Svanètia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
L'Alta Svanètia
Torres medievals de Mestia
Torres medievals de Mestia
Informació
Localització Flag of Georgia.svg Georgia

Tipus Cultural
Criteris (iv),(v)
ID 709
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1996 (20a sessió)
Coordenades 42° 54′ 59″ N, 43° 00′ 41″ E / 42.91639°N,43.01139°E / 42.91639; 43.01139Coord.: 42° 54′ 59″ N, 43° 00′ 41″ E / 42.91639°N,43.01139°E / 42.91639; 43.01139
* Segons les regions de la UNESCO.

Svanètia (en georgià: სვანეთი) és una regió muntanyosa de les muntanyes del Caucas, a l'oest de Geòrgia, estant avui dia unida al Samegrelo (Mingrèlia) formant la regió de Samegrelo-Zemo Svaneti (Mingrèlia-Alta Svanètia). Té a l'oest Abkhàzia, a l'est la Ratxa, al sud Mingrèlia i al nord Rússia.

El 1986 l'Alta Svanètia està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1996.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Paisatge de Svanètia, amb el Caucas de rerefons

La regió estava poblada per la tribu georgiana dels Svans. A finals del segle XII pertanyia a la família Dadiani, un membre de la qual, Vardan II Dadiani, en fou nomenat el 1184 eristhavi hereditari (al mateix temps que mthavari hereditària de Mingrèlia) en pagament dels seus serveis militars. El Dadiani se suposa que eren d'aquesta regió i probablement tenien possessions senyorials a Svanètia des de bastant abans.

Probablement la regió va seguir en mans dels Dadiani però el centre del poder es va traslladar a Mingrèlia. Un descendent de Vardan II, Tsotne Dadiani, va morir prop del 1300 i va deixar la Svanètia al seu fill Ianni Dadiani, alhora que un altre fill anomenat Giorgi I Dadiani rebia la Mingrèlia. Giorgi va recuperar Svanètia després (cap al 1345) per decisió de Giorgi V de Geòrgia el brillant. A la mort de Giorgi II Dadiani-Gurieli el 1384 els seus dominis es van repartir: Gúria i Svanètia van ser per Kakhabar Dadiani-Gurieli (que ja les governava des del 1372 per designació del seu pare), i Mingrèlia va ser per Vamek I Dadiani. Segurament va pertànyer a Gúria un temps, però després del 1314 Liparit I Dadiani de Mingrèlia amb el suport del rei Alexandre I de Geòrgia, va tornar a dominar Svanètia. Probablement va seguir en mans dels Dadiani perquè consta que pertanyia a Samsan ed-Daula Dadiani (1470-1474) i a Liparit II Dadiani (1482-1512). El mtavari de Mingrèlia Vamek III Dadiani va morir en combat contra els Svans de Svanètia el 1661. Sembla doncs que a partir d'aquesta època o poc després una nova dinastia arriba al poder.

Estàndard d'Svanètia.

Les primeres notícies d'un príncep apareixen cap al 1750 amb Otar Dadeshkeliani el Gran. Aquest príncep o eristhavi va ser el pare de Baba Tsiokh Bey, al seu torn pare de Mikeli Dadeshkeliani (Tartar Khan) que més tard fou regent de son cosí el príncep Constantí Dadeshkeliani (1842-1846) i fou un dels firmants del Tractat de protectorat amb Rússia el 26 de novembre de 1833 (Mikeli va morir el 1850).

A Otar li va succeir cap al 1780 el fill gran Mistost Dadeshkeliani (Tengis Bey) que va morir el tomb del 1800 tenint per successor al seu fill Nicolau Dadeshkeliani (Tsiokh Bey) sota el govern del qual es va signar el tractat de protectorat amb Rússia (26 de novembre de 1833) i que va morir el setembre de 1841, tenint com a successor al seu fill Constantí Dadeshkeliani, nascut el 1827, sota la regència del seu cosí abans esmentat Mikeli Dadeshkeliani, fins que va arribar a la majoria d'edat el 1846. El 1857 es va revoltar contra Rússia i va ser deposat i el país annexionat l'11 de setembre de 1857. El 5 de novembre de 1858 Constantí va ser executat pels russos.

Aquesta regió va ser visitada per l'escriptor anglès Clive Phillipps-Wolley que descrigué el país i els seus habitants en el seu llibre Savage Svanetia que publicà el 1883.

Prínceps Dadeshkeliani[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Svanètia Modifica l'enllaç a Wikidata