Peter Higgs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Peter Higgs
Peter Higgs durant la celebració del seu 80è anniversari.
Peter Higgs durant la celebració del seu 80è anniversari.
Naixement 29 de maig de 1929 (1929-05-29) (85 anys)
Anglaterra Newcastle upon Tyne, Anglaterra
Ciutadania UK Regne Unit
Camp Física
Institucions
Alma mater King's College de Londres
Director de tesi   Charles Coulson
Estudiants de doctorat   Christopher Bishop
Lewis Ryder
David Wallace
Treball(s) Simetria trencada a l'interacció electrofeble
Premis importants Premi Nobel de Física (2013)
Premi Wolf en Física (2004)
Premi Sakurai (2010)
Medalla Dirac (1997)
Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica (2013)
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(2013)

Peter Ware Higgs FRS (Newcastle upon Tyne, 29 de maig de 1929) és un físic anglès.[1] Conegut per la seva proposició en els anys 60 de la ruptura de la simetria en la teoria electrodèbil, explicant l'origen de la massa de les partícules elementals en general i dels bosons W i Z particularment.

Aquest mecanisme prediu l'existència d'una nova partícula, el bosó de Higgs.[1] Encara que aquesta partícula no s'ha fet veure en els acceleradors fins ara, el mecanisme de Higgs és generalment acceptat com a ingredient important en el model estàndard de la física de partícules. Higgs va concebre el mecanisme en 1964 mentre realitzava una travessia pels Cairngorms d'on va tornar al seu laboratori declarant que havia tingut "una gran idea".

L'any 2013 va rebre junt amb François Enlert i el CERN, el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.[2]

Biografia i educació[modifica | modifica el codi]

Higgs va néixer a Newcastle upon Tyne. El seu pare, era un enginyer de so que treballava a la BBC. Degut al fet que Peter patia asma infantil, i, -en part també- a la feina del seu pare, es van mudar a diversos llocs. Més tard, degut a la Segona Guerra Mundial també va haver de seguir mudant-se, i a causa d'això, Higgs va perdre bastants classes de l'ensenyament bàsic, tenint per això, molta formació en la seva casa. Quan el seu pare va ser destinat a Bedford, Higgs es va quedar amb la seva mare a Bristol, on es va formar. Va assistir a l'Escola de Gramàtica de la ciutat on va ser inspirat pel treball d'un dels alumnes de l'escola, Paul Dirac, el pare de la mecànica quàntica moderna.

A l'edat de 17 anys, Higgs es va canviar a la City of London School, on es va especialitzar en matemàtiques, després al King's College de Londres on es va graduar en Físiques amb el millor expedient, va fer un curs de postgrau i un doctorat en física. Va arribar a ser Col·laborador d'investigació Sènior en la Universitat d'Edimburg, després va tenir diversos llocs a la University College London i a l'Imperial College London abans de ser Catedràtic en Matemàtiques a l'University College London.[1] Va tornar a la Universitat d'Edimburg el 1960 a prendre possessió del lloc de Catedràtic en Física teòrica, cosa que li va permetre d'establir-se a la ciutat on es va enamorar mentre era encara un estudiant.

Treballs teòrics en Física[modifica | modifica el codi]

Va anar a Edimburg quan es va interessar per la massa, desenvolupant la idea que les partícules no tenien massa quan l'univers va començar, adquirint la mateixa, una fracció de segon després, com a resultat de la interaccionació amb un camp teòric, ara conegut com el camp de Higgs. Higgs va postular que aquest camp penetra en l'espai, donant a totes les partícules subatòmiques que interaccionen amb ell, la seva massa.

Mentre el camp de Higgs es postula com el qual confereix la massa als quarks i leptons, representa només una diminuta porció de la massa de les altres partícules subatòmiques, com protons i neutrons. En ells, els gluones, que lliguen els quarks, confereixen la majoria de la massa de la partícula.

La base original del treball de Higgs, prové del teòric Nord-americà nascut al Japó, Yoichiro Nambu, de la Universitat de Chicago. El professor Nambu, ha proposat una teoria coneguda com a Ruptura espontània de simetria electrodèbil basada en el que se sap que succeïx en la superconductivitat de la matèria condensada. No obstant això, la teoria va predir partícules sense massa (el teorema de Goldstone) els resultats del qual no van ser observats clarament en els experiments.

Higgs va escriure un article curt, eludint el teorema de Goldstone, i va ser publicat en "Physics Letters", una revista europea editada en el CERN en 1964.

Posteriorment, Higgs va escriure un segon article, descrivint un model teòric (el mecanisme de Higgs) però va ser rebutjat (els editors van adduir que "no tenia rellevància òbvia per a la Física"). Higgs va escriure un paràgraf extra i va manar el seu article a "Physical Review Letters", una revista americana on l'article va acabar sent publicat aquest mateix any. Dos físics belgues, Robert Brout i Francois Englert de la Universitat Lliure de Brussel·les havien arribat a la mateixa conclusió de forma independent i el físic nord-americà Philip Warren Anderson havia qüestionat també el teorema de Goldstone.

A Higgs li molesta especialment que la partícula que duu el seu nom, sigui coneguda també com a la "partícula de Déu", ja que és un ateu confés. Aquest àlies, per al bosó de Higgs, s'atribuïx habitualment a Leon Lederman, però realment és el resultat d'una mala edició de les publicacions de Lederman, ja que originalment, va voler anomenar-la "la partícula maleïda" (de l'anglès goddamn) per la seva dificultat a ser detectada.

En 1980, es va crear una càtedra amb el seu nom en Física Teòrica. Va arribar a ser membre de la Royal Society el 1983 i membre de l'"Institute of Physics" en 1991. Es va retirar el 1996 essent professor emèrit en la Universitat d'Edimburg.

Al LHC, que va començar a funcionar en el CERN a Suïssa al setembre de 2008, va detectar-se una partícula que la comunitat científica creu que es tracta del bosó de Higgs, fent-se pública aquesta descoberta el 4 de juliol de 2012. Gràcies a aquest fet, l'any 2013 va rebre, juntament amb el físic belga François Englert, el Premi Nobel de física per la formulació de la teoria del Bosó de Higgs.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Peter Higgs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Peter Higgs, François Englert y el CERN, Premio Príncipe de Asturias de Investigación Científica». RTVE.es, 29 maig 2013 [Consulta: 29 maig 2013].
  3. «El premi Nobel de física 2013 és per als descobridors del bosó de Higgs» (en català). Diari ARA, 8 octubre 2013 [Consulta: 8 octubre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peter Higgs