Condicionament operant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La caixa d'Skinner

El Condicionament operant o Condicionament instrumental és que la conducta del subjecte determina el resultat que es deriva d'ella. La conseqüència és contingent respecte la resposta. Implica aprendre una conducta que acompleix un fi, i per tant, és operativa (operant). La seva principal figura és el psicòleg estatunidenc Burrhus Frederic Skinner[1]

Concepte[modifica | modifica el codi]

Una resposta produeix unes conseqüències reforçadores mitjançant un entrenament perllongat. Aquest procés s'anomena adquisició. Si la resposta deixa de produir la recompensa, la conducta s'extingeix.

Elements[modifica | modifica el codi]

  • Estímul (S) Senyal davant la qual el subjecte actua o deixi d'actuar
  • Resposta (R) És la conducta que ha de preseguir a S o no s'hi ha de presentar.
  • Conseqüència (C) És l'element que segueix a la resposta del subjecte de forma contingent i immediata. N'hi ha de dos tipus:
    • Reforçadora:
      • Positiva: Aumenti la possibilitat que la resposta es torni a produir (innats o apresos)
      • Negativa: El que fa probable que aumenti la resposta és la seva desaparició.
    • Aversiva: Conseqüència que fa minvar la probabilitat que hi hagi R.

Metodologia[modifica | modifica el codi]

Totes les situacions es caracteritzen per una pauta i una freqüència relativa de recompensa, que formen un programa de recompensa:

  • Raó fixa: es reforça cada cert nombre correcte de respostes. S'obté una taxa de respostes alta i estable.
  • Raó variable: es reforça cada cert nombre variable i aleatori de respostes, al voltant d'una mitajana. S'obte una taxa de respostes alta i estable.
  • Interval fix: es reforça per la primera resposta produïda després d'un interval fix de temps des del darrer reforç. S'aconsegueix l'elevació de la taxa de respostes cap al final de l'interval.
  • Interval variable: es reforça després d'un temps determinat que pot ser variable, evitant l'anticipació de recompensa i aconseguint respostes molt estables però més baixes.

Obres[modifica | modifica el codi]

A pesar de que el conductisme operant ha suposat un gran nombre d'articles científics i d'aplicacions, com l'ensenyament programat, l'obra probablement més coneguda sobre una aplicació del condiconament instrumental o operant, és el llibre de B.F.Skinner, Walden II.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Condicionament operant Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. B.F.Skinner Homepage.
  2. Walden II a Google Books