World Wide Web

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Web)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació gràfica del World Wide Web al voltant de la Viquipèdia

El WWW (acrònim anglès de World Wide Web, Teranyina d'abast mundial) o web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext mitjançant el llenguatge de marcatge HTML i connectades entre sí mitjançant vincles, de manera que formin un sol cos de coneixement pel qual s'hi pot navegar fàcilment. Per accedir-hi és indispensable un navegador web. Va ser creada per Tim Berners-Lee quan treballava al CERN de Ginebra, Suïssa. Ell mateix dirigeix el W3C, l'organisme encarregat de mantenir-ne el funcionament.

El web es basa en tres estàndards per funcionar: l'Uniform Resource Locator (URL), que s'encarrega de donar una adreça única per tal de localitzar cada pàgina; l'Hyper Text Transfer Protocol (HTTP), que especifica la manera com s'enviarà i es rebrà la informació entre el navegador i el servidor; i l'Hyper-Text Markup Language (HTML), un mètode per especificar com s'ha de veure aquesta informació al navegador. Acompanyen a l'HTML el CSS, per definir aspectes de disseny. O el JavaScript per fer petites programacions dins la pàgina web. També s'ha posat de moda per a jocs i webs amb molts efectes visuals, l'Flash de Macromedia.

En català, quan es parla de "web" en masculí es fa referència al sistema web o bé a un lloc web, però quan es parla de "web" en femení es fa referència a només una de les pàgines web del sistema.

Taula de continguts

[edita] Funcionament

La visualització d'una pàgina web normalment comença quan l'usuari introdueix una URL al navegador web o bé quan segueix un hiperenllaç cap a aquella pàgina o recurs.

Aleshores la URL introduïda es tradueix a una adreça IP mitjançant DNS, una base de dades distribuïda globalment que conté les equivalències domini-adreça ip. Aquesta adreça IP és necessària per saber a quin servidor s'ha de dirigir la consulta. Després el navegador web envia la consulta al servidor HTTP concret i demanant per aquella pàgina en concret.

La típica plana web ens retorna un arxiu en format HTML. Aquest arxiu és interpretat immediatament pel navegador en un procés anomenat parsing. Aleshores, quan el navegador ja sap quins recursos necessitarà per mostrar la pàgina, torna a fer una consulta HTTP demanant les imatges i altres recursos que formin part de la pàgina (arxius css, javascript, applets java..).

Finalment, la web és renderitzada segons ho especifiqui el document HTML, el CSS, i altres possibles llenguatges.

[edita] Història

Ordinador NeXTcube usat per Berners-Lee com a primer servidor web.

El 1980 el CERN necessitava un sistema per bescanviar informació entre investigadors mitjançant hipertext. Tim Berners-Lee va fer un prototip anomenat ENQUIRE. Quan el CERN va esdevenir el major node d'Internet del moment (en aquell moment només TCP, DNS..), Berners va provar de connectar-hi el sistema que havia creat. El 12 de novembre del 1990 va publicar l'invent juntament amb Robert Cailliau. Un ordinador del tipus NeXTcube va ser el primer servidor web que va existir. El Nadal de 1990 va crear les primeres pàgines web, que explicaven el projecte en sí, el primer servidor d'HTTP (també creat per ell) i el primer navegador, anomenat WorldWideWeb (igual que el protocol, i per evitar confusions més tard reanomenat Nexus).

[edita] Publicar al web

Hi ha vàries opcions per fer-se visible a la World Wide Web. La més senzilla són els blocs (blog en anglès), una mena de diaris personals que s'actualitzen periòdicament en forma de notícies.

També hi ha els sistemes gestors de continguts (CMS), que permeten crear webs prou complexes (amb llenguatge php, javascript) amb uns mínims coneixements d'informàtica. Això ha acostat el web a creacions que abans només les podien fer professionals.

Per últim, es poden publicar pàgines web directament. Registrant un domini, pagant allotjament web a un servidor, i pujant la pàgina web mitjançant FTP. Normalment aquesta opció és la més complexa.

[edita] Estadístiques

Segons un estudi del 2001, hi havia més de 550 mil milions de documents a la web, principalment a la "web invisible" o web profunda[1]. Una recerca del 2002 sobre 2024 milions de pàgines web[2] va determinar que l'idioma dels continguts web era l'anglès en un 56.4%, alemany en un 7.7%, francès (5.6%) i japonès (4.9%). Un estudi del gener de 2005[3], va determinar mitjançant cerces web en 75 llengües diferents que el nombre de documents web ja ascendia a 11.500 milions. A principis del 2008 la web indexada conté, almenys, 45.000 milions de pàgines[4].

Al març de 2008 hi havia al voltant de 100,1 milions de llocs web operant a Internet[5], xifra que va arribar als 216 milions un any després, fet que prova la velocitat d'implantació de les WWW. D'aquests, un 74% són comercials o altres llocs operant en el domini genèric .com[5].

[edita] Cercar al web

El web conté milions i milions de pàgines distribuïdes en milions de webs, i per a cercar la informació que es necessita en cada moment, principalment s'usen dues tècniques diferents;

  • El cercador web, en el qual s'introdueixen una o diverses paraules clau (termes de cerca) en un formulari i el cercador retorna les pàgines que hi coincideixen. Exemples en són Google o Yahoo!. Hi ha cercadors específics per àrees temàtiques, d'altres que s'inserten i busquen només en un lloc web concret. Els motors semàntics, en desenvolupament, actuen a partir de preguntes o frases complexes i no únicament termes clau o etiquetes.

Saber localitzar i avaluar la informació del web forma part de la competència digital i suposa no solament saber accedir a les pàgines interessants (per exemple discriminar quines paraules clau seran més beneficioses, moure's pels diferents enllaços i usar el recurs adequat en cada moment) sinó destriar les dades correctes de les incorrectes.

[edita] Pronúncia de "www"

En anglès, WWW és l'acrònim de tres lletres més llarg de pronunciar, necessitant deu síl·labes.

La pronúncia en català és: "doble ve baixa, doble ve baixa, doble ve baixa".

A la Xinès, la World Wide Web normalment es tradueix per wàn wéi wǎng (万维网), que satisfà les "www" i que significa literalment "xarxa de 10 mil dimensions".

En italià, es pronuncia amb major facilitat: "vu vu vu".

[edita] Estàndards Web

Alguns estàndards de la www són:

  • L' Identificador de Recurs Uniforme (URI), que és un sistema universal per a referenciar recursos a la Web.
  • El Protocol de Transferència d'Hipertext (HTTP), que especifica com es comuniquen el navegador i el servidor entre ells.
  • El Llenguatge de Marcat d'Hipertext (HTML), usat per a definir l'estructura i contingut de documents d'hipertext.
  • El Llenguatge de Marcat Extensible (XML), usat per a descriure l'estructura dels documents de text.

Berners Lee dirigeix des de 2007 el World Wide Web Consortium (W3C), el qual desenvolupa i manté aquests i altres estàndards que permeten als ordinadors de la Web emmagatzemar i comunicar efectivament diferents formes d'informació.

[edita] Riscos

Internet s'associa a determinats usos si se'n fa un mal ús, fet que ha creat desconfiança cap al mitjà entre determinats sectors. El primer risc està relacionat amb la privacitat: la facilitat de penjar continguts, la quantitat d'informació i les institucions que treballen en xarxa fan que dades personals puguin estar a l'abast d'altres individus. El phishing bancari, la sustració de comptes de correu electrònic, la divulgació de secrets a través de fòrums o xarxes socials (només el 20% dels usuaris de Facebook es protegeix, per exemple[6]) i l'spam o publicitat no desitjada que envaeix la intimitat són alguns dels problemes de privacitat poden aparèixer.

El segon risc té a veure amb la seguretat del propi contingut de l'ordinador connectat: es pot substreure informació (hacking) o ser esborrada a causa dels virus que es difonen ràpidament a través de pàgines web i descàrregues.

Per últim, s'han aixexat veus crítiques pel que fa als joves, que poden trobar contingut inapropiat, establir contactes potencialment perillosos (com les xarxes de pederàstia) o desenvolupar addiccions als videojocs i a la navegació, perdent hores de lleure i estudis. Part de les lleis sobre el WWW tenen a veure justament amb la protecció de la infància, permetent la instal·lació de filtres o penalitzant els ciberdelictes.

[edita] Referències

  1. http://www.brightplanet.com/resources/details/deepweb.html The 'Deep' Web: Surfacing Hidden Value
  2. http://www.netz-tipp.de/languages.html Distribution of languages on the Internet
  3. http://www.cs.uiowa.edu/~asignori/web-size/ Indexable Web Size
  4. The size of the World Wide Web
  5. 5,0 5,1 «Domain Counts & Internet Statistics». Name Intelligence. [Consulta: 2008-03-11].
  6. Stone, Brad (March 28, 2009). "Is Facebook Growing Up Too Fast?". The New York Times. http://www.nytimes.com/2009/03/29/technology/internet/29face.html?pagewanted=all

[edita] Enllaços externs

Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Tecnologia