Commutació de paquets

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La commutació de paquets és un procediment de transmissió de dades entre dos nodes d'una xarxa d'ordinadors, mitjançant el qual, quan un node vol enviar informació a un altre el divideix en paquets, els quals contenen l'adreça del node destí. A cada node intermedi pel qual passa el paquet es deté el temps necessari per processar-lo.

Un paquet és un grup d'informació que consta de dues parts: les dades pròpiament dites i la informació de control, que especifica la ruta a seguir al llarg de la xarxa fins a la destinació del paquet. Hi ha un límit superior per la mida dels paquets, si s'excedeix cal dividir el paquet en altres de més petits.

Avantatges[modifica | modifica el codi]

  • Els paquets formen una cua i es transmeten el més ràpid possible.
  • Permeten la conversió en la velocitat de les dades.
  • La xarxa pot seguir acceptant dades encara que la transmissió es farà lenta.
  • Hi ha la possibilitat de manejar prioritats (si un grup d'informació és més important que els altres, serà transmès abans que aquests altres).
  • Evita la monopolització d'una connexió entre diferents hosts, evitant que una connexió amb una transmissió de paquets llarga no deixi que altres connexions puguin transmetre paquets i s'hagin d'esperar un temps excesiu.

Tècniques[modifica | modifica el codi]

Per a la utilització de la commutació de paquets s'han definit dos tipus de tècniques: els datagrames i els circuits virtuals.

Datagrames[modifica | modifica el codi]

  • Internet és una xarxa de datagrames.
  • A Internet hi ha 2 tendències: orientat a connexió i no orientat a connexió.
  • En el cas orientat a connexió, el protocol utilitzat per a transport és TCP.
  • En el cas no orientat a connexió, el protocol utilitzat per a transport és UDP.
  • TCP garanteix que totes les dades arribin correctament i en ordre.
  • UDP no té cap garantia.
  • No tots els paquets segueixen una mateixa ruta.
  • Un paquet es pot destruir en el camí, la recuperació és responsabilitat de l'estació d'origen (això dóna a entendre que la resta de paquets estan intactes).

Circuits Virtuals[modifica | modifica el codi]

  • Són els més usats.
  • El seu funcionament és similar al de la Xarxa de commutació de circuits (la diferència és que en els circuits virtuals la ruta no és dedicada, sinó que un únic enllaç entre dos nodes es pot compartir dinàmicament en el temps per diversos paquets).
  • Abans de la transmissió s'estableix la ruta prèvia per mitjà de paquets de petició de trucada (demana una connexió lògica a la destinació) i de trucada acceptada (en cas que l'estació destí estigui apta per a la transmissió envia aquest tipus de paquet); establerta la transmissió, es dóna l'intercanvi de dades, i un cop acabat, es presenta el paquet de petició d'alliberament (avís de que la xarxa està disponible, és a dir que la transmissió ha arribat al final).
  • Cada paquet té un identificador de circuit virtual en lloc de l'adreça de la destinació.
  • Els paquets es rebran en el mateix ordre en què van ser enviats.

Si no existís una tècnica de commutació en la comunicació entre dos nodes, s'ha d'enllaçar en forma de malla. Un avantatge addicional de la commutació de paquets (a més de la seguretat de transmissió de dades) és que al partir el missatge en paquets, aquest s'està ensamblant d'una manera més ràpida en el node destinació, ja que s'estan utilitzant diversos camins per transmetre el missatge, produint-se un fenomen conegut com a transmissió en paral·lel.

A més, si un missatge tingués un error en un bit d'informació, i estiguéssim usant la commutació de missatges, hauríem de retransmetre tot el missatge, mentre que amb la commutació de paquets només cal retransmetre el paquet amb el bit afectat, la qual cosa és molt menys problemàtic. L'únic negatiu, potser, en l'esquema de la commutació de paquets és que el seu encapçalat és més gran.

La commutació de paquets es tracta del procediment mitjançant el qual, quan un node vol enviar informació a un altre, divideix aquesta informació en paquets, els quals contenen la direcció del node de destí. En cada node intermedi, per el qual passa el paquet, aquest s'espera le temps necessari per poder ser processat per el commutador.

Funcions[modifica | modifica el codi]

Cada node intermedi realitza les següents funcions:

  • Emmagatzematge i retransmissió ( store and forward ): fa referència al procés d'establir un camí lògic de manera indirecta fent "saltar" la informació d'origen a la destinació a través dels nodes intermedis.
  • Control de ruta ( routing ): fa referència a la selecció d'un node del camí pel qual han de retransmetre els paquets per fer-los arribar al seu destí.

Els paquets en fi, prenen diverses vies, però ningú pot garantir que tots els paquets vagin a arribar en algun moment determinat. En síntesi, una xarxa de commutació de paquets consisteix en una "malla" d'interconnexions facilitades pels serveis de telecomunicacions, a través de la qual els paquets viatgen des de la font fins a la destinació.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]