Tim Berners-Lee

De Viquipèdia

Tim Berners Lee en la Brasil Campus Party, el 2009.

Aquesta estació NeXT (una NeXTcube) fou utilitzada per Tim Berners-Lee com el primer servidor Web a la World Wide Web. Es guarda al Microcosm, el museu del CERN, a Ginebra. Al costat del teclat hi apareix una còpia del Information Management: A Proposal, què fou la proposta original de Berners-Lee per a la WWW. Al servidor hi diu Aquesta màquina és un servidor. NO L'APAGUEU!!.

Tim Berners-Lee OM KBE FRS és considerat com l'inventor de la World Wide Web (el web).

El 1976, es graduà al Queen's College de la Universitat d'Oxford, a Anglaterra. Del 1991 al 1993 contribuí en el disseny del Web: les especificacions inicials de HTTP, i HTML, un hipertext que permet la publicació de documents. El 1994 entra al Laboratory for Computer Science (LCS) del Massachusetts Institute of Technology (MIT). L'any 2002 és guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.

En el seu llibre Teixint la xarxa, publicat el 1999, Tim Berners-Lee explica perquè la tecnologia web és lliure i gratuita.

"Al llarg de l'any anterior havia estat intentant que el CERN posés els drets de propietat intel·lectual del codi web sota la Llicència Pública General (GPL), de manera que tots els altres la poguessin fer servir. La GPL fou desenvolupada per Richard Stallman per a la seva Free Software Foundation i hi havia coses que quedaven lligades, com per exemple que qualsevol modificació tenia que pertànyer a la mateixa GPL. Però com a conseqüència del desastre que va afectar el gopher [quan la universitat de Minessota va voler cobrar pel seu ús comercial], es deia que algunes grans empreses com IBM no deixarien mai que el web entrés en las seves instal·lacions si tenia alguna classe de llicència. Per suposat, això incluïa la GPL. El CERN no ho tenia clar però quan vaig tornar de Columbus, vaig modificar la meva petició. Vaig renunciar a tenir una llicència GPL i vaig demanar que es posés la tecnologia web a disposició del públic en general, sense cap lligam. El 30 d'abril [de 1993] Robert i jo vàrem rebre una declaració amb el segell del CERN i signada per un dels directors: el CERN permetia l'ús gratuït del protocol i el codi web a tot el món, crear un servidor o un navegador, repartir-lo o vendre'l, sense drets d'autors ni altres càrrecs. Menys mal!"

[edita] Reconeixements

El 10 d'octubre de 2008 va rebre la menció de doctor honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya.

[edita] Bibliografia complementària

Tim Berners-Lee and the Development of the World Wide Web (Unlocking the Secrets of Science), Ann Gaines (Mitchell Lane Publishers, 2001) ISBN 1-58415-096-3
Tim Berners-Lee: Inventor of the World Wide Web (Ferguson's Career Biographies), Melissa Stewart (Ferguson Publishing Company, 2001) ISBN 0-89434-367-X
Weaving the Web Berners-Lee, Tim, amb Fischetti, Mark (Harper Collins Publishers,1999) ISBN 0-06-251586-1 (roba) ISBN 0-06-251587-X (paper)
How the Web was Born: The Story of the World Wide Web Robert Cailliau, James Gillies, R. Cailliau (Oxford University Press, 2000) ISBN 0-19-286207-3