Eleanor Roosevelt
Eleanor Roosevelt (pronunciació en : /ˈɛlɪnɔːr ˈroʊzəvɛlt/) (Manhattan, 11 d'octubre de 1884 - Upper East Side, 7 de novembre de 1962) va ser primera dama dels Estats Units i activista dels drets humans.[1]
Biografia[modifica]
Neboda del president Theodore Roosevelt, el 1905 es va casar amb el seu cosí llunyà (en cinquè grau) Franklin D. Roosevelt, amb qui va tenir sis fills.
Pel seu suport a l'activisme pels drets humans i a la igualtat ètnica, quan el seu marit va esdevenir president dels Estats Units, ella es va convertir en una figura molt impopular als estats del sud, especialment entre les dones blanques, a causa de la seva actitud contrària a la supremacia blanca que hi estava encara molt arrelada. Quan el 1942 es van produir el linxament de dos nois negres i un pagès de Mississipí, una periodista va acusar-la d'haver provocat la subversió blanca amb la seva actitud.[2]
Durant la Guerra Civil espanyola va afavorir els moviments a favor de la República. Es va manifestar també en contra del confinament dels estatunidencs d'origen japonès feta durant la Segona Guerra Mundial.
Declaració Universal dels Drets Humans[modifica]
L'any 1946 va ser nomenada delegada davant l'Assemblea General de les Nacions Unides pel president dels Estats Units Harry Truman.[3] Va ser elegida primera presidenta de la Comissió de Drets Humans i va exercir un paper fonamental en la redacció de la Declaració Universal de Drets Humans.[1] [4] Era un moment de creixents tensions a causa de la guerra freda, i els conservadors dels Estats Units es temien que una declaració sobre drets humans que sortís de les Nacions Unides podria dur el socialisme al seu país.[3] Per altra banda, els representants del bloc soviètic al·legaven que les «democràcies» occidentals respectaven els drets civils i polítics només de paraula, com demostrava la segregació racial en els Estats Units.[3] Eleanor Roosevelt va utilitzar el seu prestigi i credibilitat amb les dues superpotències per a encaminar el procés de redacció cap a una conclusió satisfactòria. El 1968, se li va concedir de manera pòstuma el Premi de les Nacions Unides a l'Esfera dels Drets Humans.[5]
Va ser signatària de la Carta oberta a les dones del món.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Eleanor Roosevelt». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ McRae, Elizabeth Gillespie «When White Segregationist Women Hated on Eleanor Roosevelt» (en anglès). The Daily Beast, 17-02-2018 [Consulta: 11 octubre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Black, Allida M. «Eleanor Roosevelt and the Universal Declaration of Human Rights» (en anglès). OAH Magazine of History, 22, abril 2008, pàg. 34-37 [Consulta: 11 octubre 2021].
- ↑ «Les dones que van humanitzar la Declaració Universal de Drets Humans – Eulàlia Lledó Cunill». [Consulta: 27 juliol 2019].
- ↑ «Las mujeres que dieron forma a la Declaración Universal de Derechos Humanos». ONU. [Consulta: 11 desembre 2018].
- ↑ «An open letter to the women of the world | UN Special» (en anglès). [Consulta: 27 juliol 2019].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleanor Roosevelt |
- Persones de Manhattan
- Primeres dames dels Estats Units
- Defensors dels drets humans
- Alumnes de The New School
- Morts a Manhattan
- Professors de la Universitat Brandeis
- Doctors honoris causa per la Universitat Brandeis
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Utrecht
- Activistes estatunidencs
- Polítics novaiorquesos
- Naixements del 1884