Martin Cooper

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Martin Cooper usant un Motorola DynaTAC, el primer prototip de telèfon mòbil.

Martin Cooper (Chicago, Estats Units 1928) és un enginyer electrònic i inventor estatunidenc considerat el pare del telèfon mòbil.

Taula de continguts

Orígens familiars [modifica]

Va néixer el 26 de desembre de 1928 a la ciutat de Chicago, ciutat de l'estat nord-americà d'Illinois, fill de pares d'origen ucraïnès.[1] Va estudiar enginyeria electrònica, llicenciant-se el 1950. El 1957 va realitzar un màster en enginyeria electrònica a l'Institut Tecnològic d'Illinois.

Recerca científica [modifica]

Va iniciar la seva carrera laboral treballant en una companyia subsidiària de la Western Electric, passant el 1954 a treballar per Motorola. En aquesta companyia passà a desenvolupar investigació en el món de les comunicacions, desenvolupant a prinicipis de la dècada del 1970 treballs al voltant de la millora de la tecnologia de les xarxes sense fil i d'un sistema dual de ràdio-telèfon[2] que donaria lloc a l'aparició del telèfon mòbil.

El 1973, dissenyà un aparell més petit que, per fi, podia ser utilitzat fora del cotxe. Les lleis americanes, però, dificultaven la instauració d'un sistema extens i calgué esperar fins a 1982 per a poder comercialitzar el primer telèfon mòbil, amb un servei limitat inicialment a l'àrea de Chicago.[3]

El 1995 va rebre el Wharton Infosys Business Transformation Award per les seves innovacions tecnològiques en l'àmbit de la comunicació, i el 2009 fou guardonat, juntament amb Raymond Samuel Tomlison, amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica[4] per la revolució que els seus descobriments han aportat a la comunicació mundial.

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martin Cooper