Marius Petipa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Màrius Petipà)
Infotaula de personaMarius Petipa

(1898) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Michel-Victor-Marius-Alphonse Petipa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Victor Alphonse Petipa Modifica el valor a Wikidata
11 març 1818 Modifica el valor a Wikidata
rue Dumarsais (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 1910 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Oursuf (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Tikhvin Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsМариус Иванович Петипа Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDansa Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióballarí, llibretista, ballarí de ballet, coreògraf, mestre de dansa, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTeatre Bolxoi Kàmenni Modifica el valor a Wikidata
GènereBallet clàssic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeMaria Petipa (1854–1869)
Lyubov Savitskaya (en) Tradueix (1876–1910) Modifica el valor a Wikidata
FillsMarie Petipa
 ( Maria Petipa)
Marius Mariusovich Petipa (en) Tradueix
 ( )
Mariy Petipa (en) Tradueix
 ( Lyubov Savitskaya (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
PareJean-Antoine Petipa Modifica el valor a Wikidata
GermansLucien Petipa Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0677535 IBDB: 1379 TMDB.org: 1281067
IMSLP: Category:Petipa,_Marius_Ivanovich Find a Grave: 11237 Modifica el valor a Wikidata

Marius Petipa (francès: Michel-Victor-Marius-Alphonse Petipa) (rue Dumarsais, 11 de març de 1818 - Oursuf, 1 de juliol de 1910 (Julià)), coreògraf, va ser el director del Ballet Imperial de Rússia a la seva època daurada i l'autor de la majoria de les coreografies més cèlebres de la dansa clàssica, com per exemple El llac dels cignes, El Trencanous, La Bella Dorment, Don Quixot, La Bayadère, Raymonda o Paquita. En dansa clàssica es considera el fundador de l'escola russa quant a tècnica, a la qual incorporà elements italians i francesos. A més, va introduir al ballet passos i danses tradicionals, com per exemple la polca, i va desenvolupar la dansa de caràcter fins a tal com es coneix avui dia.

Fill de ballarins, el seu pare Jean Antoine va ser solista i professor, i la seva mare, Victorine Grasseau, va destacar com a coreògrafa de ballet de caràcter (basat en danses populars i tradicionals). La influència materna el va portar a l'estudi de la dansa i de violí des de la seva infantesa. Va estar casat amb la coreògrafa i ballarina étoile Maria Sergueïevna Sourovchtchikova (Maria Petipa) i és pare de la ballarina Marie Mariusovna Petipa. Màrius Petipà va ser un gran apassionat de les danses tradicionals espanyoles, incloent-hi les andaluses, com així demostren els seus ballets Dom Quixot i Paquita. Aquest darrer és el ballet que va triar per a la seva presentació a Sant Petersburg.

L'any 1847, després d'haver passat una temporada a París, va decidir tornar a Sant Petersburg, on va treballar durant 60 anys, el que va donar lloc a 55 ballets en exclusiva, 21 en col·laboració i 37 per a diverses òperes. La seva època més productiva va ser com a director del Ballet Imperial rus, al qual, juntament amb Vsevoloiski, va formar una dupla que va durar disset anys. En aquest temps va treballar estretament amb el músic Txaikovski, que va compondre la majoria de les músiques dels seus ballets i de qui destaquen principalment El llac dels cignes, La bella dorment i El Trencanous. Més tard coreografià partitures d'Aleksandr Glazunov, de qui hom pot destacar els ballets Raymonda, Les quatre estacions i Astúcies d'amor.

Estil[modifica]

Les coreografies de Petipà es caracteritzen pel seu rigor tècnic, la riquesa de mitjans i un sentit de l'elegància que fugia de floritures i pompositat afuncionals o innecessàries. Detestava l'estil que considerava massa acrobàtic de l'escola italiana i el luxe desanimat del tardà ballet francès. Va intentar conservar i enriquir l'herència romàntica, portant la tradició als seus més alts nivells, va reformar el paper del ballarí masculí i donar corporeïtat diferenciada a l'home i a la dona, de manera que se n'explotessin al màxim les propietats anatòmiques i enèrgiques de cadascú. També va suprimir la figura del favorit (o favorita), tractant a tots amb igualtat.

En la redacció de les seves coreografies era minuciós. Anava escrivint en una llibreta les diverses evolucions que la partitura exigia, incloent-hi retrats i perfils de les actituds que imaginava en els diversos personatges. El cim de cadascuna de les seves obres era el pas à deux entre dos protagonistes, que comença amb un adagio a càrrec de tots dos, segueix amb variacions alternades, una per ella i una per a ell, una lenta (adaggio) i una altra ràpida (allegro o grand alegro), i acaba amb un nou duo, exigent de tècnica i resolt amb un posat (posé) entrellaçat. D'aquesta manera, Petipà va reunir la tradició de la velocitat italiana amb l'herència de l'adagi en un estil depurat i elegant.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marius Petipa