Celebracions jueves

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Celebracions jueves
De la sèrie d'articles sobre
Judaisme
Star of David.svg
Vegeu també:

Història del judaisme
Abraham
Èxode
Regne d'Israel
Diàspora
Holocaust
Israel

Doctrina Jueva
Deu manaments
Messies
Xabbat
Yom Kippur
Sinagoga

Les Escriptures
Tanakh
Torà
Talmud
Mixnà

Llengües jueves
Hebreu
Arameu
Jiddisch
Judeoàrab
Judeocatalà
Judeocastellà
Judeogrec

Les celebracions jueves són els dies que els jueus consideren sagrats o commemoracions seculars d'esdeveniments importants de llur història. Segons el tipus de celebració, s'anomenen yom tov ("bon dia"), hag ("festival") o taanit ("dejú").

Origen de les festivitats[modifica | modifica el codi]

Totes les celebracions jueves tenen lloc segons el calendari hebreu. Així, totes les festes comencen amb la posta de sol del dia (gregorià) anterior; això ha passat de vegades al cristianisme, com per exemple la celebració del Nadal, que comença el 24 de desembre al vespre. D'altra banda, com que tots dos calendaris no coincideixen, aquestes festivitats tenen lloc cada any en un dia diferent.

Les festivitats jueves més importants s'enumeren a la Torà, en concret al Levític i al Deuteronomi. D'altres festes van ser establertes per rabins de finals del període antic de la història jueva. Les celebracions més modernes observades internacionalment pels jueus han sigut establertes per l'estat d'Israel després de la fundació el 1948, tot i que algunes, com el dejú del 10 de tevet, ja es feien des de segles abans sense reconeixement "oficial".

També hi ha festivitats associades al misticisme jueu. La més coneguda és Tu bi-Xevat, l'"Any Nou dels Arbres", que es remunta a l'època prehistòrica i prejueva de la màgia dels arbres i el calendari arbori, i podria ser, de fet, la festa més antiga dels jueus. A més, el fet que se celebri amb la lluna plena en lloc de la lluna nova indica que és una de les tres celebracions més antigues, juntament amb Sukkot i Péssah.

Dies tradicionals[modifica | modifica el codi]

Bar Mitsvà[modifica | modifica el codi]

Bar mitsvà: Quan un nen jueu arriba a l'edat de la maduresa (13 pels nens), es torna responsable de si mateix sota la llei jueva. En aquest punt, el nen es converteix en un Bar Mitsvà, (בר מצווה, "fill del manament"). La forma plural és Bnei Mitsvà, בני מצווה.

Bat Mitsvà[modifica | modifica el codi]

Bat mitsvà: Quan un nena jueva arriba a l'edat de la maduresa (12 anys per les nenes), es torna responsable de si mateixa sota la llei jueva. En aquest punt, la nena es converteix en una Bat Mitsvà (בת מצווה, "filla del manament"). La forma plural és Bnot mitsvà, בנות מצווה.

Boda jueva[modifica | modifica el codi]

Boda jueva: El judaisme considera el matrimoni com a sant, com la santificació de la vida, el matrimoni és vist com una unió entre dues persones i el compliment dels manaments de Adonai. Es duu a terme segons les normes establertes per la Torà, el Talmud i l'Halacà.

Brit Milà[modifica | modifica el codi]

Brit Milà (hebreu, בְּרִית מִילָה), és la circumcisió ritual que es realitza al voltant del penis del nen jueu, en el vuitè dia de vida del nadó, com a símbol del pacte (Brit) entre Jehovà i Abraham. Avui en dia, el Brit Milà es realitzat per un mohel, un circuncidador ritual especialitzat. El mohel recita una benedicció i practica la Circumcisió al nadó, i és anunciat el nom de l'infant. El Brit és un esdeveniment festiu, tots els convidats fan un àpat plegats.

Hanukkà[modifica | modifica el codi]

Hanukkà o "Festival dels Llums" té els orígens als llibres Primer i Segon de Macabeus, que no formen part de la Tanakh, sinó dels llibres deuterocanònics. El miracle de les reserves d'oli per a un dia que en van durar vuit es descrigué per primer cop al Talmud.

Hanukkà marca la derrota de les tropes selèucides que havien provat d'impedir als jueus de practicar el judaisme.

Judes Macabeu i els seus germans destruïren les forces dels selèucides i van rededicar el Temple de Jerusalem. El ritual del festival marca l'encesa d'una espelma cada dia dels vuit dies de Hanukkà mitjançant una espelma extra i especial anomenada xamaix.

Amb la comercialització del Nadal cristià durant el segle XX i l'intercanvi de regals, Nadal ha esdevingut la festa principal del món occidental.

Després de l'establiment de l'estat d'Israel, Hanukkà va començar a servir, a més de com a celebració dels esforços del poble d'Israel per a sobreviure, com a festivitat d'intercanvi de regals que pogués funcionar com a alternativa al Nadal. Tanmateix, Hanukkà sempre ha tingut una especial importància festiva per als nens.

Jalakà[modifica | modifica el codi]

Jalakà (hebreu: חאלאקה, jalakà; Jiddisch: אפשערן, Upsherin) és una cerimònia d'origen cabalístic que consisteix a tallar els cabells d'un nen jueu per primera vegada als 3 anys. El tercer aniversari, és una etapa important en la vida d'un nen jueu, jà que aleshores pot començar a aprendre la Torà, i a portar la quipà i les tsitsit.

Kapparot[modifica | modifica el codi]

El kapparot (hebreu כפרות) és una pràctica ritual practicada per alguns jueus la vigília del Yom Kippur. Consisteix a fer voltar un pollastre, o un grapat de monedes, tres vegades al voltant del cap de l'oficiant, simbòlicament transferint els pecats propis al pollastre, o a les monedes. El pollastre és tot seguit sacrificat i es donat als pobres com almoina, per a ser consumit durant el darrer àpat abans de començar el dejuni. Si es practica amb un pollastre viu, els homes han de fer servir un gall, i les dones una gallina.

Aquesta pràctica ha rebut manifestacions en contra per part de les associacions de defensa dels drets dels animals als Estats Units i a Israel.

Lag ba-Ómer[modifica | modifica el codi]

Lag ba-Ómer (hebreu: לג בעומר tretzè dia del compte de l'Ómer, és el nom donat al dia 18 del mes d'Iar. D'acord amb la tradició jueva, en aquesta data es commemora l'aniversari de la mort del Rabí Ximon bar Yohaï.

Mimuna[modifica | modifica el codi]

Mimuna (en hebreu מימונה en àrab ميمونة) és una festa jueva d'origen marroquí que comença la nit de l'últim dia de Péssah.

La Mimuna marca la fí de la prohibició de menjar hamets, com el pa o altres productes fermentats, prohibits durant la setmana de Péssah.

Durant la Mimuna el costum és menjar dolços i pastes, i festejar fins a la matinada, anant de casa en casa visitant a la família i als amics.

A Israel la Mimuna s'ha popularitzat, no només entre els jueus marroquins, sinó també entre els jueus mizrahim.

Ómer[modifica | modifica el codi]

L'Ómer (hebreu: עֹֽמֶר) és una unitat de mesura antiga usada en l'època del Temple de Jerusalem. S'utilitza en la Bíblia com a antiga unitat de volum de grans i productes secs. Correspondria a uns 3,6 litres. La paraula ómer també s'ha d'entendre de vegades com a garba o gavella. En el judaisme, un ómer d'ordi era una ofrena tradicional el segon dia de la Pasqua jueva, durant el període de sacrifici al temple.

El càlcul de l'ómer (en hebreu: ספירת העומר, Sefirat ha-Ómer) és un manament religiós de la tradició jueva que correspon a contar 49 dies (7 setmanes) a partir del dia en què s'ofereix una ofrena d'un ómer d'ordi al Temple de Jerusalem (el segon dia de la festa de la Pasqua jueva) fins un dia abans de l'ofrena de blat de Xavuot.

Péssah[modifica | modifica el codi]

Péssah també conegut com la Pasqua jueva, commemora l'alliberament dels israelites de l'esclavatge a Egipte.

El primer sopar (o séder) té lloc a l'inici del dia 15 del mes de nissan i el segon sopar amb l'inici del 16 de nissan.

Durant aquesta nit els jueus comencen a comptar els 49 dies de lÓmer, és a dir, fan un compte enrere des del dia que van partir d'Egipte fins al dia que van arribar al mont Sinaí.

En aquesta festivitat és prohibit menjar aliments derivats de 5 cereals (blat, ordi, sègol, civada i espelta) fermentats, anomenats en hebreu, hamets.

Durant la festivitat del Péssah es menja la Matsà, que és un tipus de pa sense llevat.

Purim[modifica | modifica el codi]

Purim commemora els esdeveniments que van tenir lloc al llibre d'Ester. Se celebra el 14 d'Adar; al vespre es fa el dejuni d'Ester i després es procedeix a la lectura i la representació de la història d'Ester, fent crits menyspreadors cada cop que apareix el nom d'Haman.

Un altre costum de Purim és anar disfressats i lliurar petits paquets amb menjar i beguda als més pobres i necessitats. A l'Israel actual se solen organitzar desfilades als carrers majors dels pobles.

Roix ha-Xanà[modifica | modifica el codi]

Roix ha-Xanà és la festivitat d'any nou i té lloc l'1 de tixrí. Té l'origen en la Mixnà, i segons la tradició és el dia que la creació del món fou completada. La diada se celebra bufant el xofar, un corn de banya de moltó. També es duu a terme el taixlikh, que consisteix a llençar pedres o pans a l'aigua per netejar simbòlicament els pecats. Té una durada de dos dies.

Roix Hodeix[modifica | modifica el codi]

Roix Hodeix és una de les festivitats jueves, i se celebra amb una oració de lloança a les sinagogues. Quan la Lluna Nova cau en Sàbat o l'endemà, se sol llegir una oració especial. També s'acostuma a fer servir roba nova en el dia de Roix Hodeix. És el primer dia de cada mes en el calendari hebreu.

Sàbat[modifica | modifica el codi]

Sàbat (en hebreu: שַׁבָּת, xabat o xabbat) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès. És la celebració més important del calendari jueu.

Sefirat ha-Ómer[modifica | modifica el codi]

Sefirat ha-Ómer: (en hebreu: ספירת העומר, Sefirat ha-Ómer) és una mitsvà de la tradició jueva que correspon a contar 49 dies, (7 setmanes) a partir del dia en què s'ofereix una ofrena d'ordi al Temple de Jerusalem (el segon dia de la festa de la Péssah), un dia abans de l'ofrena de blat de Xavuot.

L'Ómer, (hebreu: עֹֽמֶר) és una unitat de mesura antiga usada a l'època del Temple de Salomó. S'utilitza a la Bíblia com una unitat per a mesurar el volum del grà i dels fruits secs.

Selihot[modifica | modifica el codi]

Selihot en hebreu - סליחות - "perdons", són en un sentit ampli, els oficis de pregària i les peces litúrgiques que imploren la clemència divina per les faltes comeses pels infants d'Israel. La lectura de les selihot és associada als dies formidables,[Aclariment necessari] les congregacions asquenazites l'inicien poc abans dels deu dies de penitència, tantmateix les comunitats mizrahim i nombroses comunitats sefardites ho fan després de 40 dies, a partir del mes d'Elul però les reciten igualment durant alguns dejunis.

Sigd[modifica | modifica el codi]

Sigd és una festivitat de la comunitat Beta Israel, els jueus d'Etiòpia, i conmemora l'entrega de la Torà al profeta Moisès al Mont Sinaí.

Se celebra el dia 29 del mes de Heixvan, 50 dies, (7 setmanes) després del dia de Yom Kippur, i es reconeguda per l'Estat d'Israel.

Simhat bat[modifica | modifica el codi]

Simhat bat: Zeved Habat (hebreu: זבד הבת), Simhat Bat (hebreu: שמחת בת), és una cerimònia en la qual la nena jueva rep el seu nom.

Simhat Torà[modifica | modifica el codi]

Simhat Torà o "Festa de la Torà" se celebra el 23 de tixrí, l'endemà de Xeminí Atséret (novè dia de Sukkot) a la diàspora, mentre que a Israel se celebra el mateix dia que Xeminí Atséret, és a dir el vuitè dia de Sukkot. Es llegeix la darrera part de la Torà, completant el cicle anual, i el primer capítol del Gènesi. La diada és especialment festiva i tots els participants, joves i vells, hi prenen part activament.

Sukkot[modifica | modifica el codi]

Sukkot o "Festa dels Tabernacles", és un dels tres festivals de pelegrinatge mencionats a la Bíblia. Els jueus han de passar la festivitat en un tabernacle, construït amb normes específiques, i acostumen a menjar-hi, tot i que alguns fins i tot també hi dormen. Té lloc el 15 de tixrí.

El setè dia de la festa de Sukkot és conegut com a Hoxanà Rabà, que significa la Gran Súplica. Aquest dia està marcat per a un servei addicional a on els fidels donen set voltes mentre sostenen branques de les Quatre espècies, recitant el Salm 118:25, amb oracions addicionals. A més, un conjunt de cinc branques de salze són colpejades a terra.

Tashlich[modifica | modifica el codi]

El Tashlich (en hebreu תשליך) es celebra durant la tarda del primer dia del Roix ha-Xanà, l'any nou del calendari hebreu. Durant el tashlich es llençen a l'aigua simbolicament els pecats. Quan el primer dia de Roix Ha-Xanà cau en Sàbat, aleshores el tashlich es fà el segon dia de Roix Ha-Xanà.

Tu be-Av[modifica | modifica el codi]

Tu be-Av (hebreu: טו באב, el dia quinze del mes d'Av) és una festivitat jueva, es considera la festa de l'amor (en hebreu: חג אהבה, Hag Ahavà), és un bon dia per celebrar casaments, noces, compromisos, i per demanar matrimoni, és el dia dels enamorats a l'Estat d'Israel, de manera molt semblant al Dia de Sant Valentí en altres països.

Tu bi-Xevat[modifica | modifica el codi]

Tu bi-Xevat és la festa de l'any nou dels arbres. Té lloc el 15 de xevat i va ser establert per la Mixnà com el dia per a portar el delme en espècies (especialment fruita) al Temple. Encara se celebra actualment a Israel.

Upsherin[modifica | modifica el codi]

Upsherin (hebreu: חאלאקה, jalaká; yiddish: אפשערן, opshern) és una cerimònia d'origen cabalístic que consisteix a tallar els cabells d'un nen jueu per primera vegada als 3 anys. El tercer aniversari, és una etapa important a la vida d'un nen jueu, ja que aleshores pot començar a aprendre la Torà, i a portar la quipà i les tsitsit.

Xavuot[modifica | modifica el codi]

Xavuot o "Pentecosta jueva", la festa de les setmanes, és un dels tres festivals de pelegrinatge prescrits per la Torà. Xavuot marca la fi del compte de lÓmer, el període entre la Pasqua i la Pentecosta, i té lloc els dies 6 i 7 de sivan. Segons la tradició rabínica, aquest dia els israelites van rebre els Deu Manaments de Déu. Durant la festivitat, es llegeixen a la sinagoga el passatge de la Torà que conté els Deu Manaments i el llibre de Rut. Tradicionalment, es mengen aliments làctics.

Dies de dejuni[modifica | modifica el codi]

El 10 de tevet[modifica | modifica el codi]

El 10 de tevet, és un dia de dejuni, observat des de la sortida del sòl fins al vespre, és anomenat a la Bíblia el dejuni del desè mes (Zacarias 08:19), commemora l'inici del setge babilònic a Jerusalem, el dia 10 del mes de tevet de l'any 588 AC.

El 17 de tammuz[modifica | modifica el codi]

El 17 de tammuz: les tres setmanes (del 17 de tammuz a l'1 d'av) i els nou dies (de l'1 d'av al 9 d'av) són dies tristos i de reflexió.Serveixen per a preparar Tixà be-Av, i recorden la destrucció romana i babilònica de Jerusalem.En aquest període, i en especial durant els nou dies, hom no es casa, no menja carn, no beu vi ni es talla els cabells.

Dejuni de Guedalià[modifica | modifica el codi]

El Dejuni de Guedalià (en hebreu צום גדליה: Tsom Guedalià), se celebra el tercer dia del mes de tixrí, després de la festa de Roix ha-Xanà.

És anomenat a la Bíblia el dejuni del setè mes. Va ser instituït al retorn de l'exili de Babilònia, al segle cinquè abans de Crist, per commemorar l'assassinat del governador de Judea, Guedalià fill d'Ahicam.

Taanit Bekhorot[modifica | modifica el codi]

Taanit bekhorot (hebreu: תענית בכורות), cau generalment en el catorzè dia de nissan del calendari hebreu. Abstenció de la ingesta d'aliments a què estan obligats els primogènits, la vigília de Péssah, rememorant l'última de les deu plagues. Poden obviar la norma en participar en una seüdat mitsvà, festa que es realitza quan es finalitza l'estudi d'un llibre del Talmud.

El dejuni dels primogènits, és un dejuni que els homes jueus majors de tretze anys realitzen durant tot el període diürn de la vigília de la festivitat jueva de Péssah en senyal de gratitud.

Segons explica la Santa Bíblia, יהוה va castigar als primogènits egipcis per la negativa del Faraó de deixar sortir el poble jueu d'Egipte, passant per alt els primogènits jueus.

Taanit Ester[modifica | modifica el codi]

Taanit Ester (en hebreu: תענית אסתר) és un dia de dejuni menor jueu que va des de l'alba fins al vespre, i se celebra el dia 13 del mes dadar, un dia abans de la festa de Purim, commemorant el dejuni de tres dies observat pel poble jueu.

Quan el dejuni d'Ester cau en Sàbat, llavors es commemora el dijous anterior.

Aquest dejuni ha estat acceptat per tots els jueus del món, de la manera com està escrit en el Llibre d'Ester:

"Ordenant que se celebrés la festa de Purim en la data assenyalada, tal com ho havien ordenat Mardoqueu i la reina Ester per a ells i els seus descendents. Al mateix temps es van afegir certes regles referents a dejunis i lamentacions. (Ester 9:31)"

Tixà be-Av[modifica | modifica el codi]

Tixà be-Av, el 9 d'av, és un dia de dejuni que commemora dos dels dies més tristos de la història jueva:Les dues destruccions del Temple de Jerusalem, els anys 587 aC i 70 dC.

Les expulsions dels jueus d'Anglaterra (1290) i d'Espanya (1492). La Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i la Xoà.

Yamim noraïm[modifica | modifica el codi]

Yamim noraïm: Entre el Roix ha-Xanà i el Iom Kippur hi ha un període de deu dies conegut amb el nom de Iamim noraïm, deu dies de penediment. En aquestes dates és altament recomanable practicar la Teixuvà, és a dir, reflexionar sobre un mateix i els actes propis, i penedir-se dels pecats comesos. El penediment es pot exterioritzar amb pregàries matinals, que prenen un aire de penediment apropiat per a l'ocasió, amb un dejuni o amb autoreflexió.

Yom Kippur[modifica | modifica el codi]

El Yom Kippur és considerat pels jueus la festivitat més sagrada i solemne de l'any. El tema central és l'expiació i la reconciliació, i és prohibit menjar, beure, banyar-se.

La vigília és tradicional fer servir el Micvé. El dejuni comença amb la posta de sol i té lloc el 10 de tixrí. Es canta la pregària del Kol Nidré (en arameu, "tots els vots"), que és una anul·lació dels vots religiosos fets amb Déu. La celebració acaba tornant a bufar el corn xofar. Contràriament a la creença popular, el Iom Kippur no és una diada trista. Els jueus sefardites l'anomenen "dejuni blanc".

Celebracions a Israel[modifica | modifica el codi]

Adloyadà[modifica | modifica el codi]

Adloyadà: És la desfilada anual de Purim, i té lloc a la ciutat de Holon, a l'Estat d'Israel.

Benedicció sacerdotal[modifica | modifica el codi]

La Benedicció sacerdotal, (en hebreu, ברכת כהנים birkat cohanim), es recitada pels cohanim a l'esplanada del Kotel, el Mur de les Lamentacions, en presència d'un públic nombrós dos cops a l'any.

Dia de la Independència[modifica | modifica el codi]

El Yom ha-Atsmaüt, El Dia de la Independència, se celebra la independència de Israel després de la guerra araboisraeliana de 1948. El 5 del mes de Iar té lloc una cerimònia al mont Herzl de Jerusalem.

Dia de Jerusalem[modifica | modifica el codi]

El Yom Yeruixalàyim, El Dia de Jerusalem, se celebra la reunificació l'any 1967, de la part oriental de la ciutat de Jerusalem, durant la Guerra dels Sis Dies lliurada entre Israel, i una aliança de països àrabs; Jordània, Síria i Egipte, uns 1900 anys després de la destrucció del Segon Temple de Jerusalem per part de l'Imperi Romà l'any 70 del segle primer.

Dia de Theodor Herzl[modifica | modifica el codi]

El Dia d'Herzl és un dia de festa nacional israeliana en commemoració de l'aniversari del lider sionista Theodor Herzl. El 2004 va decidir la Kenésset (parlament israelià) que el dia 10 del mes de Iar hebreu (generalment al maig del calendari cristià), es commemoraria l'aniversari de Herzl. La celebració es duu a terme al cementiri de la ciutat santa de Jerusalem, a on en Herzl va ser enterrat. A les casernes militars i les escoles, inclou diverses activitats, i xerrades sobre la visió i la tradició sionista que Herzl va crear.[1]

Dia de la Victòria[modifica | modifica el codi]

El Dia de la Victòria a Europa (Victory in Europe Day en anglès, escurçat com V-E Day) commemora el 8 de maig de 1945, dia en que els Aliats de la Segona Guerra Mundial acceptaren formalment la rendició incondicional del Tercer Reich, durant la Segona Guerra Mundial. La rendició formal es va fer l'endemà, el 9 de maig, Dia de la Victòria (Europa Oriental).

Selihot[modifica | modifica el codi]

Les Selihot (en hebreu - סליחות, "perdons"), són en un sentit ampli, els oficis de pregària i les peces litúrgiques que imploren la clemència divina per les faltes comeses pels infants d'Israel. La lectura de les Selihot és associada als dies formidables, què les congregacions asquenazites l'inicien poc abans dels deu dies de penitència, tantmateix les comunitats orientals i nombroses comunitats sefardites ho fan després de 40 dies, a partir del mes d'Elul però les reciten igualment durant alguns dejunis.

Dies de dol a Israel[modifica | modifica el codi]

Yom ha-Xoà[modifica | modifica el codi]

El Yom ha-Xoà, el 'Dia de l'Holocaust', és un dia commemoratiu que té lloc el 27 de nissan en honor dels aproximadament sis milions de jueus morts en els camps de concentració. A Israel, en aquest dia no es treballa, i a les 10:00 sonen sirenes d'alarma durant dos minuts, tots els mitjans de transport (incloses les carreteres) s'aturen i hom roman en silenci. Molts establiments públics tanquen i els mitjans de comunicació tenen prohibit emetre publicitat.

Yom ha-Zikkaron[modifica | modifica el codi]

El Yom ha-Zikkaron, el 'Dia dels Caiguts', és un dia commemoratiu que té lloc el 4 d'iar en honor dels veterans de guerra israelians i els caiguts en les guerres. A més a més, també es recorda els civils morts en actes terroristes palestins. Se celebra el dia abans del Dia de la Independència, el Yom ha-Atsmaüt, per recordar a la població el preu pagat per la independència.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]