposat, això incluïa la GPL. El CERN no ho tenia clar però quan vaig tornar de Columbus, vaig modificar la meva petició. Vaig renunciar a tenir una llicència GPL i vaig demanar que es posés la tecnologia web a disposició del públic en general, sense cap lligam. El 30 d'abril [de 1993] Robert i jo vàrem rebre una declaració amb el segell del CERN i signada per un dels directors: el CERN permetia l'ús gratuït del protocol i el codi web a tot el món, crear un servidor o un navegador, repartir-lo o vendre'l, sense drets d'autors ni altres càrrecs. Sort!" »

L'origen del nom[modifica | modifica el codi]

Quan Tim Berners estava desenvolupant el web va pensar que el seu nom havia de fer referència a nou tipus d'estructura que representava. Primer va pensar a anomenar-lo Mesh of Information (malla d'informació), però mesh en anglès també significa "embolic" o "desastre", i va preferir descartar-la. Posteriorment va pensar en Mine of Information (mina d'informació) però les sigles MOI li varen semblar que tindria una cognotació massa personalista entre els francesos. Aleshores va alterar l'ordre de les paraules i va pensar en The Information Mine, però les sigles TIM encara eren més personalistes. Finalment va recordar el "web" que és el nom donat en matemàtiques a un conjunt de nodes que tenen relació entre ells. El concepte universal que volia que tingues el seu producte (world wide) i el fet que les sigles resultants eren prou originals en qualsevol idioma, el varen fer decidir per l'opció WWW.[28]

L'evolució posterior[modifica | modifica el codi]

A partir del llançament del WWW, va començar una competència entre navegadors. El Viola per a UNIX al maig del 1992, obra de Pei Wei, un estudiant de Berkeley. Al cap de poc es va afegir el Midas desenvolupat pel físic Tony Johnson del centre SLAC. La Universitat de Kansas va crear un navegador d'hipertext anomenat Lynx que treballava en format text de 24 x 80 columnes.[30] Era un sistema intern de la universitat que l'estudiant Lou Montulli va adaptar a la xarxa el març del 1993 sota el nom de Lynx 2.0. Contemporàneament, Dave Raggett de HP Bristol va crear l'Arena, un sistema dins de l'àmbit comercial. Però el primer producte gràfic i en conseqüència de més àmplia difusió domèstica del moment arribaria amb el Mosaic de Marc Andreessen i Eric Brina el febrer de 1993. Un temps després Marc Andreessen junt amb l'empresari Jim Clark van contractar a Lou Montulli (creador de Lynx) i junt amb bona part de l'equip de Mosaic varen crear, l'abril de 1994 a Mount View (Califòrnia), el Netscape que seria el navegador de més difusió amb versions per UNIX i per Windows, fins al llançament del MS-Explorer a finals de 1995.[28]

Projectes actuals[modifica | modifica el codi]

Primer pla de Berner-Lee, el gener del 2010.

Tim Berners ha estat crític amb les expectatives generades al voltant del Web 2.0 quan hom ha argumentat sobre aquesta plataforma que "si el web 1.0 connectava ordinadors, el web 2.0 connecta persones". Tim opina que no es tracta d'una nova generació de la web sinó una forma diferent i, això si, molt més potent de desplegar aplicacions sobre la mateixa plataforma de la web inventada per ell. En aquest sentit, eines com les wikipèdies o els blogs són unes eines que fomenten i potencien la participació i col·laboració, però, de fet, no hi ha cap component tecnològic base que no existís des de força anys abans.[31]

Berners-Lee va desenvolupar el concepte d'intercreativitat considerat un aspecte vital del futur de la web i què definia com:

« "El procés de fer coses o resoldre problemes junts". [ ] "hem de ser capaços no només de trobar qualsevol tipus de document a la web, sinó també de crear qualsevol tipus de document, fàcilment ... Hauríem de ser capaços no només d'interaccionar amb altres persones, sinó crear amb altres persones " »
— [Berners-Lee 1999][32]

Actualment Tim Berners-Lee està treballant en el projecte del web semàntic, que té com a objectiu crear un medi universal per a l'intercanvi d'informació significativa (semàntica), d'una forma comprensible per a les màquines, del contingut dels documents de la Web. Amb això es pretén ampliar la interoperabilitat dels sistemes informàtics i reduir la mediació dels operadors humans en els processos intel·ligents de flux d'informació. La pròpia concepció del web com a mitjà universal de presentació tenia l'orientació que fos interpretable pels humans i, per tant, té una orientació visual. Aquest aspecte resta capacitat per a l'intercanvi d'informació entre màquines reduint les possibilitats d'accés a la informació de forma sistemàtica i industrialitzada.[33]

Un domini controvertit[modifica | modifica el codi]

Tim Berners-Lee va oposar-se a la creació de nous dominis com el “.xxx” i el “.mobi”. Precisament quan el “.mobi” va néixer, va ser el propi Tim Berners-Lee el principal detractor i opositor. Afirmava que tot el món havia de poder accedir a les mateixes pàgines web independentment del suport que utilitzés, tant si és un ordinador com un dispositiu mòbil. El principal argument de Tim Berners-Lee era considerar un error que la funció del domini “.mobi” es basaria exclusivament en l’accés a través de telèfons mòbils, ja que ell va desenvolupar la web com una forma de comunicació universal.

També va ser protagonista en un conflicte sobre la propietat dels noms dels dominis entre diversos governs i l’ICANN, especialment amb els dominis “.com”. Tim Berners-Lee es va posicionar a favor que ningú disposi de la propietat dels noms dels dominis, sinó que aquests siguin un recurs públic.

Tim Berners-Lee va concloure que el nom o la propietat dels dominis no era el més important ni el més urgent en el procés d’estandardització, sinó que és més important establir estàndards de vídeo, codificació, estàndards oberts de comunicació de dades, accés a dades científiques i clíniques o la propagació d’informació entre països.

Anècdotes[modifica | modifica el codi]

Tim Berners Lee va declarar a un periodista del New York Times en una recent convenció sobre tecnologia i programació, que si pogués tornar vint anys enrere en el temps, una de les moltes coses que canviaria seria la doble barra que apareix a l’hora d’escriure una URL. Com ell mateix afirma:

« "Eliminaria el doble slash que hi ha entre http: i www." »
« "Odio pensar quina quantitat de paper s’ha gastat per imprimir aquests dos slashes de més, o quant de temps s’ha malgastat en digitalitzar-los." »

[34]

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

Aquest ordinador NeXT va ser utilitzat per Berners-Lee al CERN i es va convertir en el primer servidor web

Doctorats Honoris Causa[modifica | modifica el codi]

Berners-Lee és doctor Honoris Causa per les següents universitats:[43]


Publicacions[modifica | modifica el codi]

Berners-Lee ha publicat articles científics a les revistes més prestigioses com Nature o Scientific American.[43] A més, ha publicat dos llibres:

  • Berners-Lee, Tim; Mark Fischetti. Weaving the Web: The Original Design and Ultimate Destiny of the World Wide Web by its inventor. Britain: Orion Business, 1999. ISBN 0-7528-2090-7. 
  • Berners-Lee, Tim; Wendy Hall, James A. Hendler. A Framework for Web Science. United States of America: Now Publishers, 2006. ISBN 1-933019-33-6. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Berners-Lee biografia a the World Wide Web Consortium» (en anglès), 2009.
  2. Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 74-75. ISBN 978-84-7246088-1. 
  3. «Recuperen la primera URL per commemorar-ne els vint anys». VilaWeb, 30 abril 2013.
  4. «Top 100 living geniuses» (en anglès). The Daily Telegraph, 28 d'octubre de 2007. [Consulta: 26 de febrer de 2012].
  5. «Tim Berners-Lee». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Premi Draper». Massachusetts Institute of Technology. [Consulta: 25 de maig de 2008].
  7. http://webscience.org/about/people/
  8. MIT-Centre d'Intel·ligència Col·lectiva (homepage)
  9. «MIT Center for Collective Intelligence» (en anglès). [Consulta: 26 de febrer de 2012].
  10. «Timothy Berners-Lee és elegit a l'Acadèmia Nacional de Ciències». Dr Dobb's Journal. [Consulta: 09-06-2009].
  11. «Ancestry of Tim Berners-Lee». [Consulta: 16-10-2009].
  12. «FAQs sobre Tim Berners en W3.org» (en anglès). W3.org.
  13. «Description of the BINAC». citing Annals of the History of Computing, Vol. 10 #1 1988. [Consulta: 05-06-2009].
  14. Dead medium: the Zuse Ziffernrechner; the V1, Z1, Z2, Z3 and Z4 program-controlled electromechanical digital computers; the death of Konrad Zuse, <http://www.deadmedia.org/notes/3/034.html>. Consultat el 5 juny 2009
  15. Tim Berners-Lee. Tejiendo la red: el inventor del world wide web nos descubre su origen (en castellà). Siglo XXI de España, 2001, p. 3. ISBN 9788432310409. 
  16. World Wide Web Consortium. «La proposta original de Berners-Lee per al CERN», març 1989. [Consulta: 25 maig 2008].
  17. Berners-Lee, Tim. «Respostes de la Joventut» (en anglès). World Wide Web Consortium. [Consulta: 25 maig 2008].
  18. CERN. «Benvingut a info.cern.ch, el lloc d'Internet del món per primera vegada del servidor web» (en anglès). [Consulta: 25 maig 2008].
  19. World Wide Web Consortium. «World Wide Web - Arxiu món de la primera pàgina web» (en anglès). [Consulta: 25 maig 2008].
  20. Google. «World Wide Web - En primer lloc s'esmenta en USENET» (en anglès), 6 agost 1991. [Consulta: 25 maig 2008].
  21. Google. «# 37bb6783d03a3b0d El post original alt.hypertalk a descriure el projecte WorldWideWeb» (en anglès), 6 agost 1991. [Consulta: 25 maig 2008].
  22. World Wide Web Consortium. «Patents Política - 5 de febrer de 2004» (en anglès), 5 febrer 2004. [Consulta: 25 maig 2008].
  23. World Wide Web Consortium. «Tim Berners-Lee, inventor World Wide Web, a sumar-se a ECS» (en anglès), 2 desembre 2004. [Consulta: 25 maig 2008].
  24. World Wide Web Consortium. «# item98 Tim Berners-Lee» (en anglès), 10 juny 2009. [Consulta: 25 maig 2008].
  25. «El creador de la web rebutja el seguiment» (en anglès). BBC, 15 setembre 2008. [Consulta: 15 setembre 2008]. «Advertència sobre el futur de la web.»
  26. «El creador de la web rebutja el seguiment» (en anglès), març 2008. [Consulta: 25 maig 2008]. «Sir Tim rebutja el seguiment a la xarxa, com el Phorm.»
  27. «Inventor de la Web alerta sobre el programari espia» (en anglès). The Daily Telegraph, març 2008. [Consulta: 25 maig 2008]. «Sir Tim rebutja el seguiment a la xarxa, com el Phorm.»
  28. 28,0 28,1 28,2 Veà Baró, pàg.44-47
  29. Tim Berners-Lee. Tejiendo la red: el inventor del world wide web nos descubre su origen (en castellà). Siglo XXI de España, 2001, p. 69. ISBN 9788432310409. 
  30. Recordem que el format de 80 columnes és una reminiscència del format de les targetes perforades dels ordinadors de la generació anterior i que va condicionar el format de les pantalles fins al desenvolupament dels sistemes gràfics ja en la dècada dels 1990.
  31. Entrevista a Tim Berners
  32. James Jung-Hoon Seo. Intercreative Cinema, MIT Media Laboratory (en anglès)
  33. la Web Semàntica
  34. Tim Berners Lee demana disculpes
  35. «Pàgina Oficial de la Fundació Príncep d'Astúries, Investigació Científica i Tècnica» (en castellà), 2002.
  36. «Fellow Awards» (en anglès). Museu d'Història de l'ordinador.
  37. «Premi de Tecnologia del Mil·lenni de 2004 l'adjudicació d'un inventor de la World Wide Web». Premi de Tecnologia del Mil·lenni. Arxivat de l'original el 2007.08.30. [Consulta: 25.05.2008].
  38. «l'inventor del web nomenat cavaller». BBC, 31.12.2003. [Consulta: 25.05.2008].
  39. «El creador del web es converteix en cavaller». BBC, 16.07.2004. [Consulta: 25.05.2008].
  40. «Tres forts aplaudiments per al pare del web». The Telegraph, 28.01.2005. [Consulta: 25.05.2008].
  41. «L'inventor del Web rep l'honor de la Reina». BBC, 13.06.2007. [Consulta: 25.5.2008].
  42. «pages/about/awards/bios/2008Recips/2008maxwell-Lee.html Timothy Berners-Lee» (en anglès). IEEE. IEEE / RSE Wolfson James Clerk Maxwell Premi 2008. Accedit 11 de novembre de 2008.
  43. 43,0 43,1 43,2 «Longer Biography» (en anglès). http://www.w3.org.&#32;[Consulta: 26 de febrer de 2012].
  44. Vilaweb. Boyle ofereix un gran espectacle per inaugurar els Jocs de Londres. 28-07-2012
  45. «Graus d'Honor Universitat de Lancaster, juliol de 2004». Universitat de Lancaster. [Consulta: 25.05.2008].
  46. «El padre de Internet defiende la humanidad de la Red» (en castellà). El País, 11 d'octubre de 2008. [Consulta: 26 de febrer de 2012].
  47. «ICTlogy, la revisió de ICT4D »Tim Berners Lee: doctor honoris causa». Universitat Oberta de Catalunya, 10.10.2008.
  48. «Universitat Politècnica de Madrid: Berners-Lee i Vinton G. Cerf - Doctors Honoris Causa per la UPM» (en castellà). Universidad Politécnica de Madrid.
  49. Vrije Universitat d'Amsterdam. «Uitvinder World Wide Web krijgt eredoctoraat Vrije Universiteit», 22.07.2008. [Consulta: 22.07.2009].
  50. NU.nl. «Bedenker wereldwijd web krijgt eredoctoraat VU», 22.07.2008. [Consulta: 22.07.2009].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Veà Baró, Andreu. Qui és qui a Internet ? (en català). CIDEM, 2005. ISBN 84-393-6876-3. 
  • Gaines, Ann. Tim Berners-Lee and the Development of the World Wide Web (Unlocking the Secrets of Science) (en anglès). Mitchell Lane Publishers, 2001. ISBN 1-58415-096-3. 
  • Stewart, Melissa. Tim Berners-Lee: Inventor of the World Wide Web (Ferguson's Career Biographies) (en anglès). Ferguson Publishing Company, 2001. ISBN 0-89434-367-X. 
  • Berners-Lee, Tim; Fischetti, Mark. Weaving the Web (en anglès). Harper Collins Publishers, 1999. ISBN 0-06-251586-1. 
  • Cailliau, Robert; Gillies, James; Cailliau, R. How the Web was Born: The Story of the World Wide Web (en anglès). Oxford University Press, 2000. ISBN 0-06-251586-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tim Berners-Lee Modifica l'enllaç a Wikidata