Cultura de Bromme
  | |
| Tipus | cultura arqueològica |
|---|---|
| Part de | paleolític superior |
| Geografia | |
| Originari de | Dinamarca, Suècia i Alemanya |
La cultura de Bromme és una cultura arqueològica del Paleolític superior tardà. Té una cronologia de c. 11.600 - 9.800 aC, que correspon a la segona meitat de l'oscil·lació d’Allerød.[1]
En aquesta època, els rens eren les preses més importants, però la gent de la cultura de Bromme també caçava ants, goluts i castors. El paisatge era una combinació de taiga i tundra.
La cultura rep el nom d’un jaciment situat a Bromme, a l’oest de Zelanda, i apareix al registre arqueològic de diversos jaciments de Dinamarca i Slesvig-Holstein. A Suècia, apreix en un dels assentaments més antics del país coneguts a Segebro, prop de Malmö.
Es caracteritza per la utilització d'ascles lítiques contundents que servien per a l'ús de tot tipus d'eina, principalment alenes, rascadors i puntes espigades. No s’ha trobat cap destral de pedra.
La cultura de Bromme i la cultura ahrensburguiana són tan similars que s’ha proposat classificar-les com una de sola, sota l'etiqueta de cultura de Lyngby; en aquest cas la cultura de Bromme se la reconeixeria com una branca nord més antiga dins de la mateixa cultura d'Ahrensburg.
Paleoclima[modifica]
Cap al 11.800 aC va començar un nou període càlid anomenat Allerød.[2] La temperatura estival va augmentar fins als 13-14 ° C.[2] Totes les terres baixes del nord d'Europa formaven una àrea continental des l'oest d'Anglaterra fins al llac de gel del Bàltic (més tard el mar Bàltic);[2] Bornholm no tenia sortida al sud. Grans parts de la tundra s’envaïren gradualment a favor d'un bosc de bedolls obert. A més del bedoll, al bosc hi eren presents altres especies com el sorbus, el trèmol, el salze o el pi;[2] el sòl del bosc obert proporcionava bones oportunitats de creixement per a herbes i pastures que oferien aliment a la vida salvatge.
La vida salvatge consistia principalment en ramats de rens, ants i de cérvols gegants irlandesos.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Jensen, 2001, p. 58.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Jensen, 2001, p. 66.
- ↑ Jensen, 2001, p. 67.
Bibliografia[modifica]
- Eriksen, Berit Valentin «Reconsidering the geochronological framework of Lateglacial hunter-gatherer colonization of southern Scandinavia» (en anglès). Jutland Archaeological Society Publications, 39, 2002, pàg. 25-41.
- Jensen, Jørgen. Danmarks Oldtid, Stenalder 13.000-2.000 f.Kr. (en danès). Gyldendal, 2001. ISBN 87-00-49038-5.
- Larsson, Lars «Neue Fundplätze der Späteiszeit im südlichen Schweden» (en alemany). Archäologisches Korrespondenzblatt, 23, 3, 1993. ISSN: 0342-734X.
Paleolític inferior
(c. 3,3 Ma - 300 ka)- Olduvaià (2,6-1,7 Ma)
- Cultura Madrasiana (1,5 Ma)
- Abbevil·lià (0,6-0,4 Ma)
- Soanià (0,5-0,13 Ma)
- Acheulià (1,76-0,1 Ma)
- Taiacià (0.44-0,35 Ma)
- Clactonià (0,3-0,2 Ma)
Paleolític mitjà
(300-45 ka)Paleolític superior
(50-10 ka)- Emirà (50-40 ka)
- Ahmarià (46-42 ka)
- Châtelperronià (~44,5-36 ka)
- Lincombià-Ranisià-Jerzmanowicià (43 ka)
- Aurinyacià (46/43- c. 26 ka)
- Khormusà (42-18 ka)
- Baradostià (36-18 ka)
- Perigordià (35-20 ka)
- Gravetià (33-24 ka)
- Antelià (32-20 ka)
- Mal'ta-Buret' (24-15 ka)
- Solutrià (22-17 ka)
- Halfà (22-14 ka)
- Afontova Gora (21-12 ka}
- Epigravettià (20-10 ka)
- Zarzià (20-10 ka)
- Iberomaurusià (~20-10 ka)
- Kebarià (18-12,5 ka)
- Magdalenià (17-12 ka)
- Trialetià (16-8 ka)
- Cultura Hamburg (15,5-13,1 ka)
- Eburrà (15-5 ka)
- Qadan (15—11ka)
- Sebilià (15-11 ka)
- Natufià (14,5-11,5ka)
- Federmesser (14-13 ka)
- Ahrensburguià (13-12 ka)
- Cultura de Bromme (11,6-9,8 ka)
- Swiderià (11-8 ka)
- Harifià (10,8-9,7 ka)
