Muhammad Hasan Khan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Muhammad Hasan Khan fou un khan dels qadjars, fill de Fath Ali Khan.

A la mort del seu pare (1726) estant amenaçar per Nadir Khan (Nadir Shah) i per Muhammad Husayn Khan Develu que havia esdevingut governador d'Astarabad, va fugir cap a l'estepa. El febrer del 1740, Tahmasp II, el seu fill Abbas III i un germà foren assassinats a Sabzawar per Muhammad Husayn Khan Develu, que rebia ordres de Reza Quli Mirza (fill de Nadir Shah) que temia un cop d'estat prosafàvida quan van córrer rumors de la mort de Nadir Shah a l'Índia.

Mentre Muhammad Hasan Khan va reunir una tropa de turcmans yamut i qadjars i el gener del 1744 es va apoderar d'Astarabad. Nadir va enviar contra Muhammad Hasan a Bihbud Khan, sardar de l'Atak; la batalla lliurada a l'est d'Astarabad, va tenir una avantatge inicial del qadjar però després part de les seves tropes es va passar al seu rival i va haver de fugir.

El 1745 era a Khwarizm amb forces yamut, i Bihbud Khan fou enviat altra vegada contra ell (junt amb Ali Kuli Khan Afshar, nebot de Nadir Shah) i fou derrotat.[1] Adel Shah Afshar (xa 6 de juliol 1747 - 24 de setembre 1748) va capturar al jove Agha Muhammad, fill de Muhammad Hasan, de 12 o 16 anys, i el va fer castrar.

El 1748 Muhammad Hasan va donar suport al xa Ismail Shahrukh proclamat a Mashad el 1 d'octubre de 1748, i vers el 1749 fou nomenat governador d'Astarabad i el Gurgan i cap de totes les tribus qadjars pel xa Sulayman II de Pèrsia, en la breu restauració safàvida al Khurasan (regent el 17 de desembre de 1749, xa del 13 de gener de 1750 a 26 de gener de 1750). A la deposició de Sulayman II va esdevenir virtualment independent a Astarabad i va estendre el seu domini a Mazanderan i Gilan.

El 1751 va anar a Kirmanshah per donar suport a Ali Mardan Khan Bakhtiyari, però quan va saber que aquest havia estat derrotat per Karim Khan Zand va retornar a Astarabad; Karim Khan el va perseguir cap a Gilan i Mazanderan fins a Astarabad on el va assetjar, però fou rebutjat mercès a reforços enviats pels yamuts i els guklan. Per causes desconegudes [2] va obtenir el suport del xa titella safàvida Ismail III de Pèrsia que havia estat proclamat per Karim Khan Zand,.[3]

El 1754/1755 Ahmad Shah Durrani que s'havia apoderat de Mashad, va entrar al nord de Pèrsia però Muhammad Hasan el va derrotar prop de Sabzawar (estiu de 1756); Muhammad Hasan va ocupar Qazwin, va restaurar el seu domini sobre Gilan i va avançar cap a Isfahan el 1756, derrotant per segona vegada a Karim Khan Zand que es va retirar cap a Shiraz. Però llavors Muhammad Hasan es va haver de retirar cap al nord, doncs les seves possessions al sud de la mar Càspia (Gilan i Mazanderan) eren atacades per Azad Khan, senyor de l'Azerbaidjan; va derrotar al invasor a Lahidjan (hivern del 1756) i va entrar a l'Azerbaidjan derrotant decisivament a Azad Khan prop d'Urmiyya (estiu del 1757).

La primavera del 1758 va avançar cap a Karabagh que va dominar al mateix temps que Mughan i tot l'Arran; els khans de les subtribus qadjars de l'Arran, li van donar suport. Va deixar com a governador de Tabriz al seu fill Agha Muhammad (futur xa, que tenia 22 o 26 anys) i va retornar a Mazanderan on va reunir forces i va sortir cap a Isfahan on va assetjar a Karim Khan Zand, però va tenir dificultats d'aprovisionament i van perdre part del bestiar en atacs de l'enemic; les lluites faccionals entre qadjars (fraccions dels ashakabash i els yukharibash) es va reprendre a l'estiu; alguns qadjars van desertar, es van produir desordres i finalment l'exèrcit es va dispersar. Entremig Muhammad Husayn Khan Develu va aprofitar l'absència de Muhammad Hasan d'Astarabad per sortir de Isfahan i recuperar aquesta ciutat. Muhammad Hasan a la seva tornada, el va foragitar d'Astarabad, i Develu es va retirar a Damghan on fou assetjat pel qadjar.

Karim Khan Zand va aprofitar aquestes lluites i va enviar un exèrcit manat per Shaykh Ali Khan Zand al Mazanderan, que se li va sotmetre; Muhammad Hasan va abandonar el setge de Damghan i va anar al Mazanderan, però nous enfrontaments entre els seus turcmans el van obligar a retornar a Astarabad, emportant-se amb ell a Ismail III de Pèrsia que havia restat a Sari. Muhammad Husayn Khan Develu es va aliar a Shaykh Ali Khan Zand i a Karim Khan Zand , i junts van avançar cap a Astarabad on també havia arribat Agha Muhammad que havia estat expulsat de l'Azerbaidjan. La batalla decisiva es va lliurar prop d'Astarabad i Karim Khan i els seus aliats van obtenir la victòria. Muhammad Hasan va morir assassinat en la seva fugida (segurament 1759).

La direcció familiar i tribal va passar al seu fill gran Agha Muhammad, després Agha Muhammad Shah Qadjar. Muhammad Khan Qoyunlu que Muhammad Hasan havia deixat com a governador d'Astarabad, va fugir junt amb Agha Muhammad, el germà d'aquest, Husayn Kuli Khan, i altres membre de la família dirigent qadjar, i es van refugiar a l'estepa de Gurgan. Muhammad Husayn Khan Develu fou restaurat com a governador d'Astarabad.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. en un combat singular Muhammad Hasan va ferir a Bihbud
  2. es pensa que el va poder fer presoner
  3. Karim va proclamar un xa rival en la persona de Sultan Husayn II (març a juny de 1753)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]