Gran Canal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 45° 26′ 12″ N, 12° 19′ 59″ E / 45.43667°N,12.33306°E / 45.43667; 12.33306

El Gran Canal des del Ponte dell'Accademia; en primer pla el Palazzo Cavalli-Franchetti, en la distància l'església de Santa Maria della Salute.
El Gran Canal vist des de l'espai el 2001.

El Gran Canal (Canal Grande en italià; en venecià, Canalasso) és el principal canal de Venècia. Té una llargada d'uns 3800 metres i una amplada que varia des dels 30 metres als 70, i una profunditat mitjana de 5 metres. Divideix en dues parts la ciutat amb la seua forma de S invertida, des del seu començament prop del Ponte della Libertà fins al Bacino di San Marco, davant del Palau Ducal.

El canal està flanquejat en tota la seua longitud per edificis magnífics, la majoria dels segles XIII fins al XVIII, que mostren la riquesa i l'art creat per la República de Venècia, convertint-lo en un símbol de la ciutat. Any rere any els venecians reviuen les tradicions de la Sereníssima, com la Regata Storica.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Panorama del Gran Canal

Després d'un curt tram en direcció sud-est, a l'alçada del Ponte della Costituzione el canal gira cap al nord-est, per a continuació descriure una gran corba on es troben el Ponte degli Scalzi i la confluència del Canale di Cannaregio, i acaba en el Ponte di Rialto, l'únic pont igual d'antic i famós com el propi canal. A partir d'ací, continua cap al sud-oest i després cap al sud (després de la “volta de Canal”) i, finalment, a l'est amb el Ponte dell'Accademia fins a la Punta della Dogana. En aquest recorregut passa per cinc del sis sestieri (barris), recull 45 canals menors i el travessen set ponts (quatre peatonals, dos per a automòbils i un ferroviari). El pont més recent és el Ponte della Costituzione, dissenyat per l'arquitecte Santiago Calatrava per connectar la plaça de l'Stazione di Venezia Santa Lucia amb Piazzale Roma, terminal de les línies de l'Azienda Consorzio Trasporti Venezia (empresa de transport públic de Venècia) inaugurat l'any 2008.

El Gran Canal a l'altura de l'església de santa Maria de Natzaret en un quadre de Canaletto

Fou el riu al voltant del qual va nàixer la ciutat i el centre vital del comerç de la Sereníssima durant tota l'Edat Mitjana. El Canal Gran fou el lloc més cobejat per l'aristocràcia, el lloc per excel·lència on exaltar la pròpia riquesa.

Són almenys 170 les residències que encara mostren els mil anys d'esplendor de la República, en la història de les famílies que hi han viscut i en la seua arquitectura, sempre influïda pel gust particular venecià. Es podria dir que el Gran Canal és el palau més bell de la ciutat on es demostra l’orgull de la pròpia identitat i el lligam profund amb la llacuna. A tot això es sumen algunes esglésies, scuole i campi; a més de les fondamente (passeigs) per a recórrer-los a peu.

Gairebé totes les cases donen directament al canal, sense voreres, només navegant es pot contemplar la continuïtat d'aquesta seqüència de les façanes il·luminades pels reflexos de l'aigua, aïllades dels vianants i cercades amb les estaques per a l'atracament de les naus. El Gran Canal ofereix aquest entorn encisador, component essencial de la màgia que ha fet de Venècia una de les ciutats més estimades en el món.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers assentaments[modifica | modifica el codi]

El Gran canal correspondria al curs d'un antic riu en el seu tram final (podria ser un braç del riu Brenta). A banda i banda del Riu Businiacus, com se l'anomenava, ja en època preromana grups de vènets construïen els seus palafits, vivint principalment de la pesca i del comerç de sal. Sota l'Imperi Romà primer i de l’Imperi bizantí després, la llacuna es va anar poblant i adquirint una certa importància, fins que a primeries del segle IX el doge va traslladar la seu de Malamocco a Rivoaltus, a la llarga del Riu Businiacus, pel fet que era una posició millor defensable.

Amb el trasllat del dux a Rialto, també s'hi traslladaren els comerços més importants. Es trobaren amb un profund Canal Gran, un canal-port segur i accessible a vaixells més grans. Com la resta de la ciutat, la zona del Gran Canal no tenia l'aspecte actual (més compacte, resultat de continus drenatges) sinó que era més ample i fluïa entre petites illes subjectes als efectes de les marees i unides amb ponts de fusta.

La casa-fondaco[modifica | modifica el codi]

A la llarga del canal els fondaco es multiplicaren. Els fondaco eren edificis destinats a magatzem per al comerç i a habitatge del mercader.

En el primer pis existeix un pòrtic o porxo obert sobre l'aigua (anomenat la curia), el qual permet la descàrrega de mercaderies des dels vaixells. Al porxo s'obri un corredor central flanquejat de botigues o magatzems, i que sol donar accés a un pati posterior. De la mateixa manera, en el primer pis hi ha una lògia igual d'alta que el pòrtic que il·lumina una àmplia planta on s'ubiquen les habitacions del mercader. La façana té un esquema tripartit, amb una part central espaiosa i dues laterals més completes, sovint revestit de marbre.

La casa-fondaco sovint està flanquejada per dues torretes defensives (torreselle), com passa en el Fontego dei Turchi (del segle XIII, i pràcticament reconstruït en el segle XIX). Junt al Fondaco dei Tedeschi, també amb façana al Gran Canal, són un testimoni de la important presència de mercaders estrangers a Venècia: la mateixa República els hi donà espais per a magatzems i allotjar-se, també per a controlar millor la seua activitat.

Al llarg del Gran Canal, a l'àrea de Rialto, anaren construint-se altres edificis públics importants relacionats amb el comerç: palaus de la magistratura financera (Palazzo dei Camerlenghi i el Palazzo dei Dieci Savi, reconstruïts després de l'incendi de 1514), un fòrum comercial, una seca. Ja en l'any 1181 Nicolò Barattieri va construir un pont de barques que unia Rialto amb la zona de les mercerie (carrers comercials), en el segle següent va ser substituït per un pont de fusta amb botigues, precedent de l'actual.

L'estil vèneto-bizantí[modifica | modifica el codi]

El comerç amb l’imperi bizantí va portar a la ciutat escultures, frisos, columnes, capitells que serviren per decorar les cases-fondaco de les famílies nobles. L'art bizantí es va fondre amb tendències precedents originant l'anomenat estil vèneto-bizantí. Aquest es caracteritza sobretot per galeries grans i allargades (loggia) i per l'abundància de marbres policroms.

Al llarg del Gran Canal aquestos elements estan millor conservats en els palaus Ca' Farsetti, Ca' Loredan (els dos serveixen d'ajuntament en l'actualitat) i Ca' Da Mosto, tots datats en els segles XII i XIII. És un període d'intensa activitat constructiva a la zona del Rialto, determinant l'aspecte del canal i de les àrees adjacents. De fet a Venècia els fonaments es reutilitzen quasi sempre i els materials constructius es consideren béns preuats: en reconstruccions posteriors molts palaus conservaren elements preexistents, mesclant així formes vèneto-bizantines i de nous estils (com passa en els palaus Palazzo Morosini Sagredo o Palazzo Bembo). La policromia i la divisió tripartida de les façanes, les lògies, els amplis finestrals i en general la disposició de les habitacions constituiran una manera de construir particular que continuarà en el futur.

La quarta croada, amb el gran botí aconseguit amb el saqueig de Constantinoble de 1204, i altres situacions històriques faran que Venècia estiga influenciada per l'orient fins al final del segle XIV.

El Gòtic venecià[modifica | modifica el codi]

L’arquitectura gòtica arriba a Venècia tardanament, però es manifesta amb les formes d'un esplèndid gòtic florit o flamíger, començant ja per la façana del Palazzo Ducale. La verticalitat i la lluminositat que caracteritzen el gòtic es troben en les lògies de les cases-fondaco: les columnes es fan més primes i delicades, els arcs de mig punt es substitueixen per arcs apuntats, conopials o lobulats. Les arcades s'eleven lleugerament entrellaçant-se i dibuixant en marbre formes lobulades, com els quadrifolis característics del gòtic venecià. Les façanes es revocaren de colors brillants.

Dels palaus de la segona meitat de segle que millor conserven el seu aspecte original destaquen la coneguda Ca' d'Oro i el Palazzo Bernardo. Al voltant de 1450 es va reconstruir amb formes gòtiques, encara visibles, l'església de Santa Maria della Carità, en el complex conventual que a partir del segle XIX allotjaria Gallerie dell'Accademia de Venècia.

El punt àlgid d'aquest període serà la segona meitat del segle XV, del qual resten molts edificis, concentrats sobretot a l'últim tram del canal: Palazzo Pisani Moretta, Ca' Foscari (actual seu de la Universitat), Palazzo Barbaro a San Vidal, Palazzo Loredan dell'Ambasciatore i Palazzo Cavalli-Franchetti, són els exemples més significatius.

Renaixement[modifica | modifica el codi]

A finals del segle XV comencen a aparèixer els primers edificis construïts segons els cànons de l'arquitectura renaixentista, com el Palazzo Dario i el Palazzo Corner Spinelli, aquest últim obra de Mauro Codussi, pioner del Renaixement a Venècia. Ca' Vendramin Calergi, és una de les seues obres mestres i actualment allotja el Casino de Venècia.

Les referències a l'arquitectura clàssica són més evidents en les obres de Jacopo Sansovino, arribat des de Roma el 1527. En el Gran Canal va obrar, entre altres, les Fabbriche nuove a Rialto, va dissenyar el Palazzo Corner della Ca' Granda i el Palazzo Dolfin Manin, els quals es distingeixen per la seua façana imponent i la seua tendència a l'horitzontalitat, i per estar organitzats al voltant d'un pati central. També renaixentistes són el Palazzo Papadopoli de Gian Giacomo de' Grigi i Palazzo Grimani di San Luca de Michele Sanmicheli. Alguns palaus d'aquest període tenien en la seua façana frescos de grans pintors (com Il Pordenone, Tintoretto o Paolo Veronese), malauradament perduts.

El Barroc venecià[modifica | modifica el codi]

L'any 1582 Alessandro Vittoria inicia la construcció del Palazzo Balbi (actual seu del Govern del Vèneto), on ja s'albiren alguns elements del barroc: cornises elaborades, timpans trencats i una decoració major.

El protagonista de l'arquitectura barroca veneciana serà Baldassare Longhena, quan encara jove, el1631, va iniciar la construcció de la Basílica de Santa Maria della Salute, una de les esglésies més belles de la ciutat i un dels símbols del Gran Canal. A la façana clàssica li dóna moviment les diverses decoracions i les nombroses estàtues, i el coronament de volutes que envolta la gran cúpula.

Longhena va dissenyar un seguit de palaus, com Ca' Pesaro i Ca' Rezzonico (on retrobem una gran quantitat de decoració escultòrica i de l'ús del clarobscur) i la Chiesa degli Scalzi.

Les façanes més antigues del Palazzo Labia s'inspiren en l'obra de Longhena, palau que conté un cicle de frescos de Giambattista Tiepolo. També de l'escola longheniana està Domenico Rossi, autor de la façana de la chiesa di San Stae (1710)i a continuació Ca' Corner della Regina, obra de Giorgio Massari.

El segle XVI i el XVII assenyalen l'inici de la decadència de la Sereníssima, malgrat això fou l'època de major activitat constructiva en el Gran Canal. Això s'explica en part pel progressiu augment de les famílies nobles (com els Labia) que compren el títol pagant grans xifres a una República en crisi econòmica. Una vegada aconseguit aquest privilegi, aquestes famílies construïen una residència d'acord al seu nou status, i al mateix temps induïen a les famílies més antigues a renovar les pròpies.

Arquitectura neoclàssica[modifica | modifica el codi]

Amb el Palazzo Grassi Massari realitza (cap al 1750) un dels primers edificis considerats neoclàssics de Venècia. Anteriorment (entre 1718 i 1738) Giovanni Antonio Scalfarotto havia construït la Chiesa di San Simeon Piccolo, aquesta té una planta centralitzada amb un destacat pronaos i una gran cúpula verda rematada amb una llanterna.

Els dos últims segles[modifica | modifica el codi]

La Pescaria a Rialto

La desaparició de la República el 1797 suposà una reducció de l'activitat constructora al Canal Gran, mostra d'això són la façana incompleta de la Chiesa di San Marcuola i el Palazzo Venier dei Leoni (seu de la Col·lecció Peggy Guggenheim), del qual només es construí el primer pis. Les famílies nobles perderen l'impuls de mostrar el seu poder i algunes directament s'extingiren. Alguns palaus històrics foren demolits (com el Fondaco dei Persiani), però la majoria s'han conservat i després de ser restaurats conserven l'aspecte que tenien a finals del segle XVIII. Els més importants són propietat pública i allotgen institucions o museus.

Menys afortunats foren els edificis religiosos, durant el Regne d'Itàlia (1805-1814) Napoleó Bonaparte va suprimir els ordes religiosos i les seues esglésies es buidaren d'obres d'art i mobiliari i es destinaren a altres usos, (com Santa Maria della Carità) o s'enderrocaren. En el posterior període de dominació austríaca s'enderrocà la Chiesa della Croce que donava nom al sestiere (barri) de Santa Croce, estava a l'àrea dels Giardini Papadopoli; l'església de Santa Lucia (en part dissenyada per Andrea Palladio) va haver de deixar lloc a la nova Stazione di Venezia Santa Lucia el (1860).

L’arribada del Regne d'Itàlia (1861-1946) va tornar la confiança a la ciutat i va donar lloc a una represa de l'activitat constructiva a la llarga del Gran Canal, respectant els estils precedents, sovint reproduint-los en edificis neogòtics com la Pescaria del Rialto.

Transports[modifica | modifica el codi]

El Gran canal és la principal via del centre històric de la ciutat. El trànsit es regula per franges horàries i tipus (servei de transport, servei de gondolers, serveis públics de transport en taxi d'aigua), resta prohibit però, el trànsit per plaer. Les onades produïdes per les embarcacions de motor suposen un greu problema per als fonaments dels edificis.

Vaporetti i taxi[modifica | modifica el codi]

Vaporetto i góndola davant del Palau Dolfin-Manin
Parada flotant dels vaporetti

No hi ha limitacions per als vaporetti de la línia de l'ACTV (l'empresa pública de transports de Venècia), que són el principal mitjà de transport per a les persones; algunes línies recorren tot el canal, aturant-se a prop de molls o pontons fixats al fons de la llacuna. Les parades del vaporetto al llarg del Canal són:

El Canal també té rutes de llanxes que fan el servei de taxi.

Góndoles[modifica | modifica el codi]

Passeig en góndola pel Gran canal

Molts turistes prefereixen conèixer el Gran Canal amb el vehicle tradicional, la góndola, per admirar amb calma els palaus i ponts i descobrir els llocs on van viure personatges famosos.

Transbordadors[modifica | modifica el codi]

Per creuar el Gran Canal existeixen els gondoloni, també anomenats barchette, que fan la funció de ferri entre dues stazi (estacions), podent transportar fins a catorze persones. Molt nombroses en el passat, quan moure's en góndola era corrent, actualment queden els següents: Ferrovia - San Simeon Piccolo, San Marcuola - Fondaco dei Turchi, Santa Sofia - Pescaria, Fondamenta del Vin – Riva del Carbon (a Rialto), San Tomà - Sant'Angelo, San Barnaba - San Samuele, San Gregorio - Santa Maria Zobenigo.

Esdeveniments[modifica | modifica el codi]

Regata Storica[modifica | modifica el codi]

La Regata Vista da Ca' Foscari, de Canaletto

Cada any, el primer diumenge de setembre, té lloc al llarg del Gran Canal la Regata Storica, una sèrie de curses que atrauen a multituds de venecians. Precedeix a les curses el Corteo Storico (desfilada històrica), on es commemora l'entrada a la ciutat de Caterina Cornaro reina de Xipre, després de la seua abdicació en 1489: gondolers vestits d'època condueixen embarcacions típiques del segle XVI en el seguit del Bucentaure, la galera d'estat dels Dogos.

Festa della Madonna della Salute[modifica | modifica el codi]

El 21 de novembre marca la Festa della Madonna della Salute, en la qual els venecians agraeixen a la mare de Déu la salvació de la pesta ocorreguda els anys 1630-31 amb un pelegrinatge a la basílica. Per a l'ocasió es prepara un pont provisional fet de barques que travessa el Gran Canal. Els peregrins celebren la festa en el Campo della Salute, visitant les paradetes i menjant castradina.

Itinerari[modifica | modifica el codi]

Riba dreta Riba esquerra
Ponte della Libertà
Ex Convent de Santa Chiara (Uffici Questura) Area ferroviaria
Canale di Santa Chiara
Pontile Piazzale Roma
Ponte della Costituzione
Rio Novo Rio Novo Ex sede del Dipartimento Ferroviario
Giardini Papadopoli Giardini Papadopoli
Rio della CroceRio della Croce
Palazzo Emo Diedo (Tirali, segle XVII) Stazione di Venezia Santa Lucia
Scuola dei Tessitori dei Panni di Lana
San Simeone Piccolo Chiesa di San Simeon Piccolo
Palazzo Adoldo
Palazzo Foscari Contarini Palazzo Foscari Contarini Chiesa di Santa Maria di Nazareth Chiesa di Santa Maria di Nazareth
Ponte degli Scalzi Ponte degli Scalzi
Rio Marin Pontile Ferrovia
Campo San Simeon Grande Palazzo Calbo Crotta
Rio Terà dei Sabbioni
Palazzo Gritti Palazzo Flangini (Giuseppe Sardi, segle XVII)
Palazzo Corner Scuola dei Morti
Palazzo Donà Balbi Chiesa di San Geremia (segle XVIII) Chiesa di San Geremia
Palazzo Zen Palazzo Labia (del segle XVII, amb frescos de Giambattista Tiepolo) Palazzo Labia
Pontile Riva di Biasio Canale di Cannaregio
Palazzo Marcello Toderini Palazzo Emo
Palazzo Querini
Rio di San Giovanni Decollato Palazzo Correr Contarini Zorzi
Palazzo Giovanelli Palazzo Gritti
Casa Correr Chiesa di San Marcuola (segle XVIII, inacabada) Chiesa di San Marcuola
Traghetto Museo Traghetto San Marcuola
Fontego dei Turchi Fontego dei Turchi (d'estil vèneto-bizantí, Museo di Storia Naturale) Pontile di San Marcuola
Rio del Fondaco dei Turchi Rio di San Marcuola
Fontego del Megio Fontego del Megio Ca' Vendramin Calergi Ca' Vendramin Calergi
Palazzo Belloni Battagia Palazzo Belloni Battagia (Baldassare Longhena, barroc, segle XVII)
Rio di Ca' Tron
Ca' Tron (segle XVI, IUAV) Palazzo Marcello (on va nàixer Benedetto Marcello)
Palazzo Duodo Palazzo Erizzo
Palazzo Priuli Bon Palazzo Soranzo Piovene
Pontile San Stae Palazzo Emo alla Maddalena
Chiesa di San Stae Chiesa di San Stae (segle XVIII) Palazzo Molin Querini
Scuola dei Tiraoro e Battioro Rio della Maddalena
Rio della Rioda Palazzo e Palazzetto Barbarigo
Palazzo Coccina Giunti Foscarini Giovannelli
Rio della Pergola Palazzo Gussoni Grimani Della Vida
Ca' Pesaro Ca' Pesaro (Longhena, barroc, segle XVII, Museo d'Arte Moderna) Rio di Noale
Rio di Ca' Pesaro o delle Due Torri Palazzetto da Lezze
Palazzo Donà Palazzo Boldù
Palazzo Correggio Palazzo Contarini Pisani
Ca' Corner della ReginaCa' Corner della Regina (segle XVIII, sobre l'àrea del palau on va nàixer Caterina Cornaro)
Ca' Favretto (on va viure Giacomo Favretto) Rio di San Felice
Rio di San Cassiano Palazzo Fontana Rezzonico (on va nàixer Climent XIII) Palazzo Fontana Rezzonico
Palazzo Morosini Brandolin Palazzo Giusti Palazzo Giusti
Fondamenta dell'Olio Ca' d'Oro (gòtic, segle XV, Galleria Franchetti) Ca' d'Oro
Pontile Ca' d'Oro
Palazzo della Pretura Palazzo Giustinian Pesaro
Rio delle Beccarie Ca' Sagredo Ca' Sagredo
Pescheria Pescheria (neogòtic, segle XX) Campo Santa Sofia Santa Sofia
Traghetto Pescaria Traghetto Santa Sofia Traghetto Santa Sofia
Campo della Pescaria Palazzetto Foscari
Palazzo Michiel dalle Colonne Palazzo Michiel dalle Colonne
Fabbriche Nuove di Rialto Fabbriche Nuove di Rialto (Sansovino, segle XVI) Palazzo Michiel del Brusà Palazzo Michiel del Brusà
Palazzo Smith Mangilli ValmaranaPalazzo Smith Mangilli Valmarana
Rio dei Santi Apostoli
Ca' Da Mosto (vèneto-bizantí, segle XIII) Ca' Da Mosto
Palazzo Bollani Erizzo (on va viure Pietro Aretino)
Rio di San Giovanni Crisostomo
Fabbriche Vecchie di Rialto (Scarpagnino, segle XVI) Campiello del Remer
Palazzo Civran Palazzo Civran
Palazzo Perducci Palazzo Perducci
Palazzo Ruzzini Palazzo Ruzzini
Rio del Fontego dei Tedeschi
Palazzo dei Camerlenghi Palazzo dei Camerlenghi (renaixement, segle XVI, Corte dei Conti) Fontego dei Tedeschi (segle XVI, Oficina Central de Correus) Fontego dei Tedeschi
Ponte di Rialto Ponte di Rialto
Palazzo dei Dieci Savi Palazzo dei Dieci Savi (Scarpagnino, segle XVI, Magistrato alle Acque) Riva del Ferro
Fondamenta del Vin Pontile Rialto
Palazzo Dolfin Manin (Sansovino, renaixement, segle XVI, seu de Banca d'Italia) Palazzo Dolfin Manin
Rio di San Salvador
Palazzo Bembo (Gòtic, segle XV; on va nàixer Pietro Bembo)Palazzo Bembo
Traghetto Rialto
Traghetto San Silvestro Ca' Loredan (vèneto-bizantí, segle XIII, Municipio) Ca' Loredan
Casa Ravà (neogòtic, segle XX) Ca' Farsetti (vèneto-bizantí, segles XII-XIII, Municipio)
Pontile San Silvestro Palazzo Cavalli
Palazzo Barzizza Palazzo Grimani di San Luca Palazzo Grimani di San Luca
Palazzo Giustinian Businello
Rio dei Meloni Rio di San Luca
Palazzo PapadopoliPalazzo Papadopoli Palazzo Corner Contarini dei Cavalli Palazzo Corner Contarini dei Cavalli
Palazzo Tron
Palazzo Donà della Trezza Palazzo Donà della Trezza Palazzo D'Anna Viaro Martinengo Volpi di Misurata Palazzo D'Anna Viaro Martinengo Volpi di Misurata
Palazzo Donà della Madoneta Palazzo Donà della Madoneta
Rio della Madoneta Palazzo Querini Benzon
Palazzo Bernardo Palazzo Bernardo (gòtic, segle XV) Rio di Ca' Michiel
Palazzo Querini Dubois Palazzo Querini Dubois Palazzo Curti Valmarana
Palazzo Grimani Marcello Palazzo Grimani Marcello Palazzo Corner Spinelli (Codussi, renaixement, segle XV)
Ca' Cappello Ca' Cappello Pontile Sant'Angelo
Rio di San Polo Casa Barocci
Palazzo Barbarigo della TerrazzaPalazzo Barbarigo della Terrazza (segle XVI) Rio di Ca' Garzoni
Palazzo Pisani Moretta Palazzo Pisani Moretta (segle XV, gòtic) Palazzo Garzoni
Palazzo Tiepolo Palazzo Tiepolo Traghetto Garzoni
Ca' Tiepolo Passi Fondaco Marcello
Palazzo Giustinian Persico Palazzo Corner Gheltoff Palazzo Corner Gheltoff (Venice).jpg
Rio di San Tomà Rio di San Tomà Palazzi Mocenigo (segles XVI-XVII; on s'hostatjaren Giordano Bruno, Thomas More i Lord Byron)
Traghetto San Tomà
Palazzo Marcello dei Leoni
Palazzo Dolfin
Pontile San Tomà
Palazzo Dandolo
Palazzo Civran Grimani
Rio della Frescada Palazzo Contarini delle Figure (vi fu ospite Andrea Palladio)Palazzo Contarini delle Figure
Palazzo Caotorta-Angaran
Palazzo Balbi Palazzo Balbi (Vittoria, renaixement amb elements barrocs, segle XVI; Giunta della Regione Vèneto) Palazzo Erizzo Nani Mocenigo
Rio di Ca' Foscari
Ca' Foscari Ca' Foscari (gòtic, segle XV; seu de la Universitat) Palazzo Da Lezze
Palazzi Giustinian (gòtic, segle XV; on s'hostatjà Wagner) Palazzo Moro Lin Palazzo Moro Lin
Ca' Bernardo
Palazzo Bernardo Nani Palazzo Grassi (Massari, neoclàssic, segle XVIII) Palazzo Grassi
Ca' Rezzonico Ca' Rezzonico (Longhena, Massari; segles XVII-XVIII; Museu del Settecento Venecià)
Rio di San Barnaba Chiesa di San Samuele
Palazzo Contarini Michiel Pontile San Samuele
Pontile Ca' Rezzonico Casa Francheschinis (segle XX)
Traghetto San Barnaba Traghetto San Samuele
Palazzetto SternPalazzetto Stern Palazzo Malipiero Palazzo Malipiero
Rio Malpaga
Palazzo Moro Palazzo Moro ("Casa di Otello")
Palazzo Loredan dell'AmbasciatorePalazzo Loredan dell'Ambasciatore (gòtic, segle XV)
Casa Mainella Casa Mainella
Rio di San Trovaso Rio di San Trovaso
Palazzi Contarini CorfùPalazzi Contarini Corfù Ca' del Duca
Palazzi Contarini degli ScrigniPalazzi Contarini degli Scrigni Rio del Duca
Palazzo Falier (liagò)
Palazzo Mocenigo Gambara Palazzo Mocenigo Gambara Palazzo Giustinian LolinPalazzo Giustinian Lolin (Longhena, segle XVII)
Palazzo  Querini Vianello Palazzo Querini Vianello
Scuola Grande di Santa Maria della Carità (Massari, segle XVIII; Gallerie dell'Accademia) Palazzo Civran Badoer Barozzi Palazzo Civran Badoer Barozzi
Ex Chiesa di Santa Maria della Carità Ex Chiesa di Santa Maria della Carità (gòtic, segle XV; Gallerie dell'Accademia) Rio di San Vidal
Pontile AccademiaPontile Accademia Campo San Vidal
Ponte dell'Accademia Ponte dell'Accademia
Palazzo Brandolin Rota Palazzo Brandolin Rota (va pertànyer a Toti dal Monte) Palazzo Cavalli-Franchetti (gòtic, segle XV) Palazzo Cavalli-Franchetti
Palazzo Contarini Dal ZaffoPalazzo Contarini Dal Zaffo (amb elements gòtics i renaixentistes, segle XV)
Palazzo Balbi Valier Palazzo Barbaro a San Vidal

Palazzo Barbaro a San Vidal

Palazzo Loredan (Fondazione Cini) Palazzo Benzon Foscolo
Rio di San Vio Rio di San Vio Palazzetto Pisani
Campo San Vio Rio del Santissimo 150x50px| Rio del Santissimo
Palazzo BarbarigoPalazzo Barbarigo (els mosaics són moderns) Palazzo Succi
Palazzo Da Mula Morosini Casa Stecchini
Palazzo Centani Morosini
Ca' Biondetti (on va viure Rosalba Carriera) Casina delle Rose (on treballaren Antonio Canova i Gabriele D'Annunzio)
Palazzo Venier dei Leoni Palazzo Venier dei Leoni (Collezione Peggy Guggenheim) Palazzo Corner della Ca' Granda (Sansovino, renaixement, segle XVI; Provincia, Prefettura) Palazzo Corner della Ca' Granda
Rio delle Torreselle Rio di San Maurizio
Palazzo Dario Palazzo Dario (renaixement, segle XV) Palazzo Minotto
Palazzo Barbaro Wolkoff (on va viure Eleonora Duse) Palazzo Barbarigo
Rio della Fornace Rio di Santa Maria Zobenigo
Palazzo Salviati Pontile Santa Maria del Giglio Palazzo Marin Contarini Palazzo Marin Contarini
Palazzo Orio Semitecolo Benzon Palazzo Venier Contarini
Traghetto S.Gregorio Traghetto S.Maria del Giglio
Casa Santomaso Palazzo Pisani Gritti
Palazzo Genovese (neogòtic, segle XIX) Rio delle Ostreghe
Abbazia di San Gregorio Palazzo Ferro Fini (Consiglio Regionale del Veneto) Palazzo Ferro Fini
Rio della Salute
Pontile Salute Palazzo Contarini Fasan (gòtic, segle XV; "Casa di Desdemona") Palazzo Contarini Fasan
Basílica de Santa Maria della Salute Basílica de Santa Maria della Salute Palazzo Contarini
Palazzo Michiel Alvisi
Seminario Patriarcale Palazzo Badoer Tiepolo
Punta della Dogana Punta della Dogana Ca' Giustinian (gòtic, segle XV; Comune, Uffici della Biennale)
Rio di San Moisè |Rio di San Moisè
Hotel Bauer (neogòtic, segle XIX)
Palazzo Treves de Bonfili
Palazzo Vallaresso Erizzo (antico Ridotto)
Harry's Bar
Pontile San Marco Vallaresso
Fonteghetto della Farina (renaixement, segle XV; Capitaneria di Porto)
Venice Pavilion

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • A. Zorzi, P. Marton I Palazzi Veneziani – Magnus Ed., Udine 1989; ISBN 88-7057-083-5
  • M. Brusegan La grande guida dei monumenti di Venezia - Newton & Compton Ed., Roma 2005; ISBN 88-541-0475-2.
  • E. e W. Eleodori Il Canal Grande. Palazzi e Famiglie – Corbo e Fiore Editori, II ed., Venècia 2007; ISBN 88-7086-057-4.
  • Guida d'Italia – Venezia. 3a ed. Milano, Touring Editore, 2007. ISBN 978-88-365-4347-2.
  • Alvise Zorzi, P. Marton. I Palazzi Veneziani. Udine, Magnus, 1989. ISBN 88-7057-083-5.
  • Toso Fei Alberto, I segreti del Canal Grande. Misteri, aneddoti, cusiosità, sulla più bella strada del mondo. Studio LT2, 2009.
  • Venezia e provincia. Milano, Touring Editore, 2004. ISBN 88-365-2918-6.
  • Raffaella Russo. Palazzi di Venezia. Venècia, Arsenale Ed., 1998. ISBN 88-7743-185-7.
  • Umberto Franzoi, Mark Smith. Canal Grande. Venècia, Arsenale Ed., 1993. ISBN 88-7743-131-8.
  • Giuseppe Mazzariol (a cura di). I Palazzi del Canal Grande. Novara, Istituto Geografico De Agostini, 1989.
  • Gianjacopo Fontana. Venezia monumentale - I Palazzi. Venècia, Filippi Ed., 1967.
  • Andrea Fasolo, Mark Smith. Palazzi di Venezia. Venècia, Arsenale Ed., 2003. ISBN 88-7743-295-0.
  • «Palazzi veneziani - architettura a Venezia».
  • Terisio Pignatti (a cura di). Le scuole di Venezia. Milano, Electa, 1981.
  • Silvia Gramigna, Annalisa Perissa. Scuole di Arti, Mestieri e Devozione a Venezia. Venècia, Arsenale Coop
  • Giuseppe Tassini. Curiosità Veneziane. Venècia, Filippi Ed., 2001.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Canal

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]