Amoraïm

Els Amoraïm (Judeo-arameu: אמוראים, singular אמורא, Amorà: "Aquells que diuen" o "Aquells que comenten"), van ser els savis jueus que comentaven i transmetien els ensenyaments de la Torà prenent com a base la Misnà. El seu període s'estén aproximadament des de l'any 220 dC fins a l'any 350 dC a Israel i fins l'any 500 dC a Babilònia.

Hi ha dues escoles d’Amoraïm d'acord on vivien, Israel o Babilònia. La finalització del període anterior, els Tanaïm, es produeix amb la Mort de rebé, el Rabí Yehudà ha-Nassí, autor de la Misnà, principal codi legal.

Els Amoraïm es van caracteritzar per els seus comentaris, aclariments i complements de la Misnà, que estan compilats a la Guemarà. Els dos cossos jurídics constitueixen el Talmud, del qual hi ha dues versions, el Babilònic i el jerosolimità.

El període dels Amoraïm tradicionalment es divideix en 7 generacions per al seu estudi.