Deutsche Forschungsgemeinschaft
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | DFG | ||||
| Tipus | societat científica associació voluntària | ||||
| Indústria | tercer sector | ||||
| Forma jurídica | associació registrada | ||||
| Història | |||||
| Creació | 2 agost 1951 | ||||
| Fundador | Fritz Haber | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Consell Internacional per a la Ciència Science Europe Consell científic internacional RIPE NCC European Network of Research Integrity (en)  ORCID Coalició per a l'Avançament de l'Avaluació de la Recerca Wissenschaft im Dialog (en) Comissió Alemanya per la UNESCO Allianz der Wissenschaftsorganisationen (en) Comitè sobre Recerca Espacial Associació per a la Promoció d'una Xarxa de Recerca d'Alemanya Informationsdienst Wissenschaft European Open Science Cloud Association (en) | ||||
| Membres | 97 (2022) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Katja Becker (2020–) | ||||
| Format per | |||||
| Lloc web | dfg.de | ||||
    | |||||
Localització geogràfica  | |||||
La Deutsche Forschungsgemeinschaft (abreviada DFG, Fundació Alemanya d'Investigació en català) és una important organització alemanya de patrocini d'investigació, la més gran d'Europa. La DFG dona suport a la investigació científica i humanística per mitjà d'una gran varietat de beques, premis i una infraestructura de patrocini. Aquesta organització autònoma està basada a Bonn i és financiada pels estats i govern alemanys. Només les universitats capdavanteres en investigació són membres de la DFG.
Funció[modifica]
El DFG dona suport a la investigació en ciències, enginyeria i humanitats mitjançant diversos programes de beques, premis i finançant infraestructures.[1] L'organització autogovernada es basa a Bonn i està finançada pels estats alemanys i el govern federal.[2] A partir del 2017, l'organització consta d'aproximadament. 100 universitats de recerca i altres institucions de recerca.[3]
El DFG concedeix diversos premis d'investigació, inclòs el premi Gottfried Wilhelm Leibniz.[4][5] El premi de ciència polonès-alemany Copèrnic s'ofereix conjuntament amb la Fundació per a la Ciència Polonesa.
Segons un article del 2017 a The Guardian, el DFG ha anunciat publicar la seva investigació en revistes en línia gratuïtes.[6]
Antecedents[modifica]
El 1937, la Notgemeinschaft der Wissenschaft (NG) fou rebatejada com a Deutsche Gemeinschaft zur Erhaltung und Förderung der Forschung ("Associació alemanya per al suport i el progrés de la investigació científica"), per a una breu coneguda com a Deutsche Forschungsgemeinschaft (DFG). Fins i tot abans de l'elecció dels nacionalsocialistes al poder, el 1933, els projectes finançats per NG havien treballat amb diligència en la investigació alineada pels nazis, especialment en la recerca etnogràfica alemanya a l'Europa de l'Est que posaria les bases de la "Lebensraum" hitleriana i de les polítiques d'extermini; durant el període nacionalsocialista, el lideratge de NG es va mostrar preparat i disposat a adaptar-se a la "nova era" orientant les seves pràctiques de finançament cap a temes relacionats amb armaments i autocràcia, alineant essencialment els seus objectius amb els del nou règim.[7] Al final de la Segona Guerra Mundial a Alemanya, el 1945, el DFG ja no estava actiu. El 1949, després de la formació de la República Federal, es va tornar a fundar com a NG i de nou a partir de 1951 com a DFG.[8][9][10]
Referències[modifica]
- ↑ «Mission statement of the DFG». DFG. Arxivat de l'original el 2017-08-18. [Consulta: 18 agost 2017].
- ↑ «Facts and Figures». DFG. [Consulta: 18 agost 2017].
- ↑ «General Assembly - Member» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-02-03.
- ↑ «DFG-Website "Prizewinners"». DFG. [Consulta: 18 agost 2017].
- ↑ «Funding information on prizes of the DFG». DFG. [Consulta: 18 agost 2017].
- ↑ «Is the staggeringly profitable business of scientific publishing bad for science?». The Guardian, 27-06-2017.
- ↑ «DFG, German Research Foundation - an organisation conforms». Arxivat de l'original el 2018-10-15. [Consulta: 15 octubre 2018].
- ↑ Hentschel, 1996, Appendix A
- ↑ Heilbron, 2000, pp. 90-92.
- ↑ «On the history of the DFG». [Consulta: 18 agost 2017].
Bibliografia[modifica]
- Heilbron, J. L.: The Dilemmas of an Upright Man: Max Planck and the Fortunes of German Science (Harvard, 2000) ISBN 0-674-00439-6
- Hentschel, Klaus (ed.), Hentschel, Ann M. (transl.) Physics and National Socialism: An Anthology of Primary Sources (Birkhäuser, 1996) ISBN 978-3034898652
- Perspektiven der Forschung und Ihrer Förderung. 2007–2011. Deutsche Forschungsgemeinschaft (Hrsg.); Wiley-VCH, Weinheim 2008, ISBN 978-3-527-32064-6.
- Anne Cottebrune: Der planbare Mensch. Die DFG und die menschliche Vererbungswissenschaft, 1920–1970 (= Studien zur Geschichte der Deutschen Forschungsgemeinschaft 2). Franz Steiner, Stuttgart 2008, ISBN 978-3-515-09099-5.
- Notker Hammerstein: Die Deutsche Forschungsgemeinschaft in der Weimarer Republik und im Dritten Reich. Wissenschaftspolitik in Republik und Diktatur 1920 – 1945. Beck, München 1999, ISBN 3-406-44826-7.
- Thomas Nipperdey, Ludwig Schmugge: 50 jahre forschungsförderung in deutschland: Ein Abriss der Geschichte der Deutschen Forschungsgemeinschaft. 1920-1970. [Anlässl. ihres 50jährigen Bestehens], Bad Godesberg: Deutsche Forschungsgemeinschaft 1970
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deutsche Forschungsgemeinschaft |