Tim Berners-Lee

Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSir Modifica el valor a Wikidata
Tim Berners-Lee

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Timothy John Berners-Lee Modifica el valor a Wikidata
8 juny 1955 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióUnitarisme universalista Modifica el valor a Wikidata
FormacióQueen's College - física (1973–1976)
Emanuel School (1969–1973) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTecnologia de la informació i ciències de la computació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Organització Europea per a la Recerca Nuclear Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinformàtic, desenvolupador web, enginyer, professor d'universitat, físic, programador, inventor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrganització Europea per a la Recerca Nuclear, fellow (1984–1994)
Organització Europea per a la Recerca Nuclear, contractista independent (1980–1980)
Plessey Co. (1976–1978)
World Wide Web Consortium
School of Electronics and Computer Science, University of Southampton
Institut de Tecnologia de Massachusetts
Open Data Institute Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
22 gener 2019Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019
23 abril 2018The Web Conference 2018
17 gener 2017Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017
20 gener 2016Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016
21 gener 2015Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015
22 gener 2014Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014
25 maig 1994First International Conference on the World-Wide Web
Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolSir Modifica el valor a Wikidata
ParesConway Berners-Lee Modifica el valor a Wikidata  i Mary Lee Woods Modifica el valor a Wikidata
GermansMike Berners-Lee Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webw3.org… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3805083 Allocine: 686425 TMDB.org: 1360985
Twitter (X): timberners_lee TED: tim_berners_lee Goodreads author: 428754 Goodreads character: 997388 GitHub: timbl Modifica el valor a Wikidata

Sir Timothy John «Tim» Berners-Lee, (Londres, 8 de juny de 1955)[1] és un enginyer informàtic britànic i professor del Massachusetts Institute of Technology. Pot portar els següents títols honorífics darrere el cognom: EM (Orde del Mèrit), KBE (Orde de l'Imperi Britànic), FRS (Fellow of the Royal Society).

A partir de 1989 coordinà un grup d'investigadors de l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), amb seu a Ginebra (Suïssa), que desenvolupà el projecte World Wide Web, (el web).[2][3] El 25 de desembre de 1990, amb l'ajut de Robert Cailliau i personal del CERN, va implementar amb èxit la primera comunicació entre un client i un servidor http a través d'Internet. El 2007, va quedar en primer lloc, al costat d'Albert Hofmann, a la llista dels cent majors genis vius del diari The Daily Telegraph.[4] Berners-Lee és el director de la World Wide Web Consortium (W3C), institució que fundà el 1994,[5] i que supervisa el desenvolupament del web. També és el fundador de la Fundació World Wide Web, i és investigador sènior i titular de la 3Com i fundador president del Computer Science and Artificial Intelligence Laboratori (CSAIL) del Massachusetts Institute of Technology (MIT).[6] És fellow i conseller del Web Science Trust,[7] i membre de la junta consultiva del Centre d'Intel·ligència Col·lectiva del MIT.[8][9] L'abril de 2009, va ser elegit com a membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.[10]

L'any 2004 fou anomenat Cavaller de l'Imperi Britànic per la Reina Isabel II, fou guardonat també amb el Premi Turing l'any 2016 per les seves nombroses contribucions en els camps de la computació i la tecnologia.[11]

Biografia[modifica]

Tim Berners-Lee el 18 de novembre de 2005

Tim Berners-Lee va néixer a Londres, Regne Unit, el 8 de juny de 1955. Els seus pares eren Conway Berners-Lee i Mary Lee Woods.[12] L'orientació professional li venia de família, ja que els seus pares s'havien conegut en el projecte de desenvolupament del Ferranti Mark I, el primer ordinador comercial amb programa emmagatzemat desenvolupat per l'empresa Ferranti el març de 1951.[13] El seu pare, Conway Berners-Lee, i la seva mare, Mary Lee Woods, van ser matemàtics britànics i especialistes en computació; van treballar amb l'equip que desenvolupà el Ferranti Mark l.[14][15]

Va començar a l'escola primària Sheen Mont i després va passar a l'Emanuel School ambdues a Londres, de 1969 a 1973. Estudià a Queen's College, de la Universitat d'Oxford, de 1973 a 1976, on va rebre un títol de primera classe de Física.[1]

Carrera[modifica]

Aquesta estació NeXT (una NeXTcube) fou utilitzada per Tim Berners-Lee com el primer servidor Web a la World Wide Web. Es guarda al Microcosm, el museu del CERN, a Ginebra. Al costat del teclat hi apareix una còpia del Information Management: A Proposal, què fou la proposta original de Berners-Lee per a la WWW. Al servidor hi diu Aquesta màquina és un servidor. NO L'APAGUEU!!.

Va començar a treballar a Plessey Telecommunications, un important fabricant d'equip de telecomunicació establert a Poole. Després de dos anys va anar a D.G.Nash Ltd a Ferndown, on va desenvolupar, entre d'altres, programari per impressores intel·ligents i sistemes operatius multitasca.[16] Després de graduar, va viure al poble de Colehill prop de Wimborne Minster, Dorset, Anglaterra. Molt de temps després, el 2001, Berners-Lee va esdevenir patró de l'East Dorset Heritage Trust, una institució benèfica educativa.[17]

De Dorset se'n va anar cap a Ginebra, com a col·laborador independent del CERN on, entre juny i desembre de 1980 va proposar un projecte basat en el concepte de l'hipertext, per facilitar l'intercanvi i actualització de la informació entre els investigadors.[18] Va construir un prototip de sistema anomenat Enquire.

Després de deixar el CERN el 1980, va passar a treballar a John Poole Image Computer Systems Ltd, a Bournemouth, Anglaterra, però va tornar al CERN l'any 1984 com a becari. El 1989, el CERN era el node d'Internet més gran a Europa i Berners-Lee va veure l'oportunitat d'unir-se l'hipertext amb Internet: «Jo només havia d'agafar la idea de l'hipertext i connectar-la amb el TCP i la idea del sistema de noms de dominis i - ta-da! – ja tenim la World Wide Web».[19] Va escriure la seva primera proposta el març de 1989. El 1990, amb l'ajut de Robert Cailliau, va fer una revisió que va ser acceptada pel seu gerent, Mike Sendall. Va fer servir idees similars a les destacades al programari Enquire per crear el sistema World Wide Web, mitjançant el qual va dissenyar i construir el primer navegador web, que també funcionava com un editor (WorldWideWeb, funcionant amb el sistema operatiu NeXTSTEP), i el primer servidor web, «CERN httpd» (abreviatura de dimoni del protocol de transferència d'hipertext, HyperText Transfer Protocol Daemon en anglès).

El primer lloc web va ser construït al CERN i, per primera vegada es va posar en línia el 6 d'agost de 1991. Proporcionar informació sobre que era el World Wide Web, i com es podia utilitzar un navegador i configurar un servidor web.[20][21][22][23]

El 1994, Tim va fundar la World Wide Web Consortium (W3C) al Laboratory for Computer Science (LCS) que en combinació amb l'Artificial Intelligence Lab el 2003 esdevé el Computer Science and Artificial Intelligence Laboratory (CSAIL) al Massachusetts Institute of Technology (MIT). Englobava diverses empreses que estaven disposades a crear normes i recomanacions per millorar la qualitat de la xarxa. Berners-Lee va permetre que la seva idea es fes servir lliurement, sense patent i sense drets d'autor. El Consorci World Wide Web va decidir que les seves normes s'han de basar en la tecnologia lliure de drets d'autor, a fi que puguin ser utilitzats fàcilment per qualsevol persona.[24]

El desembre de 2004, va acceptar una càtedra de Ciències de la Computació a la Facultat d'Electrònica i Computació, Universitat de Southampton, Anglaterra, per treballar en el seu nou projecte, el Web semàntic.[25]

El juny del 2009 el primer ministre britànic Gordon Brown va anunciar que Berners-Lee treballaria amb el govern del Regne Unit per ajudar a fer que les dades foren més obertes i accessibles per la xarxa, sobre la base de treball del Grup de Treball del Poder de la Informació.[26]

També va ser un pioner de les veus a favor de la neutralitat de la xarxa. Ja el 2008 va avisar del risc d'utilitzar la xarxa per escampar desinformació i de la necessitat de trobar una manera de separar rumors de ciència real.[27] i ha expressat l'opinió que els ISP havien de fer la seva oferta de connectivitat «sense condicions», i no hauria de tenir ni control ni seguiment de les activitats de navegació dels clients sense el seu consentiment exprés.[28] [29]

El WWW[modifica]

En el procés de creació del Web, Tim Berners va considerar dos aspectes que han acabat sent una part important de la ràpida extensió i adopció generalitzada d'aquesta tecnologia que per ell eren essencials, l'adaptabilitat i la gratuïtat.

En aquella època Tim cercava desenvolupar un programari de gestió documental que pogués permetre emmagatzemar i recuperar documents amb facilitat. Tots els sistemes presentats al CERN no havien obtingut èxit, ja que obligaven les persones usuaries a reorganitzar la seva forma de treballar per adaptar-se al sistema. Així doncs, l'objectiu del www havia de ser no tenir regles i ser accessible des de qualsevol lloc sense haver de requerir l'accés a un altre.[30]

Tim era un gran defensor de la llicència lliure i, a més entenia que l'èxit de la propagació del seu sistema com a base per al desenvolupament de solucions, passava per un accés amb poques limitacions. En aquest sentit, Tim Berners descriu al seu llibre Teixint la xarxa,[31] publicat el 1999:

« Al llarg de l'any anterior havia estat intentant que el CERN posés els drets de propietat intel·lectual del codi web sota la Llicència Pública General (GPL), de manera que tots els altres la poguessin fer servir. La GPL fou desenvolupada per Richard Stallman per a la seva Free Software Foundation i hi havia coses que quedaven lligades, com per exemple que qualsevol modificació havia de pertànyer a la mateixa GPL. Però com a conseqüència del desastre que va afectar el gopher [quan la universitat de Minessota va voler cobrar pel seu ús comercial], es deia que algunes grans empreses com IBM no deixarien mai que el web entrés en les seves instal·lacions si tenia alguna classe de llicència. Per suposat, això incluïa la GPL. El CERN no ho tenia clar però quan vaig tornar de Columbus, vaig modificar la meva petició. Vaig renunciar a tenir una llicència GPL i vaig demanar que es posés la tecnologia web a disposició del públic en general, sense cap lligam. El 30 d'abril [de 1993] Robert i jo vàrem rebre una declaració amb el segell del CERN i signada per un dels directors: el CERN permetia l'ús gratuït del protocol i el codi web a tot el món, crear un servidor o un navegador, repartir-lo o vendre'l, sense drets d'autors ni altres càrrecs. Sort! »

L'origen del nom[modifica]

Quan Tim Berners estava desenvolupant el web va pensar que el seu nom havia de fer referència a nou tipus d'estructura que representava. Primer va pensar a anomenar-lo Mesh of Information (malla d'informació), però mesh en anglès també significa embolic o desastre,i va preferir descartar-la. Posteriorment va pensar en Mine of Information (mina d'informació) però les sigles MOI li varen semblar que tindria una cognotació massa personalista entre els francesos. Aleshores va alterar l'ordre de les paraules i va pensar en The Information Mine, però les sigles TIM encara eren més personalistes. Finalment va recordar el web que és el nom donat en matemàtiques a un conjunt de nodes que tenen relació entre ells. El concepte universal que volia que tingues el seu producte (world wide) i el fet que les sigles resultants eren prou originals en qualsevol idioma, el varen fer decidir per l'opció WWW.[30]

L'evolució posterior[modifica]

A partir del llançament del WWW, va començar una competència entre navegadors. El Viola per a UNIX el maig del 1992, obra de Pei Wei, un estudiant de Berkeley. Al cap de poc es va afegir el Midas desenvolupat pel físic Tony Johnson del centre SLAC. La Universitat de Kansas va crear un navegador d'hipertext anomenat Lynx que treballava en format text de 24 x 80 columnes.[32] Era un sistema intern de la universitat que l'estudiant Lou Montulli va adaptar a la xarxa el març del 1993 sota el nom de Lynx 2.0. Contemporàneament, Dave Raggett de HP Bristol va crear l'Arena, un sistema dins de l'àmbit comercial. Però el primer producte gràfic i en conseqüència de més àmplia difusió domèstica del moment arribaria amb el Mosaic de Marc Andreessen i Eric Brina el febrer de 1993. Un temps després Marc Andreessen junt amb l'empresari Jim Clark van contractar Lou Montulli (creador de Lynx) i junt amb bona part de l'equip de Mosaic van crear, l'abril de 1994 a Mount View (Califòrnia), el navegador Netscape que seria el navegador de més difusió amb versions per UNIX i per Windows, fins al llançament de MS-Explorer a l'agost de 1995.[30]

Projectes actuals[modifica]

Primer pla de Berner-Lee, el gener del 2010.

Tim Berners ha estat crític amb les expectatives generades al voltant del Web 2.0 quan hom ha argumentat sobre aquesta plataforma que «si el web 1.0 connectava ordinadors, el web 2.0 connecta persones». Tim opina que no es tracta d'una nova generació de web sinó una forma diferent i, això si, molt més potent de desplegar aplicacions sobre la mateixa plataforma del web inventat per ell. En aquest sentit, eines com les wikipèdies o els blogs són unes eines que fomenten i potencien la participació i col·laboració, però, de fet, no hi ha cap component tecnològic base que no existís des de força anys abans.[33]

Berners-Lee va desenvolupar el concepte d'intercreativitat considerat un aspecte vital del futur del web i què definia com:

« El procés de fer coses o resoldre problemes junts. […] hem de ser capaços no només de trobar qualsevol tipus de document al web, sinó també de crear qualsevol tipus de document, fàcilment […] Hauríem de ser capaços no només d'interaccionar amb altres persones, sinó crear amb altres persones. »
— [Berners-Lee 1999][34]

Des del 1998, Tim Berners-Lee està treballant en el projecte del web semàntic,[35] que té com a objectiu crear un medi universal per a l'intercanvi d'informació significativa (semàntica), d'una forma comprensible per a les màquines, del contingut dels documents de la Web. Amb això es pretén ampliar la interoperabilitat dels sistemes informàtics i reduir la mediació dels operadors humans en els processos intel·ligents de flux d'informació. La mateixa concepció del web com a mitjà universal de presentació tenia l'orientació que fos interpretable pels humans i, per tant, té una orientació visual. Aquest aspecte resta capacitat per a l'intercanvi d'informació entre màquines reduint les possibilitats d'accés a la informació de forma sistemàtica i industrialitzada.[36]

Un domini controvertit[modifica]

Tim Berners-Lee va oposar-se a la creació de nous dominis com el «.xxx» i el «.mobi». Precisament quan el «.mobi» va néixer, va ser el mateix Tim Berners-Lee el principal detractor i opositor. Afirmava que tot el món havia de poder accedir a les mateixes pàgines web independentment del suport que utilitzés, tant si és un ordinador com un dispositiu mòbil. El principal argument de Tim Berners-Lee era considerar un error que la funció del domini «.mobi» es basaria exclusivament en l'accés a través de telèfons mòbils, ja que ell va desenvolupar el web com una forma de comunicació universal.

També va ser protagonista en un conflicte sobre la propietat dels noms dels dominis entre diversos governs i l'ICANN, especialment amb els dominis «.com». Tim Berners-Lee es va posicionar a favor que ningú disposi de la propietat dels noms dels dominis, sinó que aquests siguin un recurs públic.

Tim Berners-Lee va concloure que el nom o la propietat dels dominis no era el més important ni el més urgent en el procés d'estandardització, sinó que és més important establir estàndards de vídeo, codificació, estàndards oberts de comunicació de dades, accés a dades científiques i clíniques o la propagació d'informació entre països.

Anècdotes[modifica]

Tim Berners Lee va declarar a un periodista del New York Times a un congrés sobre tecnologia i programació, que si pogués tornar vint anys enrere en el temps, una de les moltes coses que canviaria seria la doble barra que apareix a l'hora d'escriure un URL. Com ell mateix afirma:

« Eliminaria el doble slash que hi ha entre http: i www. […]
Odio pensar quina quantitat de paper s'ha gastat per imprimir aquests dos slashes de més, o quant de temps s'ha malgastat en digitalitzar-los.[37]
»

Reconeixements[modifica]

Aquest ordinador NeXT va ser utilitzat per Berners-Lee al CERN i va ser el primer servidor web

Doctorats Honoris Causa[modifica]

Berners-Lee és doctor Honoris Causa per les següents universitats:[1]

Publicacions[modifica]

Berners-Lee ha publicat articles científics a les revistes més prestigioses com Nature o Scientific American.[55] Destaquen dos llibres:

  • Berners-Lee, Tim; Mark Fischetti. Weaving the Web: The Original Design and Ultimate Destiny of the World Wide Web by its inventor. Britain: Orion Business, 1999. ISBN 0-7528-2090-7. 
  • Berners-Lee, Tim; Wendy Hall, James A. Hendler. A Framework for Web Science. United States of America: Now Publishers, 2006. ISBN 1-933019-33-6. 

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Berners-Lee biography» (en anglès). World Wide Web Consortium.
  2. Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 74-75. ISBN 978-84-7246088-1 [Consulta: 14 maig 2013].  Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
  3. «Recuperen la primera URL per commemorar-ne els vint anys». VilaWeb, 30-04-2013.
  4. «Top 100 living geniuses» (en anglès). The Daily Telegraph, 28-10-2007. [Consulta: 26 febrer 2012].
  5. «Tim Berners-Lee». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Premi Draper». Massachusetts Institute of Technology. [Consulta: 25 maig 2008].
  7. «Web Science Trust Board: Fellows and Advisors» (en anglès). Web Science Trust. Arxivat de l'original el 2020-01-02. [Consulta: 28 gener 2019].
  8. «Advisory Board» (en anglès). MIT-Center for Collective Intelligence (Centre d'intel·ligència col·lectiva). [Consulta: 28 gener 2019].
  9. «MIT Center for Collective Intelligence» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2012].
  10. Blake, Deirdre «Timothy Berners-Lee Elected to National Academy of Sciences» (en anglès). Dr Dobb's Journal [Consulta: 9 juny 2009].
  11. Russell, Jon. «https://techcrunch.com/2017/04/04/tim-berners-lee-turing-award/». Techcrunch. [Consulta: 6 octubre 2020].
  12. «Ancestry of Tim Berners-Lee». [Consulta: 16 octubre 2009].
  13. «FAQs sobre Tim Berners en W3.org» (en anglès). W3.org.
  14. Abate, Janet. «Oral-History:Mary Lee Berners-Lee» (intervista) (en anglès). Engineering and Technology History Wiki, 12-09-2001. [Consulta: 25 gener 2019].
  15. Lean, Tom. «Mary Lee Berners-Lee: the joy of programming and equal pay» (en anglès). British Library, 19-01-2018.
  16. «Official Biography: Tim Berners-Lee» (en anglès). Internet Society. [Consulta: 25 gener 2019].
  17. «More About Us: Our Patrons» (en anglès). East Dorset Heritage Trust. Arxivat de l'original el 2019-01-29. [Consulta: 28 gener 2019].
  18. Berners-Lee, Tim. «Information Management: A Proposal (La proposta original al Cern)» (en anglès). World Wide Web Consortium, març 1989, maig 1999. [Consulta: 25 gener 2019].
  19. Berners-Lee, Tim. «Answers for Young People (Respostes per a la Joventut)» (en anglès). World Wide Web Consortium. [Consulta: 25 gener 2019].
  20. CERN. «Benvingut a info.cern.ch, el lloc d'Internet del món per primera vegada del servidor web» (en anglès). [Consulta: 25 maig 2008].
  21. World Wide Web Consortium. «http://info.cern.ch - home of the first website» (en anglès). [Consulta: 25 maig 2008].
  22. Google. «World Wide Web - En primer lloc s'esmenta a Usenet» (en anglès), 06-08-1991. [Consulta: 25 maig 2008].
  23. Google. «# 37bb6783d03a3b0d El post original alt.hypertalk a descriure el projecte WorldWideWeb» (en anglès), 06-08-1991. [Consulta: 25 maig 2008].
  24. World Wide Web Consortium. «Patents Política - 5 de febrer de 2004» (en anglès), 05-02-2004. [Consulta: 25 maig 2008].
  25. World Wide Web Consortium. «Tim Berners-Lee, inventor World Wide Web, a sumar-se a ECS» (en anglès), 02-12-2004. [Consulta: 25 maig 2008].
  26. World Wide Web Consortium. «# item98 Tim Berners-Lee» (en anglès), 10-06-2009. [Consulta: 25 maig 2008].
  27. Pallab, Ghosh «Warning sounded on web's future» (en anglès). BBC News, 15-09-2008 [Consulta: 15 setembre 2008]. «The internet needs a way to help people separate rumour from real science.»
  28. Rory, Cellan-Jones «Web creator rejects net tracking (El creador del web rebutja el seguiment)» (en anglès). BBC News, març 2008 [Consulta: 25 maig 2008]. «Sir Tim said his data and web history belonged to him. It's mine - you can't have it. If you want to use it for something, then you have to negotiate with me. I have to agree, I have to understand what I'm getting in return.»
  29. Stephen, Adams «Web's inventor's warning on spy software (Amonestació de l'inventor del Web contra el programari espia)» (en anglès). The Daily Telegraph, 17-03-2008. «Tim Berners-Lee has raised privacy concerns about web tracking systems»
  30. 30,0 30,1 30,2 Veà Baró, 2005, p. 44-47.
  31. Berners-Lee, Tim. Tejiendo la red: el inventor del world wide web nos descubre su origen (en castellà). Siglo XXI de España, 2001, p. 69. ISBN 9788432310409. 
  32. Recordem que el format de 80 columnes és una reminiscència del format de les targetes perforades dels ordinadors de la generació anterior i que va condicionar el format de les pantalles fins al desenvolupament dels sistemes gràfics ja en la dècada dels 1990.
  33. Entrevista a Tim Berners
  34. Jung-Hoon Seo, James. Intercreative Cinema (en anglès). Massachusetts Institute of Technology - Media Laboratory, 1994, p. 107. 
  35. Berners-Lee, Tim. «Semantic Web Road Map» (en anglès). W3.org. World Wide Web Consortium, 14-10-1998. [Consulta: 17 gener 2020].
  36. [Enllaç no actiu]El Web Semàntic
  37. Lohr, Steve «The Web’s Inventor Regrets One Small Thing» (en anglès). The New York Times, 10-10-2009.
  38. «Pàgina Oficial de la Fundació Príncep d'Astúries, Investigació Científica i Tècnica» (en castellà), 2002. Arxivat de l'original el 2010-05-05. [Consulta: 12 juny 2010].
  39. «Sir Tim Berners-Lee 2003 Fellow» (en anglès). Fellow Awards. Museu d'Història de l'ordinador. «For his seminal contributions to the development of the World Wide Web»
  40. «Great Britain. Tim Berners-Lee World Wide Web». Technology Academy of Finland, 2004. Arxivat de l'original el 2007-08-30. [Consulta: 25 gener 2019].
  41. «Web's inventor gets a knighthood (l'inventor del web nomenat cavaller)» (en anglès). BBC News, 31-12-2003 [Consulta: 25 gener 2019].
  42. «Creator of the web turns knight (El creador del web es fa cavaller)» (en anglès). BBC News, 16-07-2004.
  43. «Three loud cheers for the father of the web (Tres forts aplaudiments per al pare del web)» (en anglès). The Daily Telegraph, 28-01-2005.
  44. «Web inventor gets Queen's honour». BBC News, 13-06-2007.
  45. «2008 IEEE Honors Ceremony» (en anglès). Institute of Electrical and Electronics Engineers.
  46. Vilaweb. Boyle ofereix un gran espectacle per inaugurar els Jocs de Londres. 28-07-2012
  47. «La UAB premia Tim Berners-Lee, David Abbott, Camper i l'ESCAC». Universitat Autònoma de Barcelona, 28-05-2013. [Consulta: 28 gener 2018].
  48. «Inventor of World Wide Web Receives ACM A.M. Turing Award». [Consulta: 4 abril 2017].
  49. «Graus d'Honor Universitat de Lancaster, juliol de 2004». Universitat de Lancaster. Arxivat de l'original el 2013-05-10. [Consulta: 25 maig 2008].
  50. Ambrojo, Joan Carles «El padre de Internet defiende la humanidad de la Red» (en castellà). El País, 11-10-2008 [Consulta: 26 febrer 2012].
  51. «ICTlogy, la revisió de ICT4D »Tim Berners Lee: doctor honoris causa». Universitat Oberta de Catalunya, 10-10-2008. Arxivat de l'original el 2010-06-12. [Consulta: 30 juliol 2009].
  52. «Universitat Politècnica de Madrid: Berners-Lee i Vinton G. Cerf - Doctors Honoris Causa per la UPM» (en castellà). Universidad Politécnica de Madrid. Arxivat de l'original el 2013-05-10. [Consulta: 31 juliol 2009].
  53. Vrije Universitat d'Amsterdam. «Uitvinder World Wide Web krijgt eredoctoraat Vrije Universiteit», 22-07-2008. Arxivat de l'original el 2013-05-10. [Consulta: 22 juliol 2009].
  54. NU.nl. «Bedenker wereldwijd web krijgt eredoctoraat VU», 22-07-2008. [Consulta: 22 juliol 2009].
  55. Per una bibliografia quasi completa vegeu:«Publications of Tim Berners-Lee» (en anglès). World Wide Web Foundation. [Consulta: 28 gener 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Berners-Lee, Tim; Fischetti, Mark. Weaving the Web (en anglès). Harper Collins Publishers, 1999. ISBN 0-06-251586-1. 
  • Cailliau, Robert; Gillies, James. How the Web was Born: The Story of the World Wide Web (en anglès). Oxford University Press, 2000. ISBN 0-06-251586-1. 
  • Gaines, Ann. Tim Berners-Lee and the Development of the World Wide Web (Unlocking the Secrets of Science) (en anglès). Mitchell Lane Publishers, 2001. ISBN 1-58415-096-3. 
  • Stewart, Melissa. Tim Berners-Lee: Inventor of the World Wide Web (Ferguson's Career Biographies) (en anglès). Ferguson Publishing Company, 2001. ISBN 0-89434-367-X. 
  • Veà Baró, Andreu. Qui és qui a Internet ?. CIDEM, 2005. ISBN 84-393-6876-3. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tim Berners-Lee