Fernando J. Corbató

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFernando J. Corbató

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juliol 1926 Modifica el valor a Wikidata
Oakland (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juliol 2019 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Newburyport (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Diabetis mellitus Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióInstitut Tecnològic de Califòrnia - Graduat en Ciències (–1950)
Institut de Tecnologia de Massachusetts - Philosophiæ doctor (–1956) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohn C. Slater Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinformàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Tecnologia de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enTemps compartit Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJerry Saltzer i Akira Sekino Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Premis

Fernando José "Corby" Corbató (1 de juliol de 1926 - 12 de juliol de 2019) fou un destacat informàtic estatunidenc, conegut per ser un dels pioners del desenvolupament dels sistemes operatius de temps compartit.[1]

Carrera[modifica]

Nascut a Oakland, Califòrnia, Corbató va llicenciar-se a l'Institut Tecnològic de Califòrnia el 1950, i es va doctorar en Física al Massachusetts Institute of Technology el 1956. Va entrar al Centre de Computació del MIT en doctorar-se, va convertir-se en professor el 1965, i es va quedar al MIT fins que es va retirar.

El primer sistema de temps compartit en el qual va treballar es coneixia com a Compatible Time-Sharing System (CTSS, sistema de temps compartit compatible), del qual se'n va presentar una primera versió el 1961.[2] Es considera que Corbató fou el primer que va utilitzar contrasenyes per fer segur l'accés als fitxers en un gran sistema informàtic, encara que ara diu que aquest mètode rudimentari de seguretat ha proliferat massa i ja no és gestionable.[3]

L'experiència amb el desenvolupament de CTSS va portar a un segon projecte, Multics, que va adoptar General Electric per als seus sistemes informàtics de gamma alta (adquirits després per Honeywell). A Multics es van introduir molts conceptes que avui en dia s'utilitzen als sistemes operatius moderns, com el sistema de fitxers jeràrquic, seguretat en anells, llistes de control d'accés, espai d'adreces pla, enllaçat dinàmic, i reconfiguració en calent generalitzada per a un servei fiable. Multics, encara que no va tenir un gran èxit comercial per si sol, va inspirar directament Ken Thompson a desenvolupar Unix, els descendents del qual encara s'utilitzen extensament; Unix també va servir de model directe per als disseny de molts altres sistemes operatius posteriors.

Premis[modifica]

Entre molts altres premis, Corbató va rebre el premi Turing de 1990, "per la seva obra pionera en organitzar els conceptes i dirigir el desenvolupament del sistemes informàtics de propòsit general, gran escala, i temps i recursos compartits".

El 2012, fou nomenat Fellow del Computer History Museum "per la seva obra pionera en temps compartit i el sistema operatiu Multics".[4]

Llegat[modifica]

De vegades se'l coneix per la "Llei de Corbató", que diu:[5]

El nombre de línies de codi que pot escriure un programador en un període donat és el mateix, independentment del llenguatge que es faci servir.

També se'l reconeix el mèrit d'haver ajudat a crear la primera contrasenya informàtica.[6]

Vida personal[modifica]

Corbató va estar casat, i la seva esposa es deia Emily. Va tenir dues filles, Carolyn i Nancy Corbató (de la seva difunta esposa Isabel), i dos fillastres, David i Jason Gish.

Publicacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Hafner, Katie «Fernando Corbató, a Father of Your Computer (and Your Password), Dies at 93» (en anglès). The New York Times, 12-07-2019. ISSN: 0362-4331.
  2. Levy, Steven. «Winners and Losers». A: Hackers: Heroes of the Computer Revolution - 25th Anniversary Edition. 1st. Sebastopol, CA: O'Reilly Media, 2010, p. 85–102. ISBN 978-1449388393. 
  3. Warnock, Eleanor; Pfanner, Eric «Despite Data Thefts, The Password Endures». Wall Street Journal, 22-05-2014 [Consulta: 22 maig 2014].
  4. «Fernando Corbato». Computer History Museum. Arxivat de l'original el 2012-04-03. [Consulta: 23 maig 2013].
  5. Originalment a Corbató, F. J. «PL/I as a Tool for System Programming». Datamation, 15, 5, 06-05-1969, pàg. 68–76. Arxivat de l'original el 6 de febrer 2008 [Consulta: 26 juny 2016]. «Regardless of whether one is dealing with assembly language or compiler language, the number of debugged lines of source code per day is about the same!» Arxivat 6 de febrer 2008 a Wayback Machine.
  6. «Man Behind the First Computer Password: It’s Become a Nightmare». The Wall Street Journal. [Consulta: 15 juny 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Dag Spicer, "Fernando Corbató: Time-Sharing Pioneer, Part 1", IEEE Annals of the History of Computing, vol.37, no. 4, pp. 5-9, Oct.-Dec. 2015, doi:10.1109/MAHC.2015.81
  • Dag Spicer, "Fernando Corbató: Time-Sharing Pioneer, Part 2", IEEE Annals of the History of Computing, vol.38, no. 1, pp. 75-79, Jan.-Mar. 2016, doi:10.1109/MAHC.2016.7

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Fernando J. Corbató