Donald Davies
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 juny 1924 Treorchy (Gal·les) |
| Mort | 28 maig 2000 (75 anys) Princess Alice Hospice, Esher |
| Dades personals | |
| Formació | Imperial College London (1939–1943) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciències de la computació |
| Ocupació | físic, informàtic, matemàtic |
| Ocupador | Laboratori Nacional de Física del Regne Unit (1947–1984) Departament Britànic de Recerca Científica i Industrial (1944–1947) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Diane Lucy Erita Burton |
| Pares | John Watts Davies i Hilda Stebbens |
Premis | |
Donald Davies (Treorchy, 7 de juny de 1924 - Princess Alice Hospice, Esher, 28 de maig de 2000) va ser un enginyer informàtic gal·lès.
Vida i obra[modifica]
El seu pare, oficinista d'una mina de carbó, va morir quan ell i la seva germana bessona no havien complert els dos anys. La mare, amb els dos fills es va traslladar a Portsmouth a viure amb la seva família. Davies va acabar els estudis secundaris brillantment en aquesta vila i el 1939 va ingressar a l'Imperial College London, en el qual es va graduar el 1943.[1] En graduar-se va ser assignat al grup de treball, dirigit per Rudolf Peierls, que treballava en el desenvolupament de la bomba atòmica britànica, essent destinat a la planta d'Imperial Chemical Industries (ICI) a Billingham.[2]
El 1947 es va incorporar al Laboratori Nacional de Física, per treballar en el projecte de dissenyar un ordinador electrònic capaç d'emmagatzemar programes, l'ACE, projecte dirigit per Alan Turing. Va jugar un important paper en convertir l'arquitectura revolucionaria de Turing en una màquina operativa.[3] A començaments dels 1960's, quan es va iniciar la época de compartir recursos informàtics entre diferents usuaris simultàniament, va començar a estudiar el problema i va arribar a la solució de la commutació de paquets, de forma independent de Paul Baran a RAND Co. (Estats Units).[4] Aquest procediment es va convertir un un estàndard de la comunicació entre ordinadors, que va permetre el naixement d'internet.
Les recerques de Davies va ser en diferents camps de la ciència de la computació com el reconeixement de veu, el processament d'imatges, l'encriptació o la seguretat.[5] El 1984 es va retirar, deixant el Laboratori Nacional de Física, però mantenint una gran activitat com consultor de seguretat per a diferents firmes comercials.[6]
Davies no va publicar gaire, ja que les seves recerques eren fetes per a clients particulars que volien mantenir la confidencialitat. Tot i així va publicar uns quants articles científics i quatre llibres: un sobre tècniques digitals (1963), dos sobre xarxes de comunicació (1973 i 1979) i un altre sobre seguretat informàtica (1984).[7]
Referències[modifica]
- ↑ Hafner i Lyon, 1996, p. 65.
- ↑ Needham, 2002, p. 90.
- ↑ Henderson, 2020, p. 56.
- ↑ Needham, 2002, p. 91-93.
- ↑ Henderson, 2020, p. 57.
- ↑ Needham, 2002, p. 91-94.
- ↑ Needham, 2002, p. 96.
Bibliografia[modifica]
- Hafner, Katie; Lyon, Mathew. Where Wizards Stay Up Late: The Origins Of The Internet (en anglès). Touchstone, 1996. ISBN 0-684-87216-1.
- Henderson, Harry. «Davies, Donald Watts». A: Harry Henderson (ed.). A to Z of Computer Scientists (en anglès). Facts on File, 2020, p. 56-57. ISBN 978-1-4381-8327-5.
- Needham, Roger M. «Donald Watts Davies, C.B.E. 7 June 1924 – 28 May 2000» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 48, 2002, pàg. 87-96. DOI: 10.1098/rsbm.2002.0006. ISSN: 0080-4606.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Donald Davies |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Donald Davies» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- McCarthy, James. «The internet is 25 years old and might never have happened without a man from Treorchy» (en anglès). Wales Online, 2016. [Consulta: 27 maig 2023].
- «Davies, Donald Watts» (en castellà). Tugurium. Glosario de Terminología Informática, 2013. [Consulta: 27 maig 2023].
- «The accelerator of the modern age» (en anglès). BBC News, 2008. [Consulta: 27 maig 2023].