Johannes Vermeer de Delft

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Johannes Vermeer de Delft

Possible autoretrat en un dels personatges de la seva obra "L'alcavota" (1656)
Naixement

31 d'octubre de 1632

(batejat)
Delft
Mort 15 de desembre de 1675 (als 43 anys)
Delft
Art Pintura
Obres destacades La noia de la perla, La lletera
Influenciat per Leonaert Bramer, Carel Fabritius


Obra destacada

Jan Vermeer van Delft 002.jpg

L'alcavota
Signatura


Johannes Vermeer o Jan Vermeer (Delft, 1632 - 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, considerat un dels més grans de tots els temps.

Diferents denominacions[modifica | modifica el codi]

A més de Johannes Vermeer, se'l coneix sota altres noms: Jan Vermeer (Jan és el diminutiu de Johannes), Johannes van der Meer (en català: "Joan del Llac") o fins i tot, artísticament, Johannes Vermeer de Delft, per no confondre'l amb el coetani pintor paisatgista de Haarlem Jan Vermeer (1628-1691), menys famós.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La data de naixement de Vermeer no es coneix. Només se sap que fou batejat el 31 d'octubre de 1632 a l'església nova de Delft. Son pare, Reynier Jansz, treballava com a teixidor, si bé des del 1631 combinà aquesta feina amb la d'hostaler i la de marxant d'art. La seva mare es deia Dingenum Baltens.

El 1652 mor el seu pare i Johannes es fa càrrec de la posada i del negoci d'art.

L'abril o maig del 1653 Vermeer es casà amb Catharina Bolnes, la mare de la qual, Maria Thins, provenia d'una rica família de Gouda i que s'oposà inicialment al matrimoni. Tot i així, la parella anà a viure a la casa de Thins (que s'havia separat del seu marit) a l'Oude Langendijk, un carrer de Delft. Vermeer era d'origen protestant, però es convertí al catolicisme, que era la confessió de la seva família política, després de casar-se.

El 1672 l'exèrcit francès envaeix Holanda i la crisi econòmica enfonsa el mercat holandès d'art. Tres anys més tard, el 1675, obté un préstec de 1.000 florins però morí a Delft el 15 de desembre d'aquell any, deixant onze fills i una família força empobrida.

La seva esposa Catharina es declara en fallida i després d'una llarga batalla legal, es veu obligada a vendre els quadres del seu marit per poder pagar els deutes.[1]

Formació[modifica | modifica el codi]

Va mantenir bones relacions amb pintors destacats com Cornelis Saftleven i Egbert van der Poel, tot i que no està clar de qui va ser aprenent. El caràcter històric de les seves primeres obres fa pensar que va viure a la casa d'un pintor d'escenes de la vida quotidiana, que era un motiu que en aquella època estava més de moda que no pas els retrats i els paisatges.

D'entre els possibles pintors que podrien haver estat els seus mestres, s'ha suposat que va aprendre de la mà de Leonaert Bramer (1596-1674), un conegut del seu pare, o de Carel Fabritius, que morí el 1654 a causa d'una explosió que devastà gran part de Delft i les obres que aquest hi tenia emmagatzemades. El seu treball mostra, efectivament, una gran afinitat amb l'art de Fabritius, un deixeble de Rembrandt que s'instal·là a Delft el 1650, però la seva relació no està del tot comprovada.

Oblit i redescoberta[modifica | modifica el codi]

Vermeer fou mestre a l'escola de pintura de Delft des de l'any 1653 i, més tard, escollit degà (1662-1663). Va ser altament considerat en vida, tot i que, sembla ser, que no va gaudir d'una salut gaire bona. El seu nom, però, va ser pràcticament oblidat fins que el 1866, el crític d'art Thoré-Bürger va publicar un assaig atribuint-li 66 pintures (de les quals només 35 són atribuïdes directament a ell avui dia).

Tot i les poques referències contemporànies al seu art, es parla d'altres obres que s'haurien perdut, tot i que es creu que no en devien ser gaires, ja que Vermeer hauria estat un artista lent i meticulós i, probablement, com molts altres pintors holandesos de l'època, hauria tingut alguna altra font d'ingressos. Un viatge a La Haia fet el 1672 per a autenticar algunes pintures suggereix que potser també podria haver estat marxant d'art, com el seu pare.

Obra[modifica | modifica el codi]

Temàtica[modifica | modifica el codi]

Després de la primerenca L'alcavota, la temàtica de les obres de Vermeer és exclusivament sobre escenes contemporànies. Feia servir un format més petit i una paleta de colors més freda, dominada per blaus, grocs i grisos. La major part de les obres que s'han conservat són d'una mateixa època i presenten aquestes característiques.

Generalment, pintava interiors domèstics, d'un estil molt similar:

  • amb les parets sovint decorades amb minucioses reproduccions de quadres i mapes;
  • amb una o dues figures il·luminades per una finestra emplaçada a l'esquerra, tot des d'un punt de vista que seria sempre, d'una manera gairebé obsessiva, el mateix.

Vermeer pintava amb la voluntat de deixar un estret marge cap a la varietat, prioritzant la recerca d'una espècie de perfecció espiritual. També es pot endevinar un "murri" missatge, no exempt d'ironia i de "picades d'ullet" cap a l'espectador. Aconsegueix que totes les obres tinguin un marcat aire serialista.

Al llarg de la seva obra n'apareixen totes les classes socials:

  • de vegades és una simple cosidora;
  • d'altres, dames que llueixen l'esplendor i el luxe de l'alta societat;
  • en alguns casos els escollits són mercaders.

Mostra un sorprenent interès pels científics, en un evident desig de testimoniar el moment que li tocà viure, en plena apoteosi humanista però sense oblidar tampoc les referències religioses, que hi apareixen espampades una mica per tot arreu.

Tècnica[modifica | modifica el codi]

Noia llegint una carta davant una finestra

Totes aquestes representacions d'activitats mundanes arriben a l'espectador a través d'un sentit de l'equilibri composicional serè i un ordre espacial sever, unificats per una llum nacrada que les imbueix d'una poètica atemporalitat (com per exemple: Noia llegint una carta davant una finestra).

Aquestes qualitats de ses teles ha estat sempre el que han fascinat més a crítics i afeccionats. Però també ha estat vista, segons David Hockney, entre d'altres, com a un exemple del possible ús de la càmera fosca,[2] i d'una primitiva lent que l'hauria ajudat a aconseguir l'evident i constant efecte d'halo. Aquests efectes es fan especialment evidents a la Dama dreta davant del virginal (Royal Collection, Londres). L'interès de Vermeer per l'òptica es fa evident a aquesta tela, al reflex que molt acuradament està representat a la tapa del virginal.

Influència d'altres pintors[modifica | modifica el codi]

La principal fou la de Carel Fabritius, el qual va passar molts anys a la ciutat de Delft. La principal influència de Fabritius es troba, més que en cap altra cosa, en les idees i el gust que Vermeer hi tenia sobre la perspectiva i la seva tendència a retratar temes de la vida quotidiana.

El pintor italià Caravaggio (1573- 1610) va influir indirectament en l'obra de Vermeer a través de les generacions anteriors de pintors holandesos que admiraven l'obra del pintor italià.

També cal considerar a Leonart Bramer, un altre pintor de Delft, testimoni en el seu matrimoni. I és significatiu que Vermeer comprés una tela del pintor Dirck van Baburen, la qual apareix penjada a la paret en dues de les escenes que pintà.

Cronologia de les obres[modifica | modifica el codi]

És molt complicat fer una cronologia acurada de l'obra de Vermeer, car només tres de les seves pintures estan datades:

Hi han dues teles que són generalment acceptades com a anteriors a L'alcavota. Ambdues són d'inspiració històrica, pintades amb una paleta més càlida i amb un format relativament més gran de la usada habitualment per Vermeer: Crist a la casa de Marta i Maria (National Gallery of Scotland, Edimburg) i Diana i les seves companyes (Maristshuis, La Haia). D'aquest període han estat també datats els dos únics paisatges que es conserven de Vermeer, Vista de Delft (Mauritsahuis, La Haia) i Un carrer de Delft (Rijksmuseum, La Haia).

N'hi unes poques que mostren una tècnica una mica més dura, essent considerades com els seus darrers treballs. En aquest període caldria situar:

Llista d'obres[modifica | modifica el codi]

Avui dia, tot i que només 16 pintures porten la seva firma, n'hi ha 35 que són clarament atribuïbles a Vermeer,[3] i dues que estan en discussió.[4] La llista és la següent:

Núm. Quadre Títol Data Mida. Material Localització
1 Crist a la casa de Marta i Maria Crist a la casa de Marta i Maria 1654
1655
160 × 142 cm
Oli sobre tela
National Gallery of Scotland
Edimburg
2 Santa Praxedis Santa Praxedis 1655 101,6 × 82,6 cm
Oli sobre tela
Musée de la Chapelle de la Visitation
Mònaco (Barbara Piasecka Johnson Collection)
3 Diana i les seves companyes Diana i les seves companyes 1655
1656
98,5 × 105 cm
Oli sobre tela
Mauritshuis
La Haia
4 L'alcavota L'alcavota 1656 143 × 130 cm
Oli sobre tela
Gemäldegalerie Alte Meister
Dresden
5 Una noia dormint Una noia dormint 1657 87,6 × 76,5 cm
Oli sobre tela
Metropolitan Museum of Art
Nova York
6 Noia llegint una carta davant una finestra Noia llegint una carta davant una finestra 1657 83 × 64,5 cm
Oli sobre tela
Gemäldegalerie Alte Meister
Dresden
7 El carreró El carreró 1657
1658
54,3 × 44 cm
Oli sobre tela
Rijksmuseum
Amsterdam
8 L'oficial i la noia que riu L'oficial i la noia que riu 1658 49,2 × 44,4 cm
Oli sobre tela
Frick Collection
Nova York
9 Cavaller i dama que beu Cavaller i dama que beu 1658
1660
66,3 × 76,5 cm
Oli sobre tela
Gemäldegalerie
Berlín
10 La lletera La lletera 1658
1660
45,4 × 41 cm
Oli sobre tela
Rijksmuseum
Amsterdam
11 La noia amb la copa de vi La noia amb la copa de vi 1659
1660
78 × 67,5 cm
Oli sobre tela
Herzog Anton Ulrich-Museum
Braunschweig
12 Vista de Delft Vista de Delft 1660
1661
98,5 × 117,5 cm
Oli sobre tela
Mauritshuis
La Haia
13 Noia interrompuda a la classe de música Noia interrompuda a la classe de música 1660
1661
38,7 × 43,9 cm
Oli sobre tela
Frick Collection
Nova York
14 Noia llegint una carta davant una finestra Dona vestida de blau 1662
1664
46,5 × 39 cm
Oli sobre tela
Rijksmuseum
Amsterdam
15 La lliçó de música La lliçó de música o Cavaller i dona tocant el virginal 1662
1665
74,6 × 64,1 cm
Oli sobre tela
Gemäldegalerie del Palau de Buckingham
Londres
16 Dona sostenint unes balances Dona sostenint unes balances 1662
1664
42,5 × 38 cm
Oli sobre tela
National Gallery of Art
Washington DC
17 Dona amb un llaüt prop d'una finestra Dona amb un llaüt prop d'una finestra 1664 51,4 × 45,7 cm
Oli sobre tela
Metropolitan Museum of Art
Nova York
18 Dona amb un collar de perles Dona amb un collar de perles 1664 55 × 45 cm
Oli sobre tela
Gemäldegalerie
Berlín
19 Dona amb un gerro prop d'una finestra Dona amb un gerro prop d'una finestra 1664
1665
45,7 × 40,6 cm
Oli sobre tela
Metropolitan Museum of Art
Nova York
20 La noia de la perla La noia de la perla 1665 45 × 40 cm
Oli sobre tela
Mauritshuis
La Haia
21 El concert El concert 1665
1666
69 × 63 cm
Oli sobre tela
Isabella Stewart Gardner Museum
Boston[5]
22 Dama escrivint una carta Dama escrivint una carta 1665
1670
45 × 39,9 cm
Oli sobre tela
National Gallery of Art
Washington D.C.
23 Retrat d'una dona jove Retrat d'una dona jove 1666
1667
44,5 × 40 cm
Oli sobre tela
Metropolitan Museum of Art
Nova York
24 Dona amb una flauta Dona amb una flauta 1666
1667
20 × 17,8 cm
Oli sobre tela
National Gallery of Art
Washington D.C.
25 Noia amb un barret vermell Noia amb un barret vermell 1666
1667
23,2 × 18,1 cm
Oli sobre fusta
National Gallery of Art
Washington D.C.
26 Dama amb la seva donzella que porta una carta Dama amb la seva donzella que porta una carta 1667
1668
89,5 × 78,1 cm
Oli sobre tela
Frick Collection
Nova York
27 L'astrònom L'astrònom 1668 50,8 × 46,3 cm
Oli sobre tela
Louvre
París
28 El geògraf El geògraf 1668
1669
53 × 46,6 cm
Oli sobre tela
Städelsches Kunstinstitut
Frankfurt del Main
29 La carta d'amor La carta d'amor 1669
1670
44 × 38,5 cm
Oli sobre tela
Rijksmuseum
Amsterdam
30 La puntaire La puntaire 1669
1670
24,5 × 21 cm
Oli sobre tela (posta sobre fusta)
Louvre
París
31 Dama escrivint una carta i la seva donzella Dama escrivint una carta i la seva donzella 1670 71 × 59 cm
Oli sobre tela
National Gallery of Ireland
Dublín
32 Dona jove asseguda davant del virginal Dona jove asseguda davant del virginal 1670 25,5 × 20 cm
Oli sobre tela
Sammlung Wynn
Las Vegas
33 Al·legoria de la fe Al·legoria de la fe 1671
1674
114,3 × 88,9 cm
Oli sobre tela
Metropolitan Museum of Art
Nova York
34 La guitarrista La guitarrista 1672 53 × 46,3 cm
Oli sobre tela
Kenwood House
Londres
35 L'art de la pintura L'art de la pintura o Al·legoria de l'art de la pintura 1673 130 × 110 cm
Oli sobre tela
Kunsthistorisches Museum
Viena
36 Dama dreta davant el virginal Dama dreta davant el virginal 1673
1675
51,7 × 45,2 cm
Oli sobre tela
The National Gallery
Londres
37 Dama asseguda davant el virginal Dama asseguda davant el virginal 1673
1675
51,5 × 45,5 cm
Oli sobre tela
The National Gallery
Londres

Repercussió en altres àmbits[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vermeer. 26 (en castellà). Altaya, 2001, pàg.5 (Grandes Maestros de la Pintura). ISBN 9788448705909 [Consulta: 7 Desembre 2010]. 
  2. Anàlisi sobre el possible ús de la càmera fosca
  3. Existeix una primera llista ja de 66 pintures elaborada pel crític d'art i redescobridor de Vermeer, Thoré-Bürger
  4. La pintura núm. 2 de la llista, Santa Praxidis, i la núm. 24, Dona amb una flauta
  5. Robat la nit del 18 de març, del 1990

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]