Programari de sistema

En terminologia informàtica el programari de sistema , denominat també programari de base , consisteix en programes informàtics que serveixen per controlar i interactuar amb el sistema operatiu, proporcionant control sobre el maquinari i donant suport a altres programes, en contraposició de l'anomenat programari d'aplicació. Com a exemples cal esmentar a les biblioteques com ara OpenGL per a l'acceleració gràfica, PNG per al sistema gràfic o dimonis que controlen la temperatura, la velocitat del disc dur, com hdparm, o la freqüència del processador com cpudyn ....

El programari de sistema per antonomàsia és Microsoft Windows, que entre totes les seves versions acumula prop d'un 90% de la quota de mercat. Menció especial mereix el projecte GNU, les eines de programació permetre combinar-se amb el nucli informàtic basat en Unix anomenat Linux, formant entre tots dos les conegudes com distribucions GNU/Linux. A diferència de la plataforma de Microsoft o altres exemples com Mac OS, és programari lliure.

Aquests programes realitzen diverses tasques, com la transferència de dades entre la memòria RAM i els dispositius d'emmagatzematge (disc dur, unitats de discs òptics, etc) entre d'altres.

Tipus de programari de sistema

• Carregadors de programes
• Sistemes operatius (i els seus components, molts dels quals poden considerar com a programari de sistema)
• Controladors de dispositius
• Eines de programació: compilador s, assemblador s, enllaçador s, etc.
• Programes utilitaris
• Entorn d'escriptori/Interfície gràfica d'usuari (que poden incloure Gestors de finestres)
• Línia d'ordres
• BIOS
• Hipervisor s
• Bootloaders (gestor de càrrega)

Si el programari de sistema s'emmagatzema en una memòria no volàtil tal com circuits integrats, usualment l'hi denomina firmware.

Vegeu també

• Sistema operatiu
• Interfície de programació d'aplicacions o API.
• Biblioteca de programació

References

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Programari de sistema