Andrea Palladio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Andrea Palladio

Andrea Palladio (30 de novembre de 150819 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.[1]

Projectà nombrosses casesvil·les») i palaus, especialment a Venècia, Vicenza i els seus entorns on moltes de les seves obres, les «Viles de Palladio al Vèneto» estan protegides per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat.

Palladio és considerat com l'arquitecte més influent i més imitat de tota la Història de l'Arquitectura a Occident. De fet, els centenars i milers de cases, esglésies, edificis públics amb façanes simètriques i semicolumnes adossades, rematats per un frontó, deriven d'una forma o altra dels dissenys d'Andrea Palladio.

Durant moltes generacions i per part de moltes escoles nacionals d'arquitectura, principalment les del món anglosaxó com l'arquitectura anglesa o l'arquitectura nord-americana s'ha considerat la seva arquitectura com el paradigma de la tradició clàssica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Façana del Palazzo Chiericati a Vicenza, Itàlia.

Andrea Pietro della Góndola va néixer a Pàdua, ciutat que llavors formava part de la República de Venècia. Als 13 anys, començà com aprenent en un taller de picapedrer d'aquesta ciutat. Al cap de 18 mesos va trencar el contracte i va fugir a la ciutat propera de Vicenza on s'establí. Fou ajudant en els principals tallers de paletes i picapedrers de la ciutat on freqüentà el taller de Bartolomeo Cavazza de qui va aprendre algunes tècniques.

A l'edat de 30 anys, quan treballava com oficial al taller de Giovanni di Giacomo da Porlezza, a Pedemuro, fou contractat pel comte Giangiorgio Trissino el qual era un reconegut intel·lectual de Vicenza, per treballar en una nova «loggia» i altres ampliacions de la seva villa de Cricoli. Aquesta «loggia» fou el primer edifici de Vicenza compost segons l'estil del Renaixement. El compte de Trissino li donà el sobrenom de Palladio, en al·lusió a «Pallas Athenea», la deessa de la saviesa en mitologia grecoromana.

Obra construïda[modifica | modifica el codi]

Façana de la Villa Godi.

Nota: la data inicial es refereix a la concepció de l'obra, no necessàriament a la de la seva construcció.

Façana vers el riu de La Malcontenta.
Façana de la Loggia del Capitanio i de la Basílica Palladiana.
Església del Redentore.
Teatro Olimpico.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.146. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 de desembre de 2014]. 
  2. Toni Llacay i d'altres, Visualart, Ed. Vicens Vives, Barcelona, 1996, ISBN 84-316-6051-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]