Héder

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una héder (en hebreu: חדר habitació") és una escola tradicional que ensenya les bases del judaisme i de l'hebreu.

Història[modifica | modifica el codi]

Una héder al mont Meron, el 1912

Les héders estaven àmpliament esteses a Europa abans del segle XVIII. Les lliçons tenien lloc a casa del professor, que era contractat per la comunitat jueva o per un grup de pares. Normalment, només els nois anaven a classes, mentre les noies eren educades per les mares a casa seva. Nois de diferents edats podien rebre la classe en un únic grup. Els nois entraven a l'escola als 5 anys aproximadament. Després d'aprendre l'alfabet hebreu i com llegir en hebreu (l'idioma usual de la comunitat jueva nordeuropea des de l'Edat Mitjana era el jiddisch), començaven a estudiar la Torà, on començaven primer amb el Levític i el Talmud (Misnà, Guemarà i altres comentaris addicionals. Llegien en veu alta juntament i se l'aprenien de memòria com a mètode d'estudi. Als 13 o 14 anys, el final de l'educació d'un noi jueu se celebrava amb el Bar mitsvà. Els que volguessin continuar per fer-se rabins o escrivans havien de continuar els seus estudis a una ieixivà (escola talmúdica). Les ieixivot famoses a Europa es trobaven a Worms (Alemanya), Fürth i Praga, considerades les millors. Després que molts jueus haguessin marxat cap a Europa de l'est per escapar de les pogroms de l'era medieval relacionades amb les croades de l'època el nucli intel·lectual del Judaisme europeu va marxar amb ells i hi va restar durant segles.

Cap al final del segle XVIII, el sistema de les héders es va tornar com a centre de crítiques de membres de l'ortodòxia jueva així com de membres del corrent liberal de la haskalà.

Les crítiques ortodoxes es queixaven de què els professors no estiguessin suficientment qualificats. En aquella època, aquests professors estaven tan mal pagats que aquells que vivien en pobles petits sovint es guanyaven la vida com a carnissers, cantants o excavadors, ja que treballar de professor era sovint només una feina vocacional. Sovint, els professors avançaven els seus alumnes de nivell més ràpid del convenient, ja que els alumnes de nivells posteriors havien de pagar més diners per les lliçons.

Una héder a Amsterdam.

Les crítiques de la Haskalà, compromeses als ideals de la Il·lustració, criticaven el sistema en si, proclamant que creava una marginació lingüística i espacial i per tant prevenien els jueus de la seva integració i emancipació. Proposaven lliçons addicionals en els idiomes del país i una educació més vocacional i secular.

Aquestes idees van ser posades en pràctica des de finals del segle XVIII pels jueus alemanys, que van fundar les escoles reformades o Freischulen ("escoles lliures"). Això i la introducció d'una educació obligatòria van portar a la dissolució del sistema héder, almenys als països germanòfons, encara que va continuar existint a l'Europa de l'est fins a l'Holocaust.

Actualment[modifica | modifica el codi]

Als països occidentals, els joves atenen les lliçons de les héders fora de l'escola normal mentre que els jueus ortodoxos van només a la héder. A Israel, operen com a escoles a temps complet.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]