Yom Kippur
| Yom Kippur | |
| De la sèrie d'articles sobre Judaisme |
|
 |
|
 Pregant a la sinagoga durant el Yom Kippur (obra de Maurycy Gottlieb, 1878) |
|
| Vegeu també:
Història del judaisme |
|
|
Doctrina Jueva |
|
|
Llengües jueves |
|
Yom Kippur (יום כפור, dia d'expiació) és la celebració més important del calendari jueu (a part del sàbat). És l'últim dels yamim noraïm (ימים נוראים, dies terribles) i, com indica el seu nom, el propòsit de Yom Kippur és el penediment i l'expiació del pecat. Se celebra cada any en el desè dia del mes de tixrí (setè mes del calendari hebreu litúrgic), és a dir; entre finals de setembre i començaments d'octubre al calendari gregorià.[1]
Durant Yom Kippur s'observen les mateixes normes que en un sàbat. Addicionalment, no està permès de menjar ni beure absolutament res durant un període de 25 hores, ni tampoc rentar-se o banyar-se, aplicar-se locions o cosmètics, o mantenir relacions sexuals, entre altres activitats.
Una litúrgia molt més extensa que la regular s'aplica per Yom Kippur, la qual inclou diverses confessions i oracions addicionals.
Per raó del dejuni, Yom Kippur s'observa durant només un dia tant dins com fora d'Israel, a diferència de la major part de festes jueves, que fora d'Israel se celebren durant dos dies (històricament, es feia per assegurar-se que s'estava celebrant el dia correcte en cas d'error de càlcul).
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yom Kippur  |
- ↑ Armengol, Montse; Forcano, Manuel. «La vida quotidiana al call de Girona» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.32-33. ISSN: 1695-2014.
