OSI

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Model OSI
7 Capa d'aplicació
6 Capa de presentació
5 Capa de sessió
4 Capa de transport
3 Capa de xarxa
2 Capa d'enllaç de dades
Subcapa LLC
·Subcapa MAC
1 Capa física


OSI és el model de referència d'Interconnexió de Sistemes Oberts (OSI) llançat el 1984 i va ser el model de xarxa descriptiu creat per la ISO (Organització internacional per a l'estandarització). Va proporcionar als fabricants un conjunt d'estàndards que van assegurar una major compatibilitat i interoperabilitat entre els diferents tipus de tecnologia de xarxa produïts per les empreses a nivell mundial.

El model de referència OSI s'ha convertit en el model principal per a les comunicacions per xarxa. Encara que existeixen altres models, la majoria dels fabricants de xarxes relacionen els seus productes amb el model de referència de OSI.

Nivells OSI[modifica | modifica el codi]

Nivell 7: Aplicació[modifica | modifica el codi]

(anglès: application layer)

Descripció: Ofereix funcions de comunicació al Programari. Exemples: Transmissió de dades, Correu electrònic, Login remot.

Maquinari: Gateway

Protocols més comuns: FTP, TelNet, SMTP, HTTP, LDAP

Per a més informació veieu: Capa d'aplicació

Nivell 6: Presentació[modifica | modifica el codi]

(anglès: presentation layer)

Descripció: Converteix les dades d'un sistema en concret (per exemple ASCII) en un altre independent. De manera que diferents sistemes puguin canviar dades correctament. Tasques de compressió de dades i de encriptació pertanyen en aquest nivell.

Per a més informació veieu: Capa de presentació

Nivell 5: Sessió[modifica | modifica el codi]

(anglès: session layer)

Descripció: S'encarrega de la comunicació entre dos sistemes. Per evitar que s'interrompi la sessió, aquest nivell posa a disposició diferents serveis per a sincronitzar l'intercanvi de dades. Entre d'altres s'utilitzen punts fixes (Check Points) per què la connexió de transport pugui ser altre cop reestablerta sense haber de enviar altre cop les dades des del principi.

Protocols més comuns: RPC (Remote Procedure Call)

Per a més informació veieu: capa de sessió

Nivell 4: Transport[modifica | modifica el codi]

(anglès: trasport layer)

Descripció: Segmentació de paquets de dades i evita la congestió d'aquestes. (anglès: congestion avoidance)

Protocols més comuns: TCP, UDP, SCTP

Per a més informació veieu: capa de transport

Nivell 3: Xarxa[modifica | modifica el codi]

(anglès: network layer)

Descripció: S'encarrega de activar connexions i de reenviar paquets de dades. Una de les tasques més importants és la de crear i actualitzar la taula de Ruta. Adreces de xarxa pertanyen a aquest nivell.

Maquinari: Router, Layer-3-switch

Protocols més comuns: IP, IPSec, ICMP

Per a més informació veieu: capa de xarxa

Nivell 2: Enllaç de dades[modifica | modifica el codi]

(anglès: data link layer)

Descripció: La tasca d'aquest nivell és de garantir la transmissió segura i sense errors. Per aquest motiu el flux de bits són dividits en blocs, on aquests són enumerats i s'afegeix un Control de redundància cíclica (CRC) Els blocs que s'hagin perdut o siguin erronis es poden tornar a demanar. Aquests blocs també s'anomenen trames de xarxa.

Maquinari: Bridge, Switch

Protocols més comuns: IEEE 802.11 (WLAN), IEEE 802.4 (Token Bus), ARP

Per a més informació veieu: capa d'enllaç de dades

Nivell 1: Física[modifica | modifica el codi]

(anglès: physical layer)

Descripció: Funcions mecàniques i elèctriques per a la connexió i desconnexió, enviament i recepció de bits (valors 1 o 0). Aquestes poden ser signals elèctrics, ones electromagnètiques (WLAN), etc.

Maquinari: Modem, Hub, Repeater

Per a més informació veieu: capa física

Tipus de serveis definits en OSI[modifica | modifica el codi]

Serveis orientats a la connexió[modifica | modifica el codi]

Són serveis que requereixen l'establiment inicial d'una connexió i la ruptura o alliberament final de la mateixa. Entre la connexió i l'alliberament es produïx l'intercanvi de dades d'usuari, els blocs de dades es reben en la destinació seguint el mateix ordre que es van emetre en l'origen.

Tots els paquets segueixen la mateixa ruta, l'aconseguida en l'establiment de la connexió, per tant, els paquets de dades no necessiten especificar l'adreça de destinació

Serveis sense connexió[modifica | modifica el codi]

Proporcionen capacitats de comunicació sense necessitat de realitzar una connexió amb el destinatari, l'emissor envia paquets de dades al receptor confiant que la xarxa tindrà suficient intel·ligència com per a conduir les dades per les rutes adequades, cada paquet ha de dur l'adreça de destinació.

hi ha diversos tipus de serveis sense connexió:

  • Servei de datagrames sense confirmació → L'emissor no necessita confirmació del receptor.
  • Servei de datagrama amb confirmació → El receptor envia confirmacions a l'emissor.
  • Servei de petició i resposta → és un servei propi de gestió interactiva basat que a cada petició li segueix una resposta.

Alguns exemples de stacks[modifica | modifica el codi]

Protocols petició/resposta[modifica | modifica el codi]

Capa HTTP
consultes
SUN
RPC
XML-RPC SOAP
RPC
Aplicació ... NFS/... ... ...
Presentació HTML XDR XML XML
Sessió HTTP RPC HTTP SOAP+HTTP
Transport TCP TCP/UDP TCP TCP
Xarxa IP IP IP IP
Enllaç ETH2/... ETH2/... ETH2/... ETH2/...
Física ETH1/... ETH1/... ETH1/... ETH1/...


Protocols xarxa TDM veu[modifica | modifica el codi]

Capa Senyalització
veu
Xarxes
intelligents
Aplicació ISUP INAP CS1
INAP CS2
Presentació TLV
(parcialment)
ASN.1
Sessió TCAP
Transport (asumida
pel SCCP)
Xarxa MTP3 SCCP+MTP3
Enllaç MTP2 MTP2
Física MTP1 MTP1

Protocols VoIP[modifica | modifica el codi]

Capa veu video Senyalització
Aplicació ... ...
Presentació G.711
G.729
G.723.1
H.263
H.261
SDP
Sessió RTP RTP SIP
Transport UDP UDP TCP/UDP
Xarxa IP IP IP
Enllaç ETH2/... ETH2/... ETH2/...
Física ETH1/... ETH1/... ETH1/...