Basílica de Santa Maria della Salute

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista de la basílica des del Gran Canal.

Santa Maria della Salute (Santa María de la Salut, en italià) és una basílica de Venècia, que s'alça prop de la Punta della Dogana (Punta de la duana). Es va construir, igual que l'Església del Redemptor o l'Església de Sant Rocco, ex vot dels habitants venecians a causa de la pesta que el 1630 va delmar la població.

Historia[modifica | modifica el codi]

La pesta la va portar el comte de Màntua, que va ser internat en l'illa Lazzaretto Vecchio, però li va bastar entrar en contacte amb un fuster perquè la infecció s'estengués per tota la ciutat a partir de Campo Sant Lio. El 22 de març de 1630 el patriarca de Venècia, Giovanni Tiepolo, va fer una promesa:

« Prometo solemnement erigir en aquesta Ciutat una Església i dedicar-se-la a la Verge Santísima, anomenant-la SANTA MARIA DELLA SALUTE, i que cada any en el dia que aquesta Ciutat sigui declarada lliure del present mal, La seva serenitat i els seus successors aniran solemnement amb el Senat a visitar aquesta Església en perpètua memòria de la Pública gratitud per tant benefici. »

El 26 de març en la Plaça de San Marc el Dux de Venècia Nicolás Contarini, el clergat i el poble es van reunir per a resar. Quan la pesta va acabar havien mort 80.000 venecians i venecianes, i 600.000 en el territori de la Serenísima, des de Brescia fins a Trieste, des de Polesine fins a Belluno. Entre la gent que va morir, es trobaven el dogo i el patriarca.

El 28 de novembre de 1631 va començar la seva construcció en la Punta della Dogana, la duana de Venècia. Es va confiar la seva construcció a Baldassare Longhena, i es va acabar el 9 de novembre de 1687, quan el patriarca Alvuse Sagredi la va beneir. Per a poder erigir la basílica en aquest lloc va ser necessari introduir 1.156.650 pals en el terreny i guanyar una vasta àrea de terra al mar.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Context urbanístic : el Riu della Salute
Interior de la Basílica Santa Maria della Salute

La nau central és de forma octogonal, sobre la qual es dóna suport una cúpula hemisfèrica que està envoltada de sis capelles menors. El presbiteri i l'altar major predominen sobre tota la resta del conjunt.

El grup escultòric sobre l'altar representa a una Verge amb nen, que simbolitza a la Salut que defensa a Venècia de la pesta. Prové de Creta i va ser duta a Venècia pel pogo Francesco Morosini el 1670, quan van haver de cedir l'illa as turcs. Poden trobar-se tres obres de Tiziano en el sostre: Mort d'Abel, Sacrifici d'Abraham i David i Goliat. Aquestes escenes violentes de l'Antic Testament van ser pintades amb extrem realisme, el qual s'accentua a causa de la seva visió en perspectiva de l'observador. Els frescos, que es van considerar poc apropiats en el seu moment, van ser no obstant això molt admirats i imitats amb posterioritat.

També poden trobar-se altres obres en la sagristia: Sant Marc en el tro, amb els sants Cosme, Damià, Sebastià i Roc (1511-12) i Les noces de Canà (1551).

Cada 21 de novembre es festeja la "Festa della Madonna della Salute" (Festa de La nostra Senyora de la Salut), en la qual les gents atravesen un pont de barques que va de la Plaça de Sant Marc a la Basílica on es paren a resar. Juntament amb la "Festa del Redentore" (Festa del Redemptor), és encara avui una de les festes populars més estimades i participatives de la ciutat.

Coord.: 45° 25′ 51″ N, 12° 20′ 04″ E / 45.43083,12.33444

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica de Santa Maria della Salute