Celebracions jueves
| Celebracions jueves | |
| De la sèrie d'articles sobre Judaisme |
|
 |
|
| Vegeu també:
Història del judaisme |
|
|
Doctrina Jueva |
|
|
Llengües jueves |
|
Les celebracions jueves són els dies que els jueus consideren sagrats o commemoracions seculars d'esdeveniments importants de llur història. Segons el tipus de celebració, s'anomenen yom tov ("bon dia"), hag ("festival") o taanit ("dejú").
Taula de continguts |
Origen de les festivitats [modifica]
Totes les celebracions jueves tenen lloc segons el calendari hebreu. Així, totes les festes comencen amb la posta de sol del dia (gregorià) anterior; això ha passat de vegades al cristianisme, com per exemple la celebració del Nadal, que comença el 24 de desembre al vespre. D'altra banda, com que tots dos calendaris no coincideixen, aquestes festivitats tenen lloc cada any en un dia diferent.
Les festivitats jueves més importants s'enumeren a la Torà, en concret al Levític i al Deuteronomi. D'altres festes van ser establertes per rabins de finals del període antic de la història jueva. Les celebracions més modernes observades internacionalment pels jueus han estat establertes per l'estat d'Israel després de la fundació el 1948, tot i que algunes, com el dejú del 10 de tevet, ja es feien des de segles abans sense reconeixement "oficial".
També hi ha festivitats associades al misticisme jueu. La més coneguda és Tu bi-Xevat, l'"Any Nou dels Arbres", que es remunta a l'època prehistòrica i prejueva de la màgia dels arbres i el calendari arbori, i podria ser, de fet, la festa més antiga dels jueus. A més, el fet que se celebri amb la lluna plena en lloc de la lluna nova indica que és una de les tres celebracions més antigues, juntament amb Sukkot i Pésah.
Dies tradicionals [modifica]
Sàbat [modifica]
El sàbat (en hebreu: שַׁבָּת, xabat o xabbat) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès. És la celebració més important del calendari jueu.
Roix ha-Xanà [modifica]
Roix ha-Xanà és la festivitat d'any nou i té lloc l'1 de tixrí. Té l'origen en la Misnà, i segons la tradició és el dia que la creació del món fou completada. La diada se celebra bufant el xofar, un corn de banya de moltó. També es duu a terme el taixlikh, que consisteix a llençar pedres o pans a l'aigua per netejar simbòlicament els pecats. Té una durada de dos dies.
Deu dies de penediment [modifica]
Entre el Roix ha-Xanà i el Yom Kippur hi ha un període de deu dies conegut amb el nom de Yamim noraïm, deu dies de penediment. En aquestes dates és altament recomanable practicar la Teixuvà, és a dir, reflexionar sobre un mateix i els actes propis, i penedint-se dels pecats comesos. El penediment es pot exterioritzar amb pregàries matinals, que prenen un aire de penediment apropiat per a l'ocasió, amb dejuni o amb autoreflexió.
Yom Kippur [modifica]
El Yom Kippur és considerat pels jueus la festivitat més sagrada i solemne de l'any. El tema central és l'expiació i la reconciliació, i és prohibit menjar, beure, banyar-se. La vigília és tradicional fer servir el Micvé. El dejuni comença amb la posta de sol i té lloc el 10 de tixrí. Es canta la pregària del Kol Nidré (en arameu, tots els vots), que és una anul·lació dels vots religiosos fets amb Déu. La celebració acaba tornant a bufar el corn xofar. Contràriament a la creença popular, el Yom Kippur no és una diada trista. Els jueus sefardites l'anomenen "dejuni blanc".
Sukkot [modifica]
Sukkot o "Festa dels Tabernacles", és un dels tres festivals de pelegrinatge mencionats a la Bíblia. Els jueus han de passar la festivitat en un tabernacle, construït amb normes específiques, i acostumen a menjar-hi, tot i que alguns fins i tot també hi dormen. Té lloc el 15 de tixrí.
Festa de la Torà [modifica]
Simhat Torà o "Festa de la Torà" se celebra el 23 de tixrí, l'endemà de Xeminí Atséret (novè dia de Sukkot) a la diàspora, mentre que a Israel se celebra el mateix dia que Xeminí Atséret, és a dir el vuitè dia de Sukkot. Es llegeix la darrera part de la Torà, completant el cicle anual, i el primer capítol del Gènesi. La diada és especialment festiva i tots els participants, joves i vells, hi prenen part activament.
Hanukkà [modifica]
Hanukkà o "Festival dels Llums" té els orígens als llibres Primer i Segon de Macabeus, que no formen part de la Tanakh, sinó dels llibres deuterocanònics. El miracle de les reserves d'oli per a un dia que en van durar vuit es descrigué per primer cop al Talmud.
Hanukkà marca la derrota de les tropes selèucides que havien provat d'impedir als jueus de practicar el judaisme. Judes Macabeu i els seus germans destruïren les forces dels selèucides i van rededicar el Temple de Jerusalem. El ritual del festival marca l'encesa d'una espelma cada dia dels vuit dies de Hanukkà mitjançant una espelma extra i especial anomenada xamaix.
Amb la comercialització del Nadal cristià durant el segle XX i l'intercanvi de regals, Nadal ha esdevingut la festa principal del món occidental. Després de l'establiment de l'estat d'Israel, Hanukkà va començar a servir, a més de com a celebració dels esforços del poble d'Israel per a sobreviure, com a festivitat d'intercanvi de regals que pogués funcionar com a alternativa al Nadal. Tanmateix, Hanukkà sempre ha tingut una especial importància festiva per als nens.
Tu bi-Xevat [modifica]
Tu bi-Xevat és la festa d'any nou dels arbres. Té lloc el 15 de xevat i va ser establert per la Misnà com el dia per a portar delmes en espècies (especialment fruita). Encara se celebra actualment.
Purim [modifica]
Purim commemora els esdeveniments que van tenir lloc al llibre d'Ester. Se celebra el 14 d'adar; al vespre es fa el dejuni d'Ester i després es procedeix a la lectura i la representació de la història d'Ester, fent crits menyspreadors cada cop que apareix el nom d'Haman. Un altre costum de Purim és anar disfressats i lliurar petits paquets amb menjar i beguda als més pobres i necessitats. A l'Israel actual se solen organitzar desfilades als carrers majors dels pobles.
Pasqua jueva [modifica]
El Pésah o "laPasqua jueva" commemora l'alliberament israelita de l'esclavatge egipci. El primer sopar (o séder) té lloc amb l'inici del 15 de nissan i el segon sopar amb l'inici del 16 de nissan. Aquesta nit els jueus comencen a comptar els 49 dies de l'Ómer, és a dir, fan un compte enrere des del dia que partiren d'Egipte fins al dia que arribaren al mont Sinaí. En aquesta festivitat és prohibit de menjar aliments fermentats.
Pentecosta jueva [modifica]
Xavuot o "Pentecosta jueva", la festa de les setmanes, és un dels tres festivals de pelegrinatge prescrits per la Torà. Xavuot marca la fi del compte de l'Ómer, el període entre la Pasqua i la Pentecosta, i té lloc els dies 6 i 7 de sivan. Segons la tradició rabínica, aquest dia els israelites van rebre els Deu Manaments de Déu. Durant la festivitat, es llegeixen a la sinagoga el passatge de la Torà que conté els Deu Manaments i el llibre de Rut. Tradicionalment, es mengen aliments lactis.
Les tres setmanes i els nou dies [modifica]
Tres setmanes (del 17 de tammuz a l'1 d'av) i els nou dies (de l'1 d'av al 9 d'av) són dies tristos i de reflexió. Serveixen per a preparar Tixà be-Av, i recorden la destrucció romana de Jerusalem. En aquest període, i en especial durant els nou dies, hom no es casa, no menja carn, no beu vi ni es talla els cabells.
Tixà be-Av [modifica]
Tixà be-Av, el 9 d'av, és un dia de dejuni que commemora dos dels dies més tristos de la història jueva: les dues destruccions del Temple de Jerusalem, els anys 587 aC i 70 dC. Les expulsions dels jueus d'Anglaterra (1290) i Espanya (1492) també van ser aquest dia, així com l'inici de la Primera Guerra Mundial (que relacionen amb l'inici de la Segona i l'Holocaust).
Celebracions modernes [modifica]
Dia de l'Holocaust [modifica]
El Dia de l'Holocaust o Yom ha-Xoà és un dia commemoratiu que té lloc el 27 de nissan en honor dels aproximadament sis milions de jueus morts en els camps de concentració. A Israel, en aquest dia no es treballa, i a les 10:00 hrs. sonen sirenes d'alarma durant dos minuts i tots els mitjans de transport (incloses les carreteres) s'aturen i hom roman en silenci. Molts establiments públics tanquen i els mitjans de comunicació tenen prohibit emetre publicitat.
Dia dels Caiguts [modifica]
El Dia dels Caiguts o Yom ha-Zikkaron és un dia commemoratiu que té lloc el 4 d'iar en honor dels veterans de guerra israelians i els caiguts en les guerres. A més a més, també es recorda els civils morts en actes terroristes palestins. Se celebra el dia abans del Dia de la Independència (Yom ha-Atsmaüt), per recordar a la població el preu pagat per la independència.
Dia de la Independència [modifica]
El Dia de la Independència o Yom ha-Atsmaüt celebra la independència d'Israel arran de la guerra araboisraeliana de 1948. El 5 d'iar té lloc una cerimònia al mont Herzl de Jerusalem.
Dia de Jerusalem [modifica]
El Dia de Jerusalem o Yom Yeruixalàyim marca la reunificació, el 1967, de Jerusalem i el Temple de Jerusalem, a Jerusalem Est, durant la Guerra dels Sis Dies, uns 1900 anys després de la destrucció del segon temple.
Vegeu també [modifica]
