Talmud
De Viquipèdia
| De la sèrie d'articles sobre Judaisme |
|
 |
|
|
Història del judaisme |
|
|
Doctrina Jueva |
|
|
Llengües jueves |
|
El Talmud (en hebreu תלמוד, "estudi" o "ensenyament") és un cos literari d'importància i autoritat pel judaisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries. És una font fonamental de la legislació, de les tradicions i de les exhortacions morals. N'existeixen dues compilacions, el Talmud de Babilònia (acabat de compilar al segle V) i el Talmud de Jerusalem (ca. 300), redactat a l'escola de Tiberíades. Té dos components: la Mixnà, conjunt de tradicions jurídiques del judaisme destinades a interpretar i complementar la Torà, i la Guemarà, recull de les discusions dels rabins sobre la Mixnà; encara que els termes Talmud i Guemarà (que en arameu vol dir el mateix, "ensenyament") són usats de manera intercanviable. Expandeix els escrits de la Torà o llei jueva, i és la base de la major part de la literatura rabínica. El judaisme considera al Talmud part de la tradició oral, i el Tanakh de la tradició escrita. El Talmud pot complementar i explicar el Tanakh, però, per definició, no pot contradir-lo.
Aquest compedi literari és en gran part una suma de les opinions, sovint contradictòries dels rabins experts i famosos en les qüestions de comportament religiós i moral, però alhora també conté una gran part d'haggadà, és a dir, llegenda, tradició o anècdota, que exemplifica la part teòrica. Està composat per sis cossos o sedarim (סדרים, o "ordres"), que no necessàriament tenen la seva Guemarà corresponent i són:
- Zeraim (o les sements), lleis relatives a l'agricultura.
- Moed (o les festes), regulació de les festes jueves i del sàbat.
- Naixim (o les dones), lleis sobre el matrimoni, divorci i vots (principalment de les dones)
- Nezikin (o els perjudicis), legislació civil i criminal i funcionament dels tribunals
- Kodaixim (o les santedats), lleis relatives als sacrificis, als objectes consagrats, al Temple i als aliments.
- Tohorot (o les coses pures), legislació sobre la puresa ritual i la impuresa.
Durant els llargs segles de diàspora esdevingué el factor més important de coherència i persistència de la vida jueva arreu del món. D'altra banda, la incomprensió del Talmud, escrit en hebreu i arameu, per part del món occidental medieval, i també les seves al·lusions negatives a Jesús i al cristianisme, provocaren que el llibre fos perseguit pels cristians, i les seves primeres edicions impreses (segle XVI) fossin censurades per l'Església.
  |
Aquest article és un esborrany sobre religió. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
