Joseph B. Soloveitchik
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 febrer 1903  Prujani (Belarús) |
| Mort | 9 abril 1993 (90 anys) Boston (Massachusetts) |
| Roix ieixivà Seminari Teològic Rabí Isaac Elchanan | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme |
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, rabí, educador, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Yeshiva |
| Professors | Hermann Cohen |
| Alumnes | Aharon Lichtenstein i Hershel Reichman |
| Família | |
| Cònjuge | Tonya Soloveitchik (en)  |
| Fills | Tovah Lichtenstein, Haym Soloveitchik, Atarah Soloveitchik (en) |
| Pares | Moixè Soloveitchik i Pescha Feinstein (en) |
| Germans | Samuel Soloveichik (en) , Ahron Soloveichik (en) i Shulamith Soloveitchik Meiselman (en) |
Joseph B. Soloveitchik (Prujani, 27 de febrer de 1903 - Boston, 9 d'abril de 1993) (en hebreu: יוסף דוב הלוי סולובייצ'יק) fou un il·lustre rabí ortodox americà, talmudista i filòsof. És un descendent de la família Soloveitchik, una dinastia de rabins originaris de Lituània.[1]
Història[modifica]
Va ser el director de la ieixivà, el director d'estudis religiosos, de la Universitat Yeshiva, situada a Nova York. Soloveitchik buscava un equilibri entre la ciència, la democràcia, i el judaisme ortodox.[2][3]
Durant el trascurs de la seva carrera prolífica, a la institució, va participar en la formació i en la coordinació de 2.000 rabins. Joseph B. Soloveitchik és considerat com una personalitat important del judaisme ortodox modern, la facció dels jueus ortodoxos que aspiren a una inserció gairebé completa i possible en la societat, en el marc de l'Halacà, la Llei jueva.[4]
El rabí va inspirar a desenes de milers de jueus d'aquest corrent filosòfic i és una figura religiosa pels nombrosos llibres que va publicar (més de 70) i pels seus famosos discursos. En 1937, va crear l'Escola Maimònides (en anglès: Maimonides School) a Brookline, Boston.[5]
Filosofia[modifica]
Un punt central de la seva filosofia és la cerca d'una síntesi entre el món jueu tradicional i el món occidental. A diferència del Rabí Samson Rafael Hirsch, que va intentar aproximar el món jueu a la cultura alemanya, Soloveitchik es va centrar principalment en la sabiduria occidental, encarnada pels estudis universitaris. El rabí va establir el requeriment d'un diploma universitari, com a condició per a l'obtenció l'ordenació rabínica (semicha), a la Universitat Yeshiva.[6][7][8]
Sionisme[modifica]
Abans i durant la Segona Guerra Mundial, Soloveitchik formava part de l'Assemblea dels Savis de la Torà (Moetzes Guedolei HaTorà), el consell rabínic de l'organització Agudath Israel d'Amèrica, una organització tradicional i ortodoxa, que aleshores era antisionista. Profundament afectat per la Xoà, Soloveitchik va abandonar el moviment World Agudath Israel, i es va unir a l'organització Mizrachi (un moviment sionista i religiós). El rabí va ser el president honorífic de Mizrachi fins a la seva defunció.[9][10]
Referències[modifica]
- ↑ Soloveitchik., Meiselman, Shulamit. KTAV Pub. The Soloveitchik heritage : a daughter's memoir (en anglès), 1995, p. front cover; the sister of the Rav called him the Rav.. ISBN 0881255254. OCLC 32429343.
- ↑ Lehmann, Manfred. «Re-writing the Biography of Rav Soloveitchik» (en anglès), 2003. [Consulta: 6 juny 2006].
- ↑ «Marc B. Shapiro - Responses to Comments and Elaborations on Previous Posts» (en anglès).
- ↑ «Yeshiva University» (en anglès).
- ↑ An American Orthodox Dreamer: Rabbi Joseph B. Soloveitchik and Boston's Maimonides School, by Seth Farber, University Press of New England, 2003
- ↑ Kahane, Libby. Urim Publications. Rabbi Meir Kahane: His Life and Thought Volume One:1932-1975 (en anglès), 2008, p. 31. ISBN 965-524-008-8. «Meir had great love and admiration for Rabbi Joseph Dov Soloveitchik of Yeshiva University and went to hear his lectures from time to time, especially his famous memorial lectures.»
- ↑ Soloveitchik, Joseph B. Seth Press. The halakhic mind: An essay on Jewish tradition and modern thought (en anglès). ISBN 978-0-684-86372-6.
- ↑ Heschel, Abraham Joshua. Fordham University Press. Heschel, Hasidism and Halakha (en anglès), p. 102.
- ↑ «Rabbi Tendler's "Open Letter to the Moetzes of Agudas Yisrael"» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-03-20. [Consulta: 11 juliol 2018].
- ↑ "Two Letters and a Response" by Lawrence Kaplan and the Novominsker Rebbe.
