Rabí Hiya
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 180  Babilònia |
| Mort | c. 230 (49/50 anys) |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Ocupació | rabí |
| Alumnes | Abba Arika |
| Família | |
| Pare | Abba bar Acha bar Sallah of Kafri (en)  |
El rabí Hiya era originari de Babilònia, de la ciutat de Kapri, i descendia de la família de Ximmi, un germà del Rei David.[1]
Biografia[modifica]
Hiya va emigrar de jove a Palestina, i va estudiar a la ieixivà del rabí Yehuda ha-Nassí (el príncep), a la ciutat de Seforis.[2] Amb el temps es va engrandir en el coneixement de la Torà, i com deixeble va arribar a ser company d'estudi del rabí Yehuda ha-Nassí. Gaudia de la seva estima general, i el rabí Yehuda ha-Nassí deia sobre ell: "grans són els fets del rabí Hiya". Al mateix temps que era un gran savi de la Torà, s'ocupava dels seus negocis.[3]
El rabí Hiya, és el autor de la Tosefta, un recopilació de lleis que no van ser incloses a la Mixnà del rabí Yehuda ha-Nassí. Hiya, va dedicar tota la seva vida a ensenyar la Torà als nens d'Israel, viatjava constantment a aquells poblats a on no hi havia professors, per tal d'ensenyar la llei.[4]
El Talmud ens relata de quina forma organitzava el rabí Hiya les seves activitats: sembrava lli, amb el qual formava xarxes. Amb aquestes xarxes de lli caçava gaseles, les degollava, distribuïa la seva carn als orfes, i del cuir, en feia pergamins, amb els que escrivia els cinc llibres de la Torà.[5]
A cada població on no hi havia professors, Hiya prenia a cinc nens, i els ensenyava un llibre de la Torà a cadascun. Al seu torn cada alumne ben preparat, prenia a càrrec seu a uns altres cinc nens de la seva mateixa població, i els ensenyava la Torà. Així la Torà va ser propagada per tota la Terra d'Israel.
El rabí Hiya va morir després de la defunció del rabí Yehuda ha-Nassí (el príncep), i va ser enterrat a Galilea. Degut a la seva santedat, tot el poble venia a pregar davant de la seva tomba.
Referències[modifica]
- ↑ Singer, Isidore; Broydé, Isaac. «ḤIYYA BAR ABBA». JewishEncyclopedia.com. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ Dubnow, Simon. Historia Universal del Pueblo Judío: Parte 3/10 (en castellà). Editorial Sigal, p. 126.
- ↑ Tropper, Amram. Rewriting Ancient Jewish History: The History of the Jews in Roman Times and the New Historical Method (en anglès). Routledge, 2016-04-20, p. 139. ISBN 978-1-317-24708-1.
- ↑ Wolski, Nathan. A Journey into the Zohar: An Introduction to the Book of Radiance (en anglès). SUNY Press, 2012-02-01, p. 182. ISBN 978-1-4384-3055-3.
- ↑ Abramson, G. Sites of Jewish Memory: Jews in and From Islamic Lands. Taylor & Francis, 2018, p. 285. ISBN 978-1-317-75160-1.
| |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||