IPTV

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

La televisió mitjançant IP o IPTV descriu un sistema de distribució de televisió digital als usuaris utilitzant el protocol IP sobre una connexió de banda ampla. Es tracta de contingut televisiu que en lloc de ser transmès via els tradicionals formats i cables, es fa arribar a l'espectador a través de les tecnologies més avançades utilitzades en xarxes d'ordinadors.

Durant els pròxims anys, s'espera un creixement de l'IPTV a un ritme vertiginós tenint en compte que la banda ampla arriba en l'actualitat a més de 100 milions de llars a tot el món. Les empreses de telecomunicacions més importants (AT&T, etc.) veuen IPTV com una nova oportunitat de negoci dins dels mercats existents i com una mesura defensiva contra la invasió de les empreses de cable convencionals.

Taula de continguts

[edita] Què és?

La televisió mitjançant el protocol IP (IPTV) és un sistema de distribució de contiguts audiovisuals per la difusió de TV, Vídeo sota Demanda (Video on Demand) i altres serveis multimedia a través d'una xarxa IP segura i de banda ampla gestionada per un operador. IPTV sovint es subministra conjuntament amb els serveis mencionats de Video sota Demanda, i pot incloure també funcionalitats d'accés a Internet i serveis de veu (VoIP). Aquest conjunt de serveis és el que es coneix com a Triple Play i que normalment subministra el mateix operador fent ús de la mateixa infraestructura. En afegir-se serveis mòbils (wireless) s'anomena Quadruple Play.[1]

IPTV, doncs, no solament permet veure continguts de vídeo sobre Internet. La tecnologia IPTV ofereix grans oportunitats a les empreses de telecomunicacions per competir amb les proveïdores de serveis mitjançant cable. Per les proveïdores de serveis tradicionals, Triple Play s'implementa mitjançant una combinació de tecnologies de fibra òptica i DSL (Digital Subscriber Loop) fins als terminals. Els operadors de cable utilitzen una arquitectura similar basada en l'Híbrid Fibra Coure però utilitzant el cable coaxial en comptes del cable de parells trenats pels enllaços dins de l'última milla.[2]

El servei d'IPTV generalment l'ofereix un proveïdor de banda ampla utilitzant una infraestructura tancada de xarxa. Aquest servei competeix amb l'entrega de contingut públic de TV a Internet, conegut com TV sobre Internet o Internet TV.

[edita] Context actual

[edita] Europa

L'oferta de serveis d'IPTV està creixent ràpidament, essent Europa la regió que està liderant aquest creixement. Inicialment els serveis d'IPTV a Europa havien estat liderats per noves empreses, encara que els operadors establerts al mercat han reaccionat de manera ràpida. D'entre els desplegaments més importants convé destacar el servei Imagenio de Telefònica, establert el 2004 a Espanya i que compta amb més de 300.000 usuaris en l'actualitat.

A Espanya, a finals de 2005 Jazztel va començar també a oferir aquest tipus de serveis amb el nom de Jazztelia TV. Altres ofertes audiovisuals en aquest sentit són la d'Orange (Orange TV) i Superbanda. Així mateix s'espera que Ya.com (Deutsche Telekom) s'uneixi al grup d'operadors que ofereixen aquest servei.

D'altres desplegaments importants a Europa són els de France Télécom amb el seu servei MaLigne TV creat el 2003 i amb quasi 400.000 usuaris en l'actualitat, FastWeb a Itàlia amb 350.000 usuaris, Deutsche Telekom , Telecom Italia, etc.

En línies generals, de moment totes aquestes ofertes es presenten amb paquets Doble o Triple Play.[3]

[edita] Estats Units

Als Estats Units les companyies Verizon i BellSouth estan començant a oferir els seus serveis en aquest camp i a desenvolupar les seves infraestructures. En múltiples ocasions, les operadores telefòniques ofereixen IPTV juntament amb serveis de telefonia i connexió de banda ampla a Internet (Triple Play).

Pel que fa a companyies dedicades al desenvolupament de la tecnologia, Microsoft ha estat la que ha mostrat una intenció més clara d'actualitzar les seves propostes per tal d'oferir Televisió sobre IP (IPTV). Es basa en la tecnologia Windows Media Series, que permet descarregar des d'Internet continguts de vídeo com pel·lícules o capítols de sèries televisives.

[edita] Factors diferenciadors

A diferència de la televisió per satèl·lit, televisió per cable o la televisió digital terrestre (TDT), el proveïdor no emet els seus continguts essent aquests seleccionats per l'usuari de forma local una vegada es connecta, sinó que els continguts arriben solament en el moment que el client els sol·licita de manera explícita.[4]

La clau, doncs, està en la personalització del contingut per a cada client, de manera que l'usuari pot seleccionar els continguts que desitja veure o descarregar per a emmagatzemar-los al receptor (set-top box) i d'aquesta manera poder visualitzar-los tantes vegades com desitgi. Es tracta en definitiva d'un servei que fa possible una televisió o un cinema "a la carta", en el que cada usuari selecciona el que vol veure en cada moment.[3]

[edita] Millores de l'experiència d'usuari

  • Guia de programació interactiva
  • Funcionalitat imatge a imatge
  • Possibilitat de veure estadístiques durant events esportius
  • Canvi de l'angle de la càmara
  • Accés a fotos/música des del PC a la TV
  • Ús del telèfon mòbil per programar grabacions

[edita] Avantatges

  • Possibilitat d'integrar la TV amb altres serveis basats en IP (exemple: Internet de Banda Ampla i VoIP)
  • Més contingut i funcionalitat
  • Només s'envia el contingut que l'usuari selecciona
  • Allibera l'ample de banda
  • Més possibilitats a l'hora d'escollir la programació

[edita] Inconvenients

  • La privacitat del consumidor pot quedar compromesa
  • Possibilita els atacs a xarxes privades
  • Sensible a la pèrdua de paquets
  • Hi ha retards considerables si la connexió no és suficientment ràpida
  • El temps de canvi de canal (zap time) augmenta degut a l'enrutament de paquets
  • Té problemes per fer streaming a través de connexions wireless

[edita] Arquitectura

La limitació tècnica que suposa l'emissió sobre el cable de parells trenats de les línies telefòniques, imposa que l'IPTV utilitzi una arquitectura client-servidor sobre una xarxa IP local o extesa, a diferència de la televisió per cable on la transmissió és broadcast.

La televisió per cable té la capacitat de fer arribar al client de forma simultània tots els canals que s'emeten, i l'usuari en sintonitza un, ignorant la resta. A l'IPTV en canvi, només es transmet el canal desitjat. Quan l'usuari vol canviar de canal o seleccionar un programa, s'envia la sol·licitud al centre de dades de la companyia telefònica, i un nou flux de dades és enviat des del servidor mitjançant una connexió de banda ampla.

Amb el fi d'establir una arquitectura de referència pel desenvolupament de xarxes per a serveis d'IPTV, la ITU-T[5] defineix els següents rols: proveïdor de continguts, proveïdor de serveis, operador de xarxa i consumidor (vegeu Blocs funcionals).

[edita] Funcionament general

[edita] Transmissió

Amb IPTV, quan es connecta la televisió, l'usuari s'autentifica com a persona autoritzada per utilitzar el proveïdor de televisió contractat, i automàticament, s'assigna una direcció IP temporal, per on es reben els senyals. Per poder-los rebre, els senyals analògics d'àudio i vídeo que es volen difondre són passats a digital, ja que en el domini digital, les manipulacions són més senzilles. Seguidament, existeix un procés de compressió per aconseguir d'aquesta manera taxes de transmissió més baixes.

Una vegada la informació és comprimida, s'envia en paquets a través de la xarxa. En l'emissió dels senyals, el vídeo, les dades i la veu convergeixen en un únic centre de dades abans de ser enviades a un multiplexor (DSLAM) de la centraleta local. En aquest punt, els paquets s'enruten cap a les direccions IP que els han sol·licitat.

Durant el procés, entre d'altres coses, s'han de tractar els paquets que es perden i s'han de reordenar els paquets que arriben a la seva destinació. En definitiva, s'han d'utilitzar protocols que solventin els problemes clàssics que origina la conmutació de paquets, tal com passa en moltes altres aplicacions. La qualitat de l'àudio i del vídeo dependrà de la fiabilitat dels protocols utilitzats.

Una particularitat en IPTV és la utilització del buffering: durant la transmissió d'informació, es guarden paquets tant en el receptor com a l'emissor. Els paquets guardats a l'emissor són per tenir-los ràpidament disponibles en cas de necessitar una retransmissió. En recepció, la utilitat és que es disposi de paquets durant els temps de retransmissió: si no es fes servir aquesta tècnica, l'usuari podria percebre interrupcions en la recepció del senyal. L'inconvenient és que provoca retards.

[edita] Formats

Els formats utilitzats per IPTV actualment són:

  1. H.261: Es va utilitzar per a videoconferència i videotelefonia i serveix com a base per a altres.
  2. MPEG-1: Aconsegueix qualitat similar a VHS i a més és compatible amb tots els ordinadors i quasi tots els DVD.
  3. MPEG-2: És l'utilitzat en els DVD i permet imatge a pantalla completa amb bona qualitat.
  4. H.263: Permet baixes velocitats amb qualitat acceptable. Utilitzat en especial per videoconferència i videotelefonia.
  5. MPEG-4 part 2: Qualitat millorada respecte a MPEG-2.
  6. MPEG-4 part 10: També anomenat H.264. És el més utilitzat per una gran quantitat d'aplicacions.
  7. WMV: S'utilitza tant per vídeo de poca qualitat a través d'Internet com per connexions lentes o vídeo d'alta definició (HDTV). És el format de compressió de vídeo propietari de Microsoft.

[edita] Visualització

Pel que fa a la visualització, existeixen dos possibles modes:

  • Downloading: Es guarda tota la informació del contingut audiovisual que es vol veure en un disc dur. Només es pot començar la visualització una vegada s'ha descarregat tot el contingut. L'avantatge d'aquest mètode és que es té la possibilitat de tornar a visualitzar aquest contingut en el futur: sempre està disponible. L'inconvenient és que s'ha d'esperar que es finalitzi la descàrrega i també que pot ser que no es disposi de suficient espai en el disc dur.
  • Streaming: És el mode que s'utilitza si es vol una visualització en directe. És aquí on més s'utilitza el buffering. Òbviament, en aquest cas, no cal esperar la descàrrega completa per iniciar la visualització.

[edita] Encriptament

Una altra característica destacable en el funcionament de l'IPTV és que hi ha molts canals restringits pels quals s'ha de pagar (Pay per View (PPV)). Aquest fet és una de les causes que obliga a xifrar la informació que es transmet mitjançant mètodes d'encriptament.

[edita] Blocs funcionals

L'operador de xarxa
Proporciona la connexió d'alta velocitat necessària (xarxa de transport) per transmetre els senyals de vídeo digital. En aquest punt, el tipus de tecnologia utilitzat pot jugar un paper important en la capacitat i/o la qualitat dels serveis oferts. Els sistemes més comuns d'accés que hi ha disponibles són la línia elèctrica, el cable, les línies de subscripció digital (DSL) i els sistemes inhalàmbrics de xarxes d'àrea local (3G, WLAN, MMS i LMDS).
El proveïdor de servei
És l'entitat que organitza i aprovisiona el servei d'IPTV a l'usuari final, inclou el servei d'internet i veu. Identifica i controla les connexions entre els receptors i els proveïdors de material multimèdia. Tot i que és possible pels usuaris contactar directament amb els generadors de contingut multimèdia fent ús de les adreces IP o els enllaços web, els proveïdors simplifiquen aquesta feina a través de les seves guies.
A més a més, poden encarregar-se de recopilar el contingut multimèdia i transmetre'l directament als seus subscriptors (establint una relació de negoci amb els generadors).
Els diferents elements que intervenen en la transmissió són:
  • Streaming server: Codifica fluxos de vídeo d'emissions en viu i fluxos que ja estaven precodificats i guardats al servidor de vídeo. Transmet els fluxos al router i aquest els transmet a la centraleta local.
  • Video server: S'encarrega de guardar les transmissions digitals codificades.
  • DSLAM: està situat a la centraleta local de l'usuari i ha de suportar transmissió multicast, en cas contrari el router de la central local ha de replicar el canal per cada abonat.
  • CPE (Customer Premise Equipment) és un terme que fa referència al mòdem xDSL que rep el flux del DSLAM i el transmet directament al PC o al descodificador.
Els proveïdors de contingut 
Creen els diferents tipus de continguts de televisió que es distribueixen per la majoria de canals existents: cinemes, xarxes de televisió, canals especialitzats, canals de pagament, de pagament per visió, etc.
Receptor o adaptador 
Converteix el senyal digital a un senyal que pugui ser controlat i visualitzat per l'usuari final. En aquest punt del sistema és on es fa més important l'estandardització ja que s'han d'especificar les interfícies i és on s'ha d'especificar els mínims necessaris per l'interoperatibilitat del sistema. Entre els tipus d'aparells receptors s'inclouen:
  • Els ordinadors personals (fixes o portàtils). Tenen una gran capacitat de processament d'àudio i vídeo, i permeten visualitzar els programes de televisió per Internet sense necessitat d'adaptadors i ja disposen de navegadors de material multimèdia.
  • Les caixes d'adaptació per televisors (set-top-boxes). Converteixen el senyal digital a les connexions estàndard RF de televisió, i permeten als aparells tradicionals visualitzar els canals de televisió IP.
  • Les televisions IP. Són aparells específicament dissenyats per visualitzar canals a través d'Internet sense la necessitat d'adaptadors ni routers i poden ser connectats directament a xarxes de cable i sense fil.
  • Els telèfons multimèdia. Poden ser utilitzats si el sistema mòbil proporciona l'ample de banda suficient.

[edita] IPTV i Internet TV

IPTV respon a les sigles Internet Protocol Television. Aquesta definició fa referència únicament al mecanisme de transmissió del servei de la televisió IP, el protocol utilitzat per a la transmissió de paquets a Internet (protocol IP).

No obstant això, quan es mencionen els termes IPTV i Internet TV, no es fa referència al sistema de transmissió sinó al model d'explotació i negoci d'aquests.

Des d'aquest punt de vista, el terme IPTV respon a un entorn tancat en el qual el proveïdor de serveis controla tant la xarxa de transmissió com els continguts o l'accés a aquests (semblant al que succeeix en l'entorn de la TV per cable o per satèl·lit). En canvi, el terme Internet TV representa un entorn menys controlat, en el qual tant els continguts com el seu accés tenen un caràcter més obert.

Així doncs, en els entorns IPTV, el servei és controlat per l'operador de xarxa, utilitzada per fer arribar el senyal fins l'usuari final. Això permet que el proveïdor de serveis pugui controlar la qualitat del senyal, l'oferta de continguts o l'accés a aquests. El fet de tenir el control sobre la qualitat del senyal és un dels elements més importants que diferencien els entorns IPTV dels d'Internet TV, ja que el primer utilitza una infraestructura de xarxa tancada. Això li suposa una forta inversió tant de capital com de temps però, d'altra banda, li permet una interacció directa i bidireccional entre usuari i operador així com també desenvolupar models de negoci associats com el de subscripció o PPV (Pay Per View).

En l'entorn de la Internet TV, la gran diferència recau en que el contingut és emès des del proveïdor de serveis fins a l'usuari final a través d’Internet. Aquest fet té com a conseqüència que el proveïdor de serveis no té cap control sobre la xarxa de transport. Aquesta diferència limita la llibertat pel que fa al desenvolupament de models de negoci i és per això que l'enfocament dels entorns d'Internet TV és totalment diferent. En aquests, qualsevol pot generar un contingut i posar-lo a disposició dels usuaris sota el model que desitgi. Per tant, la comunicació és directa entre l'usuari i el proveïdor de continguts.

[edita] Serveis

Tradicionalment les xarxes de televisió han estat directament relacionades amb la distribució (la xarxa determinava les fonts a les quals podia accedir l'usuari: pel·lícules, programes generalistes, d'esports, serveis de notícies i altres fonts d'informació com el teletext). A això s'afegia el desavantatge de tenir un nombre de canals limitat (superat per la televisió per cable o per satèl·lit que són capaços d'oferir una mica més d'un centenar de canals). Els sistemes de televisió IP, en canvi, permeten tractar i oferir continguts de proveïdors de tot el món a espectadors de tot el món. Això permet als proveïdors oferir una gran diversitat de serveis que no estan disponibles pels sistemes estàndard de televisió. Les novetats que ofereix la televisió IP són les següents;

  • Els receptors d'IPTV es poden utilitzar a qualsevol lloc del món si es disposa de connexió de banda ampla: no importa a quin país s'hagi contractat el servei.
  • Els canals visualitzables no són exclusivament els ofertats pel proveïdor contractat: el nostre proveïdor pot demanar autorització a un altre proveïdor perquè puguem veure l'emissió desitjada.
  • Possibilitat per l'usuari de fer-se la seva pròpia programació: això és útil ja que ningú no s'ha de preocupar de "gravar" un determinat programa. Les emissions ja realitzades es poden visualitzar en qualsevol altre moment.
  • Tota mena de controls, que inclouen reproduir, parar, avançar, rebobinar, pausa, canvis d'idioma…
  • Publicitat personalitzada: en un programa, es poden crear enllaços sobre els objectes que hi apareixen de manera que si l'espectador selecciona l'objecte, s'accedeix a una altra pàgina amb tota la informació comercial sobre el producte. A més, hi ha l'opció d'enviar publicitat només a determinats usuaris, segons la direcció i el perfil associat a una determinada direcció. Això fa augmentar l'efectivitat de les campanyes publicitàries.
  • Conferències videotelefòniques: es pot instal·lar una càmera en el televisor i comunicar-se amb una altra persona.
  • Canals de televisió personals: gràcies a aquests canals, es podran compartir continguts personals amb la gent que es desitgi. Aquests continguts poden ser per exemple fotos, vídeos o música.
  • correu electrònic: es podrà consultar i enviar missatges a altres persones des del televisor, sense necessitat d'utilitzar l'ordinador.
  • Jocs: gràcies a que el senyal de televisió es transmet sobre IP, és possible crear aplicacions de jocs utilitzables des del televisor.
  • Vídeo sota comanda (VoD, Video on Demand): aquest servei permet a l'usuari escollir entre un catàleg de continguts i reproduir qualsevol d'ells en qualsevol moment. La reproducció és enviada des dels servidors del proveïdor a l'usuari de forma individual, de manera que aquest pot pausar, rebobinar o avançar la reproducció a la seva voluntat.
  • Timeshifting: consisteix en la possibilitat de gravar el contingut desitjat per ser vist en el moment més convenient. El verdader impacte ve de la conjunció de tres factors: la disponibilitat de guies electròniques de programació (EPG), la utilització de discs durs com a suport de gravació i la utilització d'un programari que proporciona a l'usuari un mètode senzill de realitzar les programacions i accedir a les gravacions. El precursor d'aquest tipus de servei és el TiVo.
  • Placeshifting: concepte semblant al timeshifting però substituint la disponibilitat temporal per la geogràfica, és a dir, la possibilitat d'accedir a la programació des de qualsevol lloc. Un exemple seria la possibilitat d'accedir des de qualsevol lloc de casa a les gravacions de televisió que tenim emmagatzemades en algun dispositiu del menjador. És un servei que ja comença a estar disponible en les ofertes d'alguns operadors (com el servei "multi-room dvr" de FiOS TV).

La implementació d'IPTV permet a les empreses, el servei de conèixer els gustos i hàbits dels seus clients, generant la possibilitat de nous ingressos. A més a més, la qualitat dels serveis oferts ja no depèn només de paràmetres objectius com la qualitat de servei sinó també de subjectius com la qualitat d'experiència.

[edita] Proveïdors

A Espanya existeixen diferents proveïdors que ofereixen ofertes d'IPTV i trucades, IPTV i connexió a internet o IPTV, trucades i connexió a internet en una sola quota mensual.

[edita] Referències

  1. ↑ Diccionario informático ALEGSA. "Definición de IPTV"
  2. ↑ Network Dictionary. "IPTV: Internet Protocol Television Architecture and Technologies"
  3. ↑ 3,0 3,1 Boletín de la Sociedad de la Información (Telefónica, 2007). "Qué es IPTV?"
  4. ↑ Artículo ACTA, José Manuel Huidobro. "IPTV. La televisión a través de Internet"
  5. ↑ ITU-T Telecommunication standardization sector. "IPTV Focus Group."

[edita] Enllaços externs

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/IPTV»