Talmud

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Talmud
De la sèrie d'articles sobre
Judaisme
Star of David.svg
Talmud yerushalmi-brakhot.GIF
Reproducció d'un Talmud de Jerusalem amb comentaris.
Vegeu també:

Història del judaisme
Abraham
Èxode
Regne d'Israel
Diàspora
Holocaust
Israel

Doctrina Jueva
Deu manaments
Messies
Xabbat
Yom Kippur
Sinagoga

Les Escriptures
Tanakh
Torà
Talmud
Mixnà

Llengües jueves
Hebreu
Arameu
Jiddisch
Judeoàrab
Judeocatalà
Judeocastellà
Judeogrec

El Talmud (en hebreu תלמוד, "estudi" o "ensenyament") és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries. És una font fonamental de la legislació, de les tradicions i de les exhortacions morals. N'existeixen dues compilacions, el Talmud de Babilònia (acabat de compilar al segle V) i el Talmud de Jerusalem (ca. 300), redactat a l'escola de Tiberíades.

Té dos components: la Mixnà, conjunt de tradicions jurídiques del judaisme destinades a interpretar i complementar la Torà, i la Guemarà, recull de les discussions dels rabins sobre la Mixnà.

Els termes Talmud i Guemarà, (que en arameu també significa "estudi") s'han usat de manera intercanviable: al segle XVI, quan l'Església Catòlica Romana va prohibir el Talmud, els censors van substituir, de manera gairebé sistemàtica, el mot Guemarà, pel de Talmud. Expandeix els escrits de la Torà, i la llei jueva, i és la base de la major part de la literatura rabínica. El judaisme, considera al Talmud part de la seva tradició oral, i el Tanakh, (la Bíblia) com a part de la tradició escrita.

El Talmud pot complementar i explicar el Tanakh, però no pot contradir-lo.

Aquest compendi literari és en gran part una suma de les polèmiques dels rabins experts i famosos en les qüestions de comportament religiós i moral, però alhora també conté una gran part d'aggadà, és a dir, llegenda, tradició o anècdota, que exemplifica la part teòrica.

Està dividit, com la Mixnà, en sis ordres, i cada ordre en diferents tractats. Només 37 dels 63 tractats de la Mixnà tenen explicació talmúdica, ja que molts dels temes ja no es practicaven per manca del Temple quan es redactava el Talmud.

Durant els llargs segles de diàspora esdevingué el factor més important de coherència i persistència de la vida jueva arreu del món. D'altra banda, la incomprensió del Talmud, escrit en hebreu i arameu, per part del món occidental medieval, i també les seves al·lusions negatives a Jesús i al cristianisme, provocaren que el llibre fos perseguit i cremat públicament (a Paris [1242], i Itàlia [1553-4][1]) pels cristians, i les seves primeres edicions impreses (segle XVI) fossin censurades per l'Església.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Raz-Krakotzkin, Amnon. The Censor, the Editor, and the Text: The Catholic Church and the Shaping of the Jewish Canon in the Sixteenth Century (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2007, p. 32. ISBN 0812240111. 
  2. http://curiositatstalmudiques.blogspot.com/2009/05/les-cremadisses-del-talmud.html
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Talmud Modifica l'enllaç a Wikidata