Erwin Panofsky

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Erwin Panofsky (Hannover, 30 de març de 1892 - Princeton (Nova Jersei), 14 de març de 1968) va ser un historiador de l'art i assagista alemany que va destacar pels seus estudis iconològics. La seva obra més coneguda és Estudis sobre iconologia, però les seves monografies sobre Dürer, Ticià, els flamencs o l'art funerari són treballs fonamentals de la crítica artística del segle XX.

Historial[modifica | modifica el codi]

Va ser deixeble d'Aby Warburg, al qual va conèixer el 1912 en un congrés a Roma convertint-se en "seguidor" seu. Després d'estudiar a Berlín i d'altres universitats alemanyes, el 1914 es va graduar a la universitat de Friburg, amb una tesi sobre el pintor alemany Dürer. El 1916 va contreure matrimoni amb Dora Mosse, també historiadora de l'art. El 1924 va aparèixer la primera de les seves grans obres:Ein Beitrag zur Begriffsgeschichte der älteren Kunstheorie, on examina la història de la teoria neoplatònica de l'art. Participa en la fundació de l'Institut Warburg i rep en la seva formació una influència molt decisiva d'Enrst Cassirer pel que fa a la definició de símbol (s'aprecia a la seva obra La perspectiva com a forma simbòlica).

Entre 1926 i 1933 va ser professor numerari a la Universitat d'Hamburg, on havia començat a ensenyar el 1921, però va abandonar Alemanya quan els nazis van prendre el poder (era d'ascendència jueva) i es va instal·lar als Estats Units, on ja havia viatjat com a professor invitat el 1931. Va ser professor a l'Institute for Advanced Studies de la Universitat de Princeton (1935-1962), però també va treballar a les universitats d’Harvard (1947-1948) i Nova York (1963-1968).

Per a Panovski la Història de l'Art és una ciència on es defineixen tres moments inseparables de l'acte interpretatiu de les obres en la seva totalitat: la lectura del sentit fenomènic de la imatge; la interpretació del seu significat iconogràfic; i la penetració del seu contingut essencial com a expressió de valors. L'art medieval i el del renaixement (que va estudiar profundament), han quedat definits al seu llibre Renaissance and Renascences in Western Art. El seu magne treball, amb els historiadors de l'art R. Klibanski i F. Saxl, Saturn i la malenconia, ha estat una base fonamental sobre la que s'ha discutit des de finals del segle XX la tristor a la cultura europea. Considera que l'historiador de l'art ha d'indagar i descobrir les analogies entre fenòmens en aparença tan diferents com la literatura, la filosofia, les arts i els esdeveniments polítics i religiosos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • HOLLY, Michael Ann, Panofsky and the Foundations of Art History, Ithaca, Cornell University Press, 1985
  • FERNÁNDEZ ARENAS,J. Teoría y Metodología de la Historia del Arte. Barcelona. Anthropos, 1986. ISBN 978-84-85887-04-0
  • FERRETTI, Sylvia, Cassirer, Panofsky, Warburg: Symbol, Art, and History, New Haven, Yale University Press, 1989
  • LAVIN, Irving, editor, Meaning in the Visual Arts: View from the Outside. A Centennial Commemoration of Erwin Panofsky (1892-1968), Princeton, Institute of Advanced Study, 1995
  • MONTES SERRANO, Carlos, "Et in Arcadia Ego. Panofsky en perspectiva", en RA. Revista de Arquitectura, nº 9, junio 2007, pp. 29-42 (ISSN: 1138-5596)
  • OCAMPO, Estela i PERAN, Martí Teorías del Arte. Barcelona. Icaria, 1991 ISBN 84-7426-173-2
  • PLAZAOLA, Juan. Modelos y teorías de la Historia del Arte. San Sebatian. Universidad de Deusto, 2003 ISBN 84-7485-856-9
  • VV.AA., Relire Panofsky, París, Louvre-Beaux Arts, 2008