Dret natural

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El dret natural és una tradició jurídica que s'enquadra dins de la Filosofia del Dret i, segons el jurista italià Norberto Bobbio, es caracteritza pel dualisme jurídic (reconeix l'existència d'un dret natural i un dret positiu, i la supremacia del primer sobre el segon) i la seva fonamentació es troba (segons el context històric) en un ens abstracte "natural" i "superior" a la voluntat de les persones - ja sigui la physis grega, Déu o la raó humana. El terme Ius Naturale, o dret natural, procedeix de les expressions llatines Ius (Dret, lloc de Dret) i Naturale (del natural). Va Ser encunyat per Ciceró al definir-lo com "una llei veritable que consisteix en la recta raó, conforme a la naturalesa Els juristes de la filosofia del dret no arriben a trobar una definició precisa per al jusnaturalisme a causa de dos importants fets:

Aquesta tradició jurídica s'estén des del segle V a. de C. fins a la seva decadència en el segle XIX, amb el que s'han succeït nombroses tesis i doctrines, fins i tot totalment diferents entre elles.

La poca objectivitat dels autors del jusnaturalisme, que no permeten trobar un mínim comú denominador per a definir clarament una tradició jurídica unitària.

En la teoria del dret natural, tota persona adquireix els seus drets naturals en néixer, aquests serien per tant inherents i es fonamentarien en la dignitat de la persona, drets que una societat jurídicament organitzada haurà de sempre respectar en el funcionament de l'Estat social i democràtic de Dret.

Els drets naturals són universals i inalienables, encara que no sempre absoluts, ja que de vegades poden col·lidir amb altres drets de la mateixa naturalesa. En l'evolució històrica d'aquests drets, primer es va parlar de drets naturals, posteriorment de drets humans a partir de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 i finalment de drets fonamentals des del procés constitucionalista, és a dir quan aquests drets es van incorporant a les constitucions dels Estats, especialment ja en la segona meitat del segle XX. La Declaració universal dels drets humans de 1948 és eclèctica i utilitza indistintament els termes drets naturals i drets humans.

Referències[modifica | modifica el codi]